La nostra estimada democràcia
La nostra societat ens convida a reflexionar: els nostres màrtirs; els nostres pobres i els nostres rics; les nostres aficions; els nostres diaris; el nostre entorn. Això és Contra el públic, democràcia, la mostra de Pablo España i Iván López que ahir al matí s'inaugurà a la Fundació Pilar i Joan Miró de Ciutat. No hi trobareu pintures ni escultures, però una gegantina figura d'un terrorista a punt d'immolar-se us donarà la benvinguda allà on abans reposava la polèmica Maternité de Joan Miró. Davallant les escales ens trobarem un mort -tapat, això sí-, però un mort al cap i a la fi, com tots aquells que hem vist tants de pics per la televisió i davant els quals hem tornat tan immunes.
El Consell eliminarà les ART, però la protecció del Guix és enlaire
El Consell eliminarà les Àrees de Reconversió Territorial (ART), les polèmiques operacions per dur creixements urbanístics d'un punt a un altre i que ara investiga la Justícia. Aquestes operacions foren incloses al Pla Territorial aprovat per UM i PP l'any 2004, amb Maria Antònia Munar de presidenta. Ara, es modificarà el Pla Territorial i s'impediran les 20.000 places turístiques i residencials que permetien. L'equip de govern (PSOE i Bloc), que no té majoria, volia eliminar just les set ART més conflictives, però per assolir la majoria acceptarà la petició del PP i les farà desaparèixer totes. L'esquerra, en canvi, no té assegurada l'aprovació de l'altre punt de la revisió, la protecció del Guix (Escorca), on es projecta una urbanització per a mil persones en plena Serra. UM no garanteix el suport a la modificació del PTM
Alcúdia treu tot el seu a.ART al carrer
Una ciutat com Alcúdia no havia tingut, fins ara, un aparador on mostrar tot el treball que es realitza en els nombrosos tallers artístics del municipi ni la tasca que es fa en els diversos espais d'exposicions del municipi.A partir d'avui i fins diumenge, una iniciativa que duu per nom a.ART servirà per posar de manifest la gran activitat cultural que es mou a Alcúdia. L'Ajuntament d'Alcúdia, juntament amb la Comissió assessora d'arts plàstiques (formada pels artistes alcudiencs Josep Maria Alaminos, Ramon Company, Tolo Llabrés, Jaume Poma, Javier San Pedro, Tomeu Ventayol i Tomàs Gómez), és el promotor d'aquest esdeveniment que tindrà el seu dia més fort demà, dissabte, ja que coincidirà amb un itinerari de dansa que recorrerà les murades. Amb l'objectiu "d'apropar l'art i les diferents expressions artístiques al públic", segons paraules del regidor de Cultura, Pere Malondra, a partir d'avui a les sis i fins a les nou del vespre es podran visitar les instal·lacions, muntatges i exposicions de quaranta artistes, molts dels quals són residents o originaris d'Alcúdia, en punts tan coneguts com l'Auditori d'Alcúdia, la porta de Sant Sebastià, la porta del Moll, Can Ramis, el passeig Pere Ventayol, Can Torró...
El PSIB diu que no negociarà la desclassificació d'Es Guix
El conseller insular de Presidència, Cosme Bonet, ha dit avui que la desclassificació d'Es Guix (Escorca) és "innegociable" i ha aclarit que el que està tractant de negociar la seva formació política és que UM mantingui el que va votar a l'aprovació inicial d'aquest assumpte, favorable a la desclassificació de la zona perquè no pugui urbanitzar-se.
Miró alça la balança de l'art
L'endemà de la històrica subhasta a Christie's de Nu, fulles verdes i bust, de Pablo Picasso, la casa Sotheby's també demostrà ahir que l'art no està en crisi. La casa de Nova York obtingué uns bons resultats en una licitació de peces impressionistes i modernes que elevà les seves vendes a 154 milions d'euros. Entre els lots adquirits figuraven quatre obres del mestre català Joan Miró: tres pintures i una escultura. Totes quatre superaren les estimacions previstes.
Itàlia homenatja Sassu
Itàlia i l'illa de Sardenya recorden enguany la figura d'Agili Sassu en el desè aniversari de la seva mort. Mentre que el Museu de Villa Urania, a Pescara, inaugurà el 24 d'abril passat una exposició amb més de cent peces escultòriques de l'artista finat a Pollença, les localitats de Thiesi (a Sardenya) i d'Atessa tenen enllestits tots els detalls per obrir dos museus dedicats al mestre Sassu.
El PP proposa una reducció del creixement d'es Guix
El PP defensarà en el ple del Consell del proper 3 de juny una moció en la qual proposa la reducció del creixement en l'urbanització d'es Guix (Escorca) de manera que passi de li 5,5 hectàrees prevesteixes a 3,5, eliminant, així, 20.000 metres d'habitatges plurifamiliars i situant l'increment poblacional en 81 de persones. El president del PP balear, José Ramón Bauzá, acompanyat pel portaveu del partit al Consell, Jaume Font, i el batle d'Escorca, Antoni Gómez, ha concretat que, d'aquesta manera, podreixin residir a és Guix 135 de persones, però que, com ja viuen 54, únicament s'incrementaria poblacionalment en 81 individus, ha detallat.
