“S'hi havien de posar com menys traves millor”

Ahir fou el torn de preguntes per als polítics del PP en el cas Pla Territorial. Rosa Estaràs, exvicepresidenta del Govern, fou la primera a comparèixer com a testimoni davant el jutge Miquel Florit. La declaració fou ràpida: l'exnúmero 2 de Matas tardà només quinze minuts a contestar. Estaràs confirmà que assistí a una reunió a final de 2003 entre el PP i UM "per parlar del pacte de governabilitat i en la qual es tractà el tema del Pla Territorial (PTM) de manera general". Negà, però, que en aquella cita s'abordassin les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART). "No s'entrà en detall ni es parlà de cap ART en concret", respongué.

Estaràs, que segons l'agència Europa Press hi assistí en nom de Jaume Matas, afirmà que "s'establí que el Pla era competència del Consell" i que l'organisme insular "faria una proposta i els ajuntaments del PP mirarien de posar-hi tan pocs emperons com fos possible". Afegí que no participà en reunions posteriors i que el partit "encarregà" a l'exconseller de Medi Ambient Jaume Font que "coordinàs els consistoris del PP". També apuntà que en la cimera "no s'entregà cap esborrany del PTM al Govern" i insistí que "el motiu era que els ajuntaments governats per PPi UM no posassin entrebancs al desenvolupament del PTM".

Finalment, digué que "no li consta que Cort, governant pel PP, s'oposàs a l'existència de l'ART del Secar de la Real". Ahir, a banda d'Estaràs, comparegueren com a testimonis l'exconsellera d'Ordenació del Territori Mabel Cabrer i l'exsecretari general de la Conselleria de Medi Ambient Miquel Ramis de Ayreflor, tots dos del PP.
Cabrer no recordà "haver assistit a la reunió", però sí que llavors "s'estava gestant el PTM i qui ho feia era el Consell". L'exconsellera, a l'igual que Estaràs, digué que "no li consta que abans que s'aprovàs de manera definitiva o provisional el Consell traslladàs el PTM al Govern o al PP".

Afirmà, en canvi, que, "una vegada aprovat, el seu departament va emetre un informe sobre el pla", que va fer el seu exdirector general, Jaume Massot. En l'informe, "es posava de manifest el caràcter irregular o anòmal de les ART directes, per manca de justificació". Dilluns, Massot ja va declarar que al seu parer les ART "eren de dubtosa legalitat". L'exconsellera del PP afegí que "no li consta que entre l'aprovació inicial i la definitiva del PTM s'elaboràs cap altre informe", a part del de Massot, i indicà que l'escrit "esmentava la necessitat de redactar un decret per regular les ART, però que no s'arribà a materialitzar". Insistí, a preguntes del misser de Bartomeu Vicens, que "dins el pacte de governabilitat la competència d'Urbanisme era d'UM, i que no té constància que es reservàs el PTM al PP".

El darrer a ser interrogat fou l'exsecretari general de Medi Ambient Miquel Ramis de Ayreflor. Aquest sí que recordà haver assistit a la reunió entre UM i PP al Parlament "per parlar del PTM", però no estava segur que "Massot i Cabrer" hi fossin. Tampoc no recordà que "s'hi hagués parlat de les ART" i digué que "la trobada fou de cortesia". Assenyalà que els varen dir que el 2004 s'aprovaria de manera inicial el PTM per més endavant fer-ho de manera definitiva". Ramis explicà que també "assistí a tres o quatre reunions en el Consell amb batles o regidors d'Urbanisme del PP per parlar amb el tècnics insulars de les al·legacions dels municipis".

En relació a les ART, Ramis de Ayreflor afirmà que "Massot expressà dubtes sobre la legalitat de les ART", perquè se'n feia una "interpretació extensiva", però que d'altra banda el tècnic del Consell "Pep Giménez en defensava l'existència i la legalitat". Ramis tampoc no recordà que en "algunes de les cites es tractàs concretament d'una ART de Marratxí o d'Alcúdia", ni que "hagués tingut cap cimera per fer costat a ajuntaments grans com Palma, Calvià o Marratxí". En l'àmbit polític, digué que "no havia agradat que es tancàs l'hotel Don Pedro per transpassar-ne les places turístiques a un altre municipi". El jutge investiga presumptes pilotades en algunes ART que haurien generat plusvàlues per valor d'uns 300 milions d'euros.