Reconeixement al còmic
Són víctimes però, en aquest cas, estan contents i orgullosos de ser-ho. Joan Miquel Morey, fundador de l’Associació d’amics i víctimes del còmic rebia ahir amb agraïment el reconeixement de l’Institut d’Estudis Balearics (IEB) pel premi a la millor producció cultural que enguany es dóna per primer pic a Mallorca.
Una guerra sense herois
Heus aquí un còmic sense herois. Tan acostumats com estam a personatges fantàstics, poderosos, salvadors del món i conquistadors d’al·lotes, Carlos Giménez (Madrid, 1941) ensenyà ahir a Palma una altra mena de còmics. La seva tetralogia Malos tiempos 36-39 ha arribat ja al tercer volum i Norma Còmics aprofità ahir per fer, en presència de l’autor, una reflexió sobre la Guerra Civil en companyia de l’historiador Antoni Marimon, el vicepresident de l’Associació Memòria Històrica, Manuel Suarez i el crític Jaume Salvà.
Un any i 15.000 euros després
Per novembre de 2007, el català resident a Mallorca Francesc Capdevila Max va guanyar el primer premi de còmic del Ministeri de Cultura. D’aquest guardó es va parlar molt, sobretot perquè era el primer pic que es premiava aquesta disciplina i que fou posada finalment al mateix nivell d’altres arts reconegudes, com el cine, la pintura, la literatura i la música.
Febre pel tebeo
Els superherois més emblemàtics de la nostra infantesa, Spiderman, el Capitán Trueno i Hulk , per exemple, deixaren ahir els efectes especials de la gran pantalla per tornar als seus orígens: el tebeo. Aquells éssers fantàstics que feien volar la nostra imaginació quan érem infants encara són ben vigents. La prova la tinguérem ahir dematí a Palma amb la dinovena edició de la Fireta de tebeos i llibres.
Quatre editorials balears, al Saló del còmic de Barcelona
Demà obrirà les portes a Barcelona el XXVII Saló del Còmic. Seran 17.000 metres quadrats de vinyeta on editors, dibuixants i , sobretot, visitants i amants del còmic podran gaudir durant quatre dies de milers d'aventures dibuixades: des de les darreres gestes de Batman en una edició especial ambientada a Barcelona; les diferents versions amb llapis i paper que han anat sorgint del president Obama -una és com a turista "motxiller" a la Sagrada Família; clàssics de tota la vida com Mortadel·lo i Filemó, de visita a la Lluna; i un repàs dels 75 anys de Flash Gordon.
El còmic de la llibertat
Malauradament, la història contemporània de l'Iran es caracteritza per la repressió. Les multitudinàries protestes pel suposat frau en la reelecció d'Ahmadinejad han mostrat al món la censuradora cara de la República Islàmica. Aquesta vegada, com l'anterior, el poble iranià no ha estat sol, sinó que ha emprat eines per guiar-lo cap a la llibertat. De fet, el còmic Persèpolis ha tornat a ser el reflex de la crua realitat dels habitants d'aquest estat i, en concret, de la dona.
Còmic vostrum
Ni una organització impecable quant a qualitat i quantitat ni unes propostes d'allò més variades són garantia de molt de públic. Ara bé, sigui per allò que sigui però amb els ingredients que hem esmentat, la fira Còmic Nostrum fou ahir tot un èxit d'assistència.
Cort incorpora el còmic als Ciutat de Palma
Els premis Ciutat de Palma incorporen enguany la modalitat de còmic. Tres anys després de la instauració dels guardons Antoni Gelabert d'arts visuals i Camilo José Cela de crítica literària, el departament de Cultura de Cort engreixa les categories com a "resposta a una reivindicació del sector inclosa dins l'acord de governabilitat", explicà ahir la regidora Nanda Ramon. "Ens ho hem pensat molt abans d'incloure-hi una nova modalitat, però creim que hi ha un sector molt consolidat amb un públic ben fidel", afegí.
