Polí­tica

Carlos Callón: “La matemàtica es pot fer en anglès, però mai en gallec”

Carlos Callón presideix a Mesa pola normalización lingüística, una plataforma que aplega devers 600 entitats i que es dedica a defensar el gallec. Sorgí pocs mesos després que el PP assumís el Govern de la Xunta. Callón és especialment crític amb el Decret del plurilingüisme, perquè el veu com un atac a la llengua pròpia.Com ha evolucionat la situació del gallec en l'educació?D'entrada, podem parlar d'una política lingüística basada en la farsa, perquè es reconeixen drets lingüístics als gallecs amb la condició que no es puguin exercir. Va ser a partir de la pressió social que es va aconseguir als anys 80 un decret que parlàs del 25%, al 1995 un mínim de tres hores en gallec i als darrers anys del Govern Fraga alguns acords parlamentaris unànimes que parlaven de com a mínim un 50% d'hores en gallec. Tanmateix, no fou fins al 2007 que es va aprovar en un decret. El PP també hi donava suport, a aquella norma?

E. Borràs29/06/11 0:00

Polí­tica

Gloria Lago: “Ni és el que havien promès ni funciona”

Gloria Lago és fundadora i presidenta de Galicia Bilingüe, una organització que pretén aconseguir que els pares puguin triar la llengua en què s'han d'educar els fills. Ella, personalment, voldria que els seus fills s'educassin just en castellà. És professora d'anglès en un institut de Vigo i critica la Política Lingüística de Feijóo per massa tova.Com valorau el Decret del plurilingüisme?No és suficient i aquest nom li han posat com li'n podrien haver posat qualsevol altre. És un decret que ni és el que havien promès ni funciona. Com pot ser equilibrat privar un nin d'estudiar la meitat dels continguts en la seva llengua? A qui pot beneficiar això? Aquí no hi ha lliure elecció de llengua, ni 100% ni 0%. No n'hi ha.Us havien promès que els pares escollirien l'idioma de l'educació dels infants?El senyor Feijóo deia que les peticions que fèiem calaven a la societat i va decidir prometre-ho molt clarament. Va prometre deixar-nos escollir als pares l'idioma de les assignatures troncals, les complicades, vaja.

E. Borràs29/06/11 0:00

Polí­tica

“Pretenen eradicar el gallec com a idioma d'ús públic”

Anxo Louzao és el secretari d'Ensenyament de la Confederación Intersindical Galega, el sindicat majoritari dins el sector educatiu. També és professor de llengua i literatura gallegues a un institut.Com valorau el Decret del plurilingüisme?Ens hi oposam totalment perquè suposa un retrocés en tota la legislació que s'ha fet des que tenim autogovern. Per primer cop s'obliga a impartir algunes matèries en castellà. És un decret pensat tan sols per excloure el nostre idioma com a llengua vehicular en l'ensenyament. I l'objectiu de fons del PP és eradicar el gallec com a idioma social, d'ús públic, com a idioma útil.Per què no és positiu fer classe en un idioma estranger?El plurilingüisme rebaixa el gallec a un terç de les hores de classe. Pel PP és tan important una llengua estrangera com la llengua pròpia, que perd parlants cada dia. Iguala una llengua sense normalitzar i històricament perseguida que s'ha de protegir per llei a una d'estrangera.

E. Borràs28/06/11 0:00

Polí­tica

“És el decret de l'equilibri entre el gallec i el castellà”

El conseller d'Educació i Ordenació Universitària de Galícia, Jesús Vázquez, està convençut de la bondat del Decret del plurilingüisme, que el Govern del PP ha aplicat aquest curs escolar per primera vegada. Manté que, malgrat les manifestacions multitudinàries, és allò que vol la societat. Què cercàveu amb el Decret del plurilingüisme? Volíem promoure i garantir la nostra llengua pròpia, però respectant la cooficial. Cercar la perfecta convivència a l'aula, tal com passa al carrer, allò que nosaltres anomenam el bilingüisme harmònic. El col·legi de periodistes gallec demana a la Xunta "compromís" perquè la llengua no desaparegui de la premsa

E. Borràs27/06/11 0:00