Can Prunera creix de nou
El museu modernista de Can Prunera acollí ahir un nou acte de donació de peces per enriquir els fons. Aquestes obres han estat aportades per un bon nombre d'artistes i col·leccionistes, la gran majoria de l'Illa. En aquests ocasió, varen ser deu els exemplars incorporats en un acte al qual assistiren membres del patronat de la Fundació Tren de l'Art. El president, Pere A. Serra, agraí aquestes noves entregues, que fan que el museu sigui cada vegada més conegut i més valorat. Els lliuraments, que es varen dur a terme ahir, varen ser les següents: Andreu Barceló Rosselló llegà la seva obra titulada Estación de Sóller, realitzada el 1976. La pintura està feta en tècnica mixta damunt paper. Antoni Crespí Sbert aportà a la col·lecció l'obra Cala Sant Vicenç. Aquesta pintura és un hermós oli que, segons els responsables del museu, "ens trasllada a la Mediterrània més encisadora".
S'inaugura “Tresors de la Corona”, els millors tapissos renaixentistes
L'exdirector del Museo del Prado, Fernando Checa, comissari de l'exposició "Tresors de la Corona d'Espanya. Tapissos flamencs el Segle d'Or", inaugurada a París, ha subratllat el seu incalculable valor i absoluta originalitat. La mostra reuneix els més valuosos tapissos del Renaixement, col·leccionats pels Habsburg entre el final del segle XV i el segle XVI. Les 30 peces reunides tenen un caràcter excepcional i són "verdaders tresors" d'or i argent de grans dimensions. El comissari ha ressaltat el fet que van ser elegides "amb la idea de veure els tapissos des del punt de vista dels seus col·leccionistes". "És una exposició sobre el col·leccionisme de tapissos, i això sí que és original".
Cabrer es desvincula de l'elaboració del PTM i diu que no hi va haver irregularitats
La diputada autonòmica del PP i exconsellera d'Obres Públiques del Govern, Mabel Cabrer, s'ha desvinculat avui davant el jutge del "cas Pla Territorial" de Mallorca (PTM) de l'elaboració d'aquesta norma urbanística, encara que ha defensat que no li consta que hi hagués irregularitats en la seva aprovació. L'exconsellera ha afirmat que no recorda haver assistit a cap reunió per parlar d'aquesta norma urbanística, que va ser aprovada en la legislatura passada pel Consell amb els vots de PP i UM, i l'elaboració de la qual està essent investigada per suposats tràfics d'influències amb promotors i cobraments de comissions.
Art projectat a l'exterior
El moviment artístic a les Balears és molt divers i donar-lo a conèixer fora de les nostres contrades és una de les tasques cabdals per donar projecció als creadors i promoure les Illes dins i fora de les nostres fronteres. Precisament aquesta és la tasca que ha emprès ara l'Institut d'Estudis Balèarics (IEB), que ahir presentà tres de les seves exposicions per tal d'oferir-les tant dins Mallorca com fora.
Les realitats frontereres de Francesca Martí
Francesca Martí ha decidit fer balanç de deu anys de trajectòria plàstica. Com qui endreça i classifica les pertinences de valor, l'artista mallorquina recull a Borders Reality una part important de la seva vida artística, la compresa des de l'any 2000 fins a l'encara recent 2010. Ho fa en un llibre, un format a priori més tranquil que les seves intenses performances. Pintura, videoart, fotografia, preparacions de diferents representacions..., tot està reflectit en aquesta publicació de caràcter col·laboratiu en què els textos d'experts en l'art -Pere A. Serra en recorda els orígens i la comissària Giuliana Stella parla de l'anàlisi de color, entre d'altres- conviuen amb els testimonis dels ajudants de l'artista. "Cada projecte i performança que he fet ha estat molt intens. Allò que més destac és la comunicació amb la gent que hi ha participat", comenta l'artista.
Sóller es torna a acostar a l'art
Dissabte, dia 27 d'agost, es durà a terme a Sóller la segona edició de la iniciativa cultural Apropa't a l'Art, que enguany superarà la participació de l'any passat amb més de 80 artistes, que hi mostraran les seves obres. Per tal de poder fer-ho, hi haurà un total de 21 espais culturals, la majoria d'ells situats al centre de Sóller que, dissabte horabaixa, es convertirà durant unes hores en una gran galeria que permetrà una pasejada pels treballs tant d'artistes locals com de fora de la Vall. Per part de l'organització d'aquesta important mostra, es va informar que enguany s'hi ha introduït com a novetat la lectura d'un pregó d'obertura a càrrec d'un artista o expert en art. En aquesta ocasió el pregó s'ha encarregat al president de la fundació Tren de l'Art i Fill Il·lustre de Sóller, Pere A. Serra. Els organitzadors han manifestat la seva satisfacció per la positiva resposta dels artistes, especialment de Sóller, d'on són les tres quartes parts dels que hi intervindran.
