“El PP va rompre el consens lingüístic per motius electorals”

La diputada Carme Adán és la portaveu del Bloque Nacionalista Galego (BNG) al Parlament en qüestions relacionades amb l'educació. Ha fet de professora de Secundària i coneix bé l'ofici, per això critica el Decret del plurilingüisme, sabent com es viu dins i fora de les aules.

El PP va participar en la negociació del Decret del gallec.
Fins a l'últim dia. Quan l'acord ja estava tancat, van dir que no l'acceptaven. Hi ha fotos que demostren que hi van ser fins al darrer dia.

Per què va canviar?
És una estratègia dissenyada a Génova per fer una línia d'enfrontament. Ells van ser a la negociació fins al final, fins que ho van deixar segurament per una telefonada. És el que fa Feijóo: aplica les polítiques pensades a Génova o les experimenta. Ara ha deixat de parlar de la llengua, es veu que ja no li dóna vots.

El conseller d'Educació diu que aquell decret va causar moltes protestes.
Quan ell va arribar a la Conselleria d'Educació no hi havia ni una sola protesta formal. Tan sols blindava que la meitat de les classes fossin en gallec. La manifestació de Galicia Bilingüe amb tota la plana major del PP just va aplegar 2.000 persones, mentre que en defensa del gallec es va omplir la plaça de l'Obradoiro. A Galícia mai no hi havia hagut un problema d'enfrontament lingüístic, hi havia consens amb tots els grups i el PP va rompre el consens per interessos electorals.

Com definiríeu el model lingüístic del PP a l'educació?
És un model pensat per limitar l'ensenyament del gallec i amb un biaix molt nociu: que les matèries científiques i tecnològiques no es puguin ensenyar en gallec.

El conseller parla de traslladar a les aules el bilingüisme del carrer.
Confon dues coses. Una és que cada persona pugui escollir en llibertat quin idioma vol parlar en cada moment i l'altra és donar les eines als infants perquè puguin triar en un futur. Per poder triar, cal que coneguin l'idioma. Els mitjans de comunicació, els jocs... l'entorn dels joves és un 90% o més en castellà. Les polítiques de normalització lingüística han de ser com les d'igualtat, han d'afavorir allò que està en inferioritat de condicions.

Què pensau dels centres plurilingües?
El Govern està tan obsessionat amb una implantació ràpida que ha posat el rètol de centre plurilingüe en escoles que just fan en amglès plàstica, religió o educació física. No tenim res en contra de fer matèries en anglès, però no poden ser a costa del gallec. La Constitució, l'Estatut i la Carta europea de llengües minoritàries diuen que s'han de protegir els idiomes minoritaris, però amb aquest 33% dels centres plurilingües no es garanteix una bona competència lingüística en gallec.

Però no són útils per aprendre anglès?
Nosaltres estam a favor de l'aprenentatge de llengües estrangeres. De fet, fins i tot vaig proposar al Parlament que s'ensenyàs portuguès a l'ESO, que és una llengua germana que ens obriria les portes d'una potència com el Brasil. Però el PP va votar-hi en contra i, pel que fa a l'anglès, enguany el Govern ha reduït les beques per aprendre'l a l'estiu i els cursos d'immersió. L'any passat ja va eliminar les ajudes per a intercanvis escolars amb altres països. Han tret els desdoblaments de les classes d'anglès als insituts i és evident que en una aula de trenta alumnes no es fa classe com amb quinze.