“Al carrer, l'únic que vols és ser invisible”
Era una persona normal com tantes altres. Era professional liberal, dibuixant de còmics des dels 16 anys per l'editorial Bruguera, divorciat i amb un fill. Tanmateix, tot un desencadenament d'esdeveniments el dugueren fins al carrer. "Primer fou un desengany amorós molt fort que em deixà descol·locat. Després, el pis de renda antiga on vivia s'incendià i, a fora, els pisos ja no valien 2.000 pessetes, sinó que en valien 50.000. I no saps com un dia et trobes al carrer". A partir d'aquí, comencen els 15 anys en la indigència de Miquel Fuster, un dibuixant català de vinyetes que ara, ja des de la distància, ha esbossat bona part d'aquella experiència en un còmic Miguel. 15 años en la calle (Editorial Glénart, 2010). Ahir, coincidint amb la Fireta de llibres i tebeos vells, Fuster presentà el llibre a Mallorca i ho féu a la Casa Llarga de Can Gazà en un ambient que, per sort o per desgràcia, li resultà d'allò més familiar.
El còmic desafia la pluja
La pluja no va poder amb la força del capitan Trueno, Tintín o el Víbora. Si bé de bon matí el ruixat es deixà sentir per Ciutat, els 68 expositors de la Fireta de llibres i tebeos no defalliren i muntaren les seves taules sota les arcades del pati de la Misericòrdia. A les deu, la fira pogué obrir les portes a un públic ben fidel. Armats amb paraigües i impermeables, famílies senceres es passejaven entre historietes i llibres de tots els temps. "És molt gratificant veure la resposta de la gent", explicava Joan Miquel Morey, de l'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic, organitzadors de l'acte. Ara bé, la 21a edició d'enguany tingué un protagonista ben especial: Tintín. Les aventures d'Hergé centraren bona part de les activitats organitzades ahir dematí al pati dels Hòmens. La primera fou el cercavila d'Els Pícaros, passant pel gegant trivial tintinaire que es disputà dins una de les sales expositives de la Misericòrida. Dotze alumnes de l'IES Sureda i Blanes demostraren els seus coneixements sobre les històries de Tintín. Era la demostració del treball que han realitzat a classe i a casa de la mà de la cap del departament de castellà del centre, Joana Ferrà, amb la lectura del Vol 714 cap a Sidney. "Ha estat una entretinguda activitat per fomentar l'àbit lector entre els estudiants, a part de les activitats que el centre realitza amb Norma Còmics", explicà Isabel Franco, també professora del centre.
L'època talaiòtica s'adapta al còmic
La cultura talaiòtica és la protagonista del segon volum de la sèrie Balears abans i ara, una col·lecció de còmics que vol reflectir, de la manera més acurada possible, els diferents períodes de la història de les Illes. "Obeeix al corrent de pensament historiogràfic que defensa la narrativa", afirma Antoni Marimon, el cap del projecte impulsat per l'editorial Dolmen.
La generació beat resuscita en còmic
Harvey Pekar (1939-2010) no es va caracteritzar mai per tenir una visió gaire positiva de la vida, però el guionista nord-americà va haver de destrossar moltes il·lusions amb The Beats, un còmic biogràfic (i gens condescendent) d'aquella generació d'escriptors que canvià per sempre el món de la literatura. Els dibuixos són obra del també nord-americà Ed Piskor. "Harvey i jo només volíem ser veraços. Jack Kerouac, Allen Ginsberg, William Burroughs... estan molt mitificats en l'actualitat, però alguns d'ells eren persones amb molts defectes, per dir-ho suaument", afirma Piskor.
El PSM considera que Cort no disposa de projecte cultural
La coalició PSM-IV-ExM considera que limitar a un format biennal els premis Ciutat de Palma de Còmic és "una mostra més de la falta de projecte cultural" per a la capital balear per part de l'actual equip de govern de Cort. En un comunicat, el regidor Antoni Noguera ha posat de manifest que "trencar el consens que s'havia creat amb professionals i el sector del còmic amb l'excusa de l'austeritat és un fet molt greu".
De Tarzan a Naruto
El còmic ha atret des dels seus inicis, amb Tarzan com a nau insígnia, l’atenció de tot tipus de públic, sobretot dels més joves. Així ho demostrà ahir el gran nombre de jovent que féu una escapada per remenar entre els llibrets de la I Fira del Còmic Nostrum de Palma, organitzada pel Consell de Mallorca al pati de la Misericòrdia i que ahir obrí les seves portes.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula