El 21 de gener de l'any passat desenes de milers de manifestants ompliren els carrers de Santiago de Composte·la. | Galicia Hoxe-Ramon Escuredo.
En els darrers anys desenes de milers de persones han sortit al carrer a Galícia a defensar el gallec en diverses convocatòries. Arran de la política lingüística del PP s'han fundat mitja dotzena de moviments que han pres el carrer i hi fan tota mena d'activitats. Però, de cada vegada més el pes principal de la resistència lingüística queda a les aules, en mans dels professors, que declarant-se insubmisos al Decret del plurilingüisme o fomentant l'ús del gallec converteixen la seva lluita en una qüestió cuotidiana.
"No ens podem manifestar cada dia", admet Carlos Callón, president d'A Mesa pola normalización lingüística, la principal plataforma de lluita a favor del gallec, que aplega unes 600 entitats. És la formació que va convocar la primera manifestació en contra de la política lingüística d'Alberto Núñez Feijóo el 18 d'octubre de 2009. Una marxa que va superar les previsions dels mateixos organitzadors: va replegar 50.000 persones al centre de Santiago de Compostel·la, segons la Policia Local, i el doble, segons la plataforma. Llavors ja es va dir que era una fita històrica, però la proesa s'ha repetit altres vegades.
Una de les darreres protestes multitudinàries, ja contra l'esborrany del Decret del plurilingüisme, va reunir el 21 de gener de l'any passat unes 60.000 persones, segons els organitzadors, i la meitat, segons la Policia. Però aquests només són dos dels exemples més vistosos de moltes manifestacions, concentracions, actes i accions reivindicatives que s'han fet fins ara a Galícia a favor de la llengua pròpia. Una altra mostra de la reacció a la política lingüística del Govern de Feijóo és que tan sols mig any després de la victòria del PP ja havien nascut sis plataformes i col·lectius per oposar-s'hi.
L'abril de 2009 -quan feia poc més d'un mes que s'havien fet les eleccions autonòmiques en què el PP va aconseguir la majoria absoluta i va prendre el Govern al bipartit- ja es va presentar la plataforma Galego Sempre Máis. També va començar a fer feina Galiza co Galego. Per juliol del mateix any es va constituir Queremos Galego i Galego Patromonio da Humanidade va fer el primer acte públic. Per setembre va arrencar Cambia Galicia i just per octubre es va presentar Prolingua. Les sis entitats tenen l'objectiu de defensar la llengua pròpia, però ho fan de maner diferent.
Però la resistència més perseverant al Decret del plurilingüisme no es fa el carrer, sinó a les aules. I és la que duen a terme els professors que es neguen a fer classe en gallec. El manifest Sumemos en galego, signat per professors de matemàtiques, física i química i tecnologia, ho deixa ben clar: "Declaram la nostra voluntat de continuar impartint a les aules en gallec, aprofundint i ampliant la normalització lingüística".
46 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El comitè europeu de les llengües regionals de la Unió Europea, el grup d'experts que vigilen l'aplicació i compliment dels manaments de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, ha visitat la capital del País Valencià i s'ha reunit amb representants d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana, STEPV, el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i l'associació El Tempir d'Elx al centre Octubre per analitzar el tancament de les emissions de TV3 al territori. Segons informa l'Avui, les entitats han traslladat al comitè 'els incompliments de la Carta en diversos apartats', quant a l'eliminació del senyal de la televisió catalana i la 'persecució econòmica i política' a ACPV. Aquest malestar queda emmarcat pel 'boicot continu per part de l'administració a la implementació del valencià [català] en tots els nivells educatius públics' i, en general, a la poca presència del valencià tant a l'administració pública com a la de justícia.
Millor no fer cas als escrits que vénen en castellà, ni llegir-los: som en un diari en català. No ens importa si ataquen o defensen la nostra llengua; ja que, en aquest darrer cas, la cosa millor que podria fer el comentarista per a defensar-nos seria entrar en els diaris espanyols, si no pot o no vol fer-ho aquí en català. L'ajuda més bona per a una llengua és usar-la. Fets i no paraules.
Els espanyols que són amics nostres no s'aprofiten del fet que se'ns hagi forçat, i se'ns forci, a conèixer la seva llengua; per tant, encara que voldrien escriure aquí segur que comprenen que els comentaris s'hi han de fer en català i no hi intervindran fins que no ho podran fer en la nostra llengua -ja n'hi ha molts que assisteixen a cursets per a aprendre l'idioma-. Saben que per viure al nostre país és necessari l'ús de la llengua catalana; en canvi, els espanyols enemics encara no ho saben i els hem de fer veure que el castellà no serveix entre nosaltres.
Los que hacéis el ridículo sois los que no queréis que vuestros hijos aprendan el catalán, que es la lengua de las islas. Cómo es posible que pretendáis educarlos en la ignorancia? Y a eso le llamáis libertad? Vaya vergüenza.
@Foc i fum: que trist i vergonyós votar a un partit que menysprea la teva llengua, i que es fot a la butxaca els diners dels contribuents.Deus estar molt orgullos.Fa pena veure el model que estem ensenyant als nostres joves
aqui els que lladrau sou els catalibans que vos pensau que les illes son vostres. I mentres hi hagi aquesta divisió, peque mai tot hom hi estará d,acord, hi haurá guerra, cm diu el tal martorell. Seguiu lladrant ido
Com diuen a Villabotijos de Abajo: "Ladran, luego cabalgamos".
hagamos como ellos, o mejor dicho, lo que más les fastidia desde que han perdido las elecciones, que es escribir en "su foro", nada les molesta mas. sr martorel ya ha tomado su pastilla de las 12?
Venga continuad fent pais, que lo haceis muy bien, por la tarde si habeis seguido asi os compraremos un helado o un chupachups
Estam veient que només menjarem pa amb sobrassada si el PP, que té majoria, ho decideix. Aquells que som minoria i volem menjar pa amb sobrassada, ho haurem de fer dins ca nostra i d'amagat. Qui té la majoria posa allò que vol al rebost, i els altres a remugar!