El Govern s’obliga a mostrar tots els seus comptes i a informar de qualsevol desviació. | Reuters - Arxiu.

TW
7

Allò que Bauzá deia que no passaria gràcies a les seves mesures d'estalvi, tanmateix, ha acabat passant: la Comunitat balear demana a l'Estat un "rescat" de 355 milions d'euros per fer front als deutes. La concessió del crèdit inclou una sèrie d'obligacions que el Govern pretenia evitar. La més transcendent de totes és que els funcionaris del Ministeri d'Hisenda fiscalitzaran els comptes autonòmics i podran exigir el compliment del deute.

La supervisió dels ‘homes de negre', com es denominen els tecnòcrates que fan quadrar els nombres, s'orienta a exigir els objectius pactats de dèficit. Les comunitats autònomes es varen comprometre a no sobrepassar l'1,5 del PIB autonòmic. Segons les xifres aportades per l'Executiu balear, aquest marge es complirà enguany. De fet, el dèficit del primer semestre hauria estat del 0,4%, un dels més baixos de tot l'Estat, però insuficient per generar liquiditat.

Si els objectius de dèficit es compleixen, el "rescat" acabarà sent una "adhesió al fons", que és com agrada anomenar l'operació al vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló. Això significa rebre 355 milions a canvi d'un 6% d'interès anual a tornar en 10 anys, a més de restar sota vigilància del creditor, que és l'Estat a través de l'Institut de Crèdit Oficial -de qui depèn el Fons-. Això no obstant, si es registren desviacions, la Comunitat es compromet a complir les exigències de l'Estat, que es concentrarien en noves reduccions del sector públic i prestacions socials.

El decret que regula aquests préstecs va ser aprovat dia 13 de juliol passat. La primera condició que hi figura ja és ben entenedora: "L'adhesió a aquest mecanisme comporta l'acceptació per la comunitat autònoma (i pels seus ens públics)" dels principis de "prudència financera" del Ministeri d'Hisenda. En aquest sentit, el Govern ja té aprovat un pla d'ajustament, però ara serà verificat i s'haurà d'acordar amb els ‘homes de negre', els quals hi podran introduir les ‘modificacions' necessàries pel compliment dels objectius.

Així mateix, la Comunitat notificarà tots els seus comptes al Ministeri d'Hisenda perquè en pugui fer el seguiment. I cada primer de mes, les dades s'hauran d'actualitzar per evitar "sorpreses".

Notícies relacionades

Les comunitats "rescatades" estan obligades a donar lliure accés al Ministeri i a respondre a qualsevol requeriment que se'ls faci des de Madrid. El seguiment comptable dels ‘homes de negre' es preveu exhaustiu.Però no és just això: si les seves recomanacions passen per ull i es manifesten incompliments en el pla d'ajust, l'Executiu espanyol es reserva el dret d'enviar-hi la IntervencióGeneral perquè en faci una "missió de control".

La Llei orgància d'estabilitat pressupostària estableix en els articles 25 i 26 mesures "coercitives" i de "compliment forçós" de les directrius del Govern central.

Ni un euro per a luxes

Les autonomies que s'adhereixen al Fons de Liquiditat superposen les seves necessitats creditícies a qualsevol alegria. Un pic ‘rescatades', és Madrid qui en vigila els comptes i vetla pel compliment de les obligacions. Les Balears es perfilen, així, com la comunitat més maltractada: els seus ciutadans són els que més contribueixen al sosteniment de l'Estat; són els que pateixen una càrrega impositiva més alta; són els que reben menys doblers per a inversions dels pressuposts generals i, a més, pateixen un govern pobre i vigilat.

No hi ha doblers per a luxes, sinó per a estrictes necessitats. Bauzá ja digué que de les 175 empreses públiques de l'inici de la legislatura en quedaran unes 75 a final d'any; i falta saber com seran els pressuposts en Educació i Sanitat dels pròxims pressuposts autonòmics.