“Pretenen eradicar el gallec com a idioma d'ús públic”

Anxo Louzao és el secretari d'Ensenyament de la Confederación Intersindical Galega, el sindicat majoritari dins el sector educatiu. També és professor de llengua i literatura gallegues a un institut.

Com valorau el Decret del plurilingüisme?
Ens hi oposam totalment perquè suposa un retrocés en tota la legislació que s'ha fet des que tenim autogovern. Per primer cop s'obliga a impartir algunes matèries en castellà. És un decret pensat tan sols per excloure el nostre idioma com a llengua vehicular en l'ensenyament. I l'objectiu de fons del PP és eradicar el gallec com a idioma social, d'ús públic, com a idioma útil.

Per què no és positiu fer classe en un idioma estranger?
El plurilingüisme rebaixa el gallec a un terç de les hores de classe. Pel PP és tan important una llengua estrangera com la llengua pròpia, que perd parlants cada dia. Iguala una llengua sense normalitzar i històricament perseguida que s'ha de protegir per llei a una d'estrangera. S'ha arribat a un punt en el qual puc fer matemàtiques o física i química en anglès, però està prohibit que ho faci en gallec.

És factible que els mestres d'Infantil parlin a cada alumne en el seu idioma matern?
Això és impossible. Però això forma part del Decret del plurilingüisme, perquè si no seria il·legal. La realitat ens indica que als centres d'infantil majoritàriament s'escolaritza en espanyol. Avui en dia com a molt un 5% de les classes d'infantil a les ciutats són en gallec.

El PP sempre ha defensat aquesta actitud?
El Decret del gallec, fet el 2007, el varen consensuar les tres formacions polítiques i, fins i tot, hi ha imatges de les negociacions que ho demostren. El PP n'estava a favor, però va canviar d'opinió per tàctica política.

Com afecta el Decret del plurilingüisme als professors?
Aquest decret ha provocat el rebuig de la major part del professorat. Ha convergit el sector més conscient, que sempre ha defensat el gallec i un altre sector que no el fa servir tant, però que també s'ha vist agredit com a professional i com a gallec. Hem fet una crida als professors de matemàtiques, física i química i tecnologia perquè continuïn fent classe en gallec i molts ho fan.

S'està tornant a vies de resistència més propis de l'època de la dictadura franquista?
Evidentment, el professorat sap que fa classes en gallec tot i que un decret els ho prohibeix. Però aquesta política de pressió i amenaces té la seva incidència, que és el que pretén, hi ha hagut certa involució i ja gairebé no hi ha llibres de text en gallec. No hi ha cap col·lectiu en l'àmbit educatiu i cultural que defensi aquest decret, excepte entitats marginals com Galicia Bilingüe i un sector sindical que no representa ni el 15% del professorat.

També hi ha assignatures que s'haurien de fer en gallec i es fan en castellà?
Sí, això era comú i continua sent-ho a moltes escoles. I a l'ensenyament privat o concertat no hi ha cap mena de control, el gallec hi és marginal.