El còmic de la llibertat

Malauradament, la història contemporània de l'Iran es caracteritza per la repressió. Les multitudinàries protestes pel suposat frau en la reelecció d'Ahmadinejad han mostrat al món la censuradora cara de la República Islàmica. Aquesta vegada, com l'anterior, el poble iranià no ha estat sol, sinó que ha emprat eines per guiar-lo cap a la llibertat. De fet, el còmic Persèpolis ha tornat a ser el reflex de la crua realitat dels habitants d'aquest estat i, en concret, de la dona. Persèpolis és l'autobiografia de Marjane Satrapi contada a través de vinyetes en blanc i negre, la història d'una nina que va créixer en un règim fonamentalista islàmic que més tard l'obligaria a abandonar el seu propi país.

Mal moment per a les dones

El còmic comença a partir de l'any 1979. Marjane té deu anys i, des de la seva perspectiva infantil, observa el canvi social i polític que es produeix amb la República Islàmica. Les dones es veuen forçades a enfocar el seu comportament en el masclisme, que els lleva el lloc dins la societat. El llibre diu: "Els homes manen, les dones acoten el cap". En el col·legi, la nina es diferencia dels altres infants per l'educació progressista i laica que rep a casa. A més, posseeix una sorprenent inquietud intel·lectual i política, que, combinada amb una desbordada imaginació, farà que qüestioni els valors socials i religiosos del seu entorn. Les manifestacions, la distinció de classes socials i la marginació de les dones són les peces del trencaclosques que Marjane intenta compondre per entendre aquest món imposat. Per tant, Persèpolis constitueix una denúncia del fanatisme religiós, concretament de la repressió exercida pels fonamentalistes contra el col·lectiu femení.

Els guardians de la revolució

El hijab (el mocador que usen les musulmanes), la falta de llibertat i l'odi als occidentals passen a formar part de la rutina diària de Marjane. Com explica la nina en el còmic, "el pitjor és que no sabem ni ens explicaran res perquè les dones no som res". Els seus drets es veuen atacats pel patriarcat que defensen els guardians de la revolució. Recentment, l'anomenada Marea Verda mostrà el descontent de la crítica població amb el Govern iranià. Les dones també sortiren al carrer per protestar, mobilitzacions que foren censurades per l'Executiu d'Ahmadineyah. La contrainformació tingué lloc a la xarxa gràcies a una nova publicació de Persèpolis. Aquest cop, per explicar com es produí la mort d'una jove, Neda, en els forts enfrontaments entre manifestants i repressors.
La darrera edició virtual acabà amb una frase significativa: "Els dirigents conservadors hauran d'assumir que per a la supervivència de la República Islàmica s'han de crear oportunitats per a les noves generacions i no reprimir-ne les llibertats". La veu de l'Iran s'alça malgrat la intolèrancia dels seus líders. Les dones duen l'emblema d'una vertadera revolució, la del col·lectiu femení en un món en què tan sols els homes tenen poder.