“La taxa a dependents i discapacitats és una mesura dissuasòria per intentar posar ordre”
Martí Sansaloni (Petra, 1982) és el tercer conseller de Salut, Família i Benestar Social del Govern Bauzá, si bé ha assumit càrrecs de responsabilitat a Salut des d'inici de legislatura i assegura que acceptà aquest per convicció personal. Sobre la qüestió d'on es percebran els efectes de la reducció de 46 milions d'euros del pressupost a la seva Conselleria el 2013, Sansaloni comenta que "hem de cercar la millor qualitat assistencial per a les persones amb la màxima eficiència possible. Tenim mesures per abaixar les llistes d'espera, com és la implantació real de les 37,5 hores".
Cartes al director
Ineptes, barruts o ambdues coses
En el moment en què un ciutadà demana hora per a un oftalmòleg i la hi donen per d'aquí a quatre mesos, qualque cosa no funciona. Pitjor resulta encara que li diguin que no es queixi perquè hi ha llistes d'espera, i de malalts greus, que superen sobradament aquest temps. I més malament encara quan hi ha pacients que no han estat inclosos en una llista d'espera i estan a la fase de "ja li telefonarem i li direm coses". Sens dubte fa més via la coa de consellers de Salut. I el desastre més gros, l'augment injust i intolerable de persones, siguin d'on siguin, sense cobertura mèdica.
Martí Sansaloni, nou conseller de Salut
El nou conseller accedeix al càrrec amb poc més de trenta anys. Foto: Arxiu. Martí Sansaloni Oliver (Petra, 1982) serà el nou conseller de Salut, Família i Benestar Social en substitució d'Antoni Mesquida, que presentà dimecres la dimissió. El nom de Martí Sansaloni, fins ara director general de Gestió Econòmica i Farmàcia del Govern de les Illes Balears, sonava amb força des del moment en què es conegué la renúncia del manacorí i ahir horabaixa ho confirmà l'Executiu a través d'un comunicat. Amb la designació s'haurien vençut les resistències de certs sectors del PP que consideraven que el seu perfil no era l'adequat i preferien no precipitar-se en l'elecció. Sansaloni ha estat membre de l'equip directiu de la Conselleria de Salut des de l'inici de la legislatura, amb Carmen Castro, i també ha ocupat el càrrec de vicepresident de Serveis Generals del Servei de Salut.
1.500 empleats de salut queden sense feina amb el Govern Bauzá
El Sindicat d'Infermeria (Satse) xifra en 1.500 els empleats de l'àmbit sanitari que han quedat sense feina d'ençà que va arribar José Ramón Bauzá al Govern. El secretari general del sindicat, Jorge Tera, va valorar ahir en roda de premsa el primer terç de legislatura del PP, que ha suposat, a més a més, una pèrdua "d'entre el 20 i el 30% del poder adquisitiu" per als treballadors d'aquest sector. A part d'una "preocupant" reducció de personal, Satse volgué posar de manifest el deteriorament tan greu que ha patit el sistema sanitari de Balears "en un brevíssim espai de temps". El sindicat dóna la culpa d'aquest estat no només a les retallades, sinó també a la manca de lideratge i a la inestabilitat que s'ha produït a l'equip de la Conselleria de Salut.
Salut diagnosticarà 600 nous casos de càncer de mama a Balears
Un estudi del Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Consum revela que, durant tot el 2012, es diagnosticaran al voltant de 600 nous casos de càncer de mama a Balears, el més freqüent entre les dones.
El PP culpa ara els socialistes del càstig a les Balears en el pressupost de Rajoy
El PP culpà ahir el PSOE de la caiguda en un 45% de les inversions per a les Balears en els pressuposts elaborats pel Govern de Mariano Rajoy. Segons els populars, els comptes no inclouen nova inversió (excepte l'AVE a Galícia) i només mantenen despeses compromeses d'abans però, com que l'anterior Executiu socialista no en deixà per a l'Arxipèlag, les Illes queden amb molt poca inversió. "Cadascú té una quota de responsabilitat", apuntà la portaveu parlamentària, Mabel Cabrer. La popular avançava així les explicacions que ha de donar avui el president José Ramón Bauzá al Parlament, on ha de comentar la Conferència de presidents. Abans que ho faci, la socialista Francina Armengol criticà que Bauzá no hagués aconseguit res en la reunió.