Música, art i ecologia en 3 dies
A partir d'avui i fins dissabte dia 16 es du a terme el festival de música, art i ecologia Idea Deià al poble de la serra de Tramuntana. És una proposta d'oci diferent que començà l'any passat amb la primera edició i que enguany seguirà el seu camí cap a la consolidació definitiva. El certamen proposa un seguit d'activitats variades que configuren un cartell eclèctic però igualment atractiu, al qual s'ha de sumar el fet que tenen lloc a Deià. Sense anar més lluny i per comprovar la mescla de propostes, avui horabaixa s'inaugurarà la cita a les 17.30 h amb un descens de monopatí amb disfresses d'animals, el qual serà seguit d'un campionat de petanca i una conferència sobre ovnis. Però el gruix de l'esdeveniment començarà demà amb les exposicions i els concerts. Durant el cap de setmana, hi podrem trobar activitats tant de dia com de nit. El divendres capvespre estarà dedicat a l'art i es combinarà una mostra col·lectiva de pintura, fotografia i escultura amb un mercat d'intercanvi, activitats per a infants i sessions de DJ.
Poca pintura ràpida
El que es preveia que seria un dia carregat de pintors al carrer fou de tot manco això. Amb les Trobades Internacionals de Pintors organitzades per l'Associació de Belles Arts de Balears (Adeba) com a referent, uns encontres que l'any passat aplegaren en una sola cita 131 artistes, la cosa pintava força bé per a Cort, disposat a agafar-ne el relleu des de la seva regidoria de Dinamització Ciutadana. Poc podia imaginar Eberhard Grosske, regidor d'aquesta àrea, que el seu poder de convocatòria seria tan feble. Vint-i-nou foren els artistes que participaren ahir en la primera Trobada de pintura ràpida de Palma. Primera i, amb aquest fracàs, potser darrera.
La V edició d'Art Madrid comptarà amb la presència de quatre galeries de les Balears
Art Madrid, la Fira Internacional d'Art Modern i Contemporani, celebrarà la seva cinquena edició del 17 al 21 de febrer al Pavelló de Vidre de la Casa de Campo madrilenya, amb la presència de 65 galeries nacionals i internacionals -quatre d'aquestes de les Balears-, reforçant el seu compromís amb l'art espanyol contemporani i renovant el seu suport als artistes i galeries joves d'Espanya.
Cita 'única' amb l'expressionisme
El concepte expressionisme alemany aparagué devers el 1905. Un grup d'amics, entre els quals hi havia artistes com Erich Heckel, Karl Shmidt-Rottluff i Otto Mueller, formaren el col·lectiu Die Brücke (el pont) i, de l'afany de rompre amb els models burgesos i estàtics, amb influències de Van Gogh i de Munch, acabà sortint aquest moviment, que ara ha omplert les parets del CaixaFòrum. La mostra, que només es podrà veure a Palma, recull una setantena d'obres de la col·lecció Henri Nannen, procedents del museu que creà a la ciutat alemanya d'Emden. "Una de les peculiaritats d'aquesta col·lecció, digué la comissària de la mostra, Katharina Henkel, és que Nannen adquiria tot allò que l'apassionava i també tot allò que li produïa dolor, de la qual cosa hi ha bons exemples en aquesta mostra". Enfrontat amb el règim nacionalsocialista (que considerava l'expressionisme alemany un distorcionador de la realitat), el moviment representà una quarantena d'artistes marcats per la Primera Guerra Mundial. "Molts anaren voluntàriament al front pensant que hi trobarien la puresa i la llibertat.
Impedir les ART no genera moltes indemnitzacions
Un informe encarregat pel Consell a dos experts juristes apunta que la institució just hauria de pagar, com a molt, una indemnització si eliminàs o revisàs a la baixa, tal com es planteja, les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART), operacions previstes al Pla Territorial per traslladar drets urbanístics d'un punt a un altre i que investiga la Justícia. El document, signat pel catedràtic de Dret Administratiu Avel·lí Blasco, considera que el Pla Territorial "no té la intensitat ni el detall necessari per permetre la posada en marxa del procés de desenvolupament urbanístic" dels terrenys afectats per la delimitació de les ART. "En conseqüència, la seva modificació no és suficient per donar lloc als supòsits de responsabilitat que l'actual legislació estatal preveu per pèrdua d'aprofitament o de la facultat de participar en l'execució de la urbanització".
“S'hi havien de posar com menys traves millor”
Ahir fou el torn de preguntes per als polítics del PP en el cas Pla Territorial. Rosa Estaràs, exvicepresidenta del Govern, fou la primera a comparèixer com a testimoni davant el jutge Miquel Florit. La declaració fou ràpida: l'exnúmero 2 de Matas tardà només quinze minuts a contestar. Estaràs confirmà que assistí a una reunió a final de 2003 entre el PP i UM "per parlar del pacte de governabilitat i en la qual es tractà el tema del Pla Territorial (PTM) de manera general". Negà, però, que en aquella cita s'abordassin les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART). "No s'entrà en detall ni es parlà de cap ART en concret", respongué. Cabrer es desvincula de l'elaboració del PTM i diu que no hi va haver irregularitats
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula