Polí­tica

La resistència lingüística passa del carrer a les aules

En els darrers anys desenes de milers de persones han sortit al carrer a Galícia a defensar el gallec en diverses convocatòries. Arran de la política lingüística del PP s'han fundat mitja dotzena de moviments que han pres el carrer i hi fan tota mena d'activitats. Però, de cada vegada més el pes principal de la resistència lingüística queda a les aules, en mans dels professors, que declarant-se insubmisos al Decret del plurilingüisme o fomentant l'ús del gallec converteixen la seva lluita en una qüestió cuotidiana. "No ens podem manifestar cada dia", admet Carlos Callón, president d'A Mesa pola normalización lingüística.

E. Borràs28/06/11 0:00

El sistema educatiu de Galícia

“Pretenen eradicar el gallec com a idioma d'ús públic”

Anxo Louzao és el secretari d'Ensenyament de la Confederación Intersindical Galega, el sindicat majoritari dins el sector educatiu. També és professor de llengua i literatura gallegues a un institut.Com valorau el Decret del plurilingüisme?Ens hi oposam totalment perquè suposa un retrocés en tota la legislació que s'ha fet des que tenim autogovern. Per primer cop s'obliga a impartir algunes matèries en castellà. És un decret pensat tan sols per excloure el nostre idioma com a llengua vehicular en l'ensenyament. I l'objectiu de fons del PP és eradicar el gallec com a idioma social, d'ús públic, com a idioma útil.Per què no és positiu fer classe en un idioma estranger?El plurilingüisme rebaixa el gallec a un terç de les hores de classe. Pel PP és tan important una llengua estrangera com la llengua pròpia, que perd parlants cada dia. Iguala una llengua sense normalitzar i històricament perseguida que s'ha de protegir per llei a una d'estrangera.

E. Borràs28/06/11 0:00

Polí­tica

Classes en tres idiomes

Devora el rètol de l'escola La Salle de Santiago de Compostel·la, a principi de curs, se n'hi va afegir un altre que diu Colexio plurilingüe. És un dels 58 centres d'aquesta mena que hi ha a Galícia, segons la Conselleria d'Educació. Per al curs vinent, ja n'hi ha un centenar que han sol·licitat ser-ho. Són centres on part de les assignatures es fan en un idioma estranger que en gairebé tots els casos és l'anglès -en un també es pot triar el francès-. En aquestes escoles, fins a un màxim del 33% de les hores de classe s'imparteixen en l'idioma estranger. La resta s'han de repartir equitativament entre el castellà i el gallec. El director de La Salle de Santiago, Jorge Meneses, ha fet una aposta personal pel plurilingüisme. Darrere seu, en un racó de la taula del despatx, hi té un detall revelador: unes banderetes de la Unió Europea, Espanya i Galícia. Defineix el model lingüístic de La Salle com "un dels projectes més exigents" i explica que l'esquema plurilingüe, de fet, no comença fins a Primària. Amb tot, a Infantil ja es fan entre dues hores i mitja i tres hores d'anglès cada setmana.

E. Borràs30/06/11 0:00

Polí­tica

“El PP va rompre el consens lingüístic per motius electorals”

La diputada Carme Adán és la portaveu del Bloque Nacionalista Galego (BNG) al Parlament en qüestions relacionades amb l'educació. Ha fet de professora de Secundària i coneix bé l'ofici, per això critica el Decret del plurilingüisme, sabent com es viu dins i fora de les aules.El PP va participar en la negociació del Decret del gallec.Fins a l'últim dia. Quan l'acord ja estava tancat, van dir que no l'acceptaven. Hi ha fotos que demostren que hi van ser fins al darrer dia.Per què va canviar?És una estratègia dissenyada a Génova per fer una línia d'enfrontament. Ells van ser a la negociació fins al final, fins que ho van deixar segurament per una telefonada. És el que fa Feijóo: aplica les polítiques pensades a Génova o les experimenta. Ara ha deixat de parlar de la llengua, es veu que ja no li dóna vots.El conseller d'Educació diu que aquell decret va causar moltes protestes.

E. Borràs30/06/11 0:00