Els hospitals Joan March i el General reobren llits
La pressió dels professionals i dels ciutadans sembla que de moment ha aturat el tancament dels dos importants centres sanitaris. Foto: Arxiu. Els hospitals Joan March i General reobren llits, després que el mes de juliol es tancassin diferents plantes pel pla d'estiu i sense gaire esperança que es poguessin tornar a omplir passat l'estiu, una vegada fet públic l'anunci que dia 15 de setembre s'iniciaria el tancament gradual de Caubet i el 2013, el del centre palmesà. Ara bé, des del 6 de setembre s'han reobert 15 llits d'un total de 25 que hi ha a la planta del programa de malalts respiratoris crònics de Caubet. Amb aquesta reobertura parcial de la planta, encara queden tancades la de pal·liatius i la de la unitat d'alcoholèmia, que va ser traslladada a principis d'estiu a l'hospital Psquiàtric.
Balears encara no ha rebut ni un euro del cèntim sanitari
Cada litre de combustible a les Illes està gravat amb 0,48 euros en concepte de cèntim sanitari. Foto: Arxiu. Balears encara no ha rebut ni un euro del cèntim sanitari amb el qual s'està gravant el litre de benzina i gasoil des de l'1 de maig passat. Vicepresidència econòmica assegura que encara "no disposa" dels doblers que tenia previst ingressar i que no sap quan arribaran de Madrid part dels 35 milions d'euros anuals que fan comptes rebre. Ja fa més de quatre mesos que al litre de combustible se li apliquen 4,8 cèntims d'euro més, el màxim permès, en concepte d'un impost que en teoria s'ha de destinar a reduir el dèficit de la sanitat balear. A part de l'impost especial d'hidrocarburs i de l'IVA, el Govern balear va incloure en el Decret Llei de mesures tributàries per reduir el dèficit aquest nou impost, del qual només se'n salven els transportistes i els taxistes. Els sindicats afirmen que s'ha estat pagant tot aquest temps per un tribut que no anirà a Salut, sinó que va directament a la "caixa general del Govern".
Les desatencions mèdiques a immigrants, a la Fiscalia
ONG i sindicats carregaren ahir durament contra l'anomenat ‘apartheid sanitari' envers els immigrants sense papers. Des de la delegació de Metges del Món a les Illes alertaren que duran a la Fiscalia qualsevol cas de desatenció mèdica a un immigrant ‘il·legal'. Així mateix, advertiren que estaran a l'aguait de com s'aplica el decret del PP i que recolliran totes les denúncies que els immigrants presentin a les seves oficines. També el sindicat UGT sortí en defensa dels immigrants ‘no regularitzats' i alertà que el PP "fa una nova passa per imposar el seu programa ideològic ocult".
Balears també fa pagar el metge als immigrants sense papers
El conseller Mesquida comparegué amb el portaveu Bosch després del Consell de Govern. Foto: Jaume Morey. Balears no serà una comunitat insubmisa en matèria sanitària. El Govern aplicarà estrictament les directrius de Madrid i, a partir d'avui, deixarà els immigrants irregulars sense targeta sanitària. Entre 15.000 i 20.000 persones a Balears, segons l'Executiu, la perdran i hauran de pagar per anar al metge. L'únic matís illenc és que es crearà una comissió de seguiment per avaluar patologies i casos concrets que puguin finançar-se amb fons públics. No ha estat fins un dia abans que s'apliqui el nou sistema, avui, que el Govern ha aclarit que seguirà al peu de la lletra les instruccions estatals.
Les asseguradores privades de salut troben un filó entre els immigrants
Un grup de nouvinguts aprèn a cuinar plats típics de la terra en un taller organitzat per donar a conèixer les tradicions balears. Les asseguradores privades que ofereixen productes sanitaris han trobat un filó entre els immigrants sense papers que a partir de demà quedaran sense l'àmplia cobertura sanitària que tenien fins ara. Diferents grans companyies ja s'han posat en contacte amb Àfrica Negra, tal com denuncià ahir el seu president, Abderrahim Ouadrassi, per oferir-los cobertura per la meitat del preu de la taxa que preveu posar en marxa el Govern de Mariano Rajoy. Cal recordar que el conveni que planteja oferir l'Executiu als sense papers estableix que els menors de 65 anys que vulguin ser atesos als hospitals i als centres de salut públics hauran de pagar 710,40 euros a l'any, és a dir, 59,20 euros mensuals.
