La major part de rètols de l'escola plurilingüe La Salle de Santiago de Compostela són en gallec.

La major part de rètols de l'escola plurilingüe La Salle de Santiago de Compostela són en gallec. | E.Borràs

E. BorràsPalma 30/06/11 0:00
TW
0

Devora el rètol de l'escola La Salle de Santiago de Compostel·la, a principi de curs, se n'hi va afegir un altre que diu Colexio plurilingüe. És un dels 58 centres d'aquesta mena que hi ha a Galícia, segons la Conselleria d'Educació. Per al curs vinent, ja n'hi ha un centenar que han sol·licitat ser-ho. Són centres on part de les assignatures es fan en un idioma estranger que en gairebé tots els casos és l'anglès -en un també es pot triar el francès-. En aquestes escoles, fins a un màxim del 33% de les hores de classe s'imparteixen en l'idioma estranger. La resta s'han de repartir equitativament entre el castellà i el gallec.

El director de La Salle de Santiago, Jorge Meneses, ha fet una aposta personal pel plurilingüisme. Darrere seu, en un racó de la taula del despatx, hi té un detall revelador: unes banderetes de la Unió Europea, Espanya i Galícia. Defineix el model lingüístic de La Salle com "un dels projectes més exigents" i explica que l'esquema plurilingüe, de fet, no comença fins a Primària. Amb tot, a Infantil ja es fan entre dues hores i mitja i tres hores d'anglès cada setmana.

A Primària s'arriba al 33%. En anglès es fa coneixement del medi i plàstica, a més de llengua anglesa. Com que coneixement del medi és una matèria que, pel Decret del plurilingüisme, s'hauria de fer en gallec si no s'imparteix en cap idioma estranger, a l'idioma de Galícia li queden música, educació física i llengua i literatura gallegues. En castellà s'expliquen matemàtiques, llengua i literatura i religió. A Secundària, l'anglès és devers el 20% de les hores i el repartiment de llengües varia a cada curs. "En alguns, en anglès es fa ciències naturals i en d'altres les socials, o tecnologia o economia; la resta d'assignatures es reparteixen com marca el decret", explica Meneses.

Elitisme

El director valora molt positivament el decret precisament perquè li dóna cobertura legal per fer una part de les classes en anglès, cosa que ja volia impulsar quan agafà el càrrec. "Els al·lots entenen una pel·lícula en anglès a quart de Primària, cosa que jo no he fet en tota la meva vida", destaca. De fet, Meneses, des que és al capdavant de l'escola, tan sols agafa professors que parlen fluïdament l'anglès o en tenen títols acreditatius. Per poder convertir un centre en plurilingüe, diu que cal personal preparat "i tenir les coses clares".

I és que les escoles plurilingües són molt minoritàries a Galícia: un 4,4% dels devers 1.300 centres educatius de la comunitat. El secretari nacional de la secció d'ensenyament de la Confederación Intersindical Galega, Anxo Louzao, considera que aquesta xifra és "ridícula" i que no tenia sentit fer un decret per tan pocs centres. El president d'A Mesa pola normalización lingüística, Carlos Callón, afirma que tot plegat tan sols és una manera de fer escoles elitistes. "Quedaria malament posar-hi un cartell que digués 'centre per a llests' i hi pengen el d'escola plurilingüe", afirma Callón.

Meneses reconeix que és molt difícil que totes les escoles gallegues siguin plurilingües abans de vint o trenta anys. Afirma que el Govern gallec necessitaria molts doblers i recursos per dur-ho a terme. "Hi posa molta il·lusió, la pobra", diu en referència a la Xunta, "però no serà fàcil". La Salle és un entorn castellanoparlant. Al pati i amb els pares, la majoria d'infants tan sols fan servir el castellà, com en molts centres de les principals ciutats gallegues. Meneses diu que tan sols un 10% dels alumnes parlen gallec a casa. Precisament per això ja li semblava bé el Decret del gallec del 2007, que establia que com a mínim un 50% de les classes fossin en gallec i que el PP va derogar. "No hi havia cap problema, els al·lots eren lingüísticament competents en gallec i en castellà", diu. Ell veu bé el Decret del plurilingüisme principalment per poder fer assignatures en anglès. Pel que fa a la resta, admet que és "més flexible".

"Aquí el castellà se sent bastant i s'aprendrà per osmosi", afirma Meneses, i afegeix que veuria bé que totes les classes excepte les de llengua i les que es fan en anglès fossin en gallec. No creu que l'idioma es perdi amb el sistema de terços, però pensa que es pot potenciar més. Fins i tot reconeix que hi ha algun professor que parla en gallec en assignatures que s'haurien d'impartir en castellà, però diu que ningú no es queixa, ni cap pare ni cap alumne. "A Galícia l'únic conflicte lingüístic l'ha creat un moviment que demana coses impossibles", diu Meneses en referència a Galicia Bilingüe, que reclama la lliure elecció de llengua. "Aquest conflicte no és real", precisa.