Ja són 91 els metges que donaran atenció als sense papers
A les Illes ja són 91 els metges que s'han declarat objectors de consciència i que a partir de l'1 de setembre atendran els immigrants sense papers, tot i no avalar-ho el Reial Decret 26/2012. Balears és una de les comunitats on, en relació al total de l'Estat, més facultatius han optat per posar per davant el seu codi ètic i no la condició d'assalariats del Sistema Nacional de Salut (SNS). Comunitats més grans que l'Arxipèlag registren xifres molt inferiors als 89 metges d'aquí.
El Govern ja ha recaptat un milió i mig per les noves targetes sanitàries, que encara no dóna
Aquest és l’antic model de targeta sanitària, que és el que es continua donant encara. Foto: Arxiu El Govern ja ha recaptat des del gener fins ara més d'un milió i mig d'euros en concepte de taxes per l'elaboració de la nova targeta sanitària, tot i que encara no n'ha repartida cap als usuaris de la sanitat pública balear ni està en condicions de fer-ho. Des del mes de gener passat, l'IB-Salut cobra 10 euros per cada targeta sanitària que emet (cinc euros als usuaris que opten per renovar enguany les targetes que caduquen l'any que ve). La justificació del cobrament és que es tracta d'una taxa per finançar el cost de les noves targetes sanitàries, que han d'incorporar una fotografia de l'usuari, per evitar fraus, i una banda magnètica i un xip, que dóna accés a la història clínica del titular.
Els empleats del Joan March proposen retallar 1,4 milions en personal per salvar l’hospital
En conèixer la clausura del centre, els treballadors s’hi varen tancar en senyal de protesta. Foto: Arxiu. La Plataforma de treballadors, contrària al tancament de l'hospital Joan March, ha presentat al conseller de Salut, Antoni Mesquida, un pla de viabilitat i d'eficiència que preveu retallar 1.416,121 milions d'euros en personal. El document inclou que, per aconseguir aquest estalvi econòmic, la rebaixa d'empleats implicaria prescindir de 34 persones de les 191 que actualment estan en plantilla al Joan March. Des de la plataforma, però, no volen dir que la seva proposta preveu "acomiadaments", sinó que la seva idea és "redistribuir l'excedent de personal" a una nova àrea d'atenció de llarga durada a l'hospital Verge de la Salut. Aquest centre disposa d'una unitat tancada amb 26 llits que podria posar-se en funcionament "a un baix cost", segons especifica el pla.
El Govern comença a cobrar avui per aparcar a Son Espases enmig de protestes
La protesta de dijous passat, 16 d’agost, dels treballadors. Foto: Arxiu. El Govern comença a cobrar des d'avui per aparcar a l'hospital de Son Espases enmig de protestes, prohibicions i greus deficiències estructurals. La Junta de personal de l'hospital -UGT, CCOO, USAE, STEI-i, CSIF i Cemsatse- ha convocat per a avui dues protestes -a les 7.30 i a les 14.30 hores- enmig de la prohibició expressa de la Delegació del Govern que es manifestin en aquestes franges horàries i que surtin del recinte sanitari. Ahir, a través d'una nota de premsa, la delegada del Govern, Teresa Palmer, recordà que les hores aprovades per dur a terme les protestes són les 8.30 i les 15.30 hores i afegí que no es permet que es facin fora del recinte, perquè en anteriors mobilitzacions els talls del trànsit "provocaren retencions de 2-3 quilòmetres".
Castro gastà uns 1.700 € en viatges oficials a Eivissa els tres primers mesos de mandat
Carmen Castro, en una visita oficial a la residència Cas Serres d’Eivissa el setembre de l’any passat, quan encara era consellera de Salut, Família i Benestar Social del Govern balear. Foto: G. G. L. L'exconsellera de Salut Carmen Castro gastà més de 1.700 euros públics en 16 viatges oficials a Eivissa durant els tres primers mesos i mig de mandat, de principis de juliol a mitjan octubre de l'any passat. Bona part dels desplaçaments oficials de l'eivissenca cap a l'illa on tenia el domicili es produïen, curiosament, abans del cap de setmana. I, en més d'una ocasió, la tornada a Palma s'efectuava en dimarts. Castro cessà com a consellera de Salut, Família i Benestar Social el 6 de juliol. Abans, almenys en els primers mesos de mandat, la consellera realitzà de mitjana quatre viatges oficials cada mes a Eivissa des de Palma, amb un cost de 500 euros.
El “repagament” sanitari, en breu, a l’hospital de Son Espases
Molts treballadors que sortiren a protestar a les portes de l’edifici. Foto: T.Ayuga. Els sindicats UGT, CCOO, USAE, STEI-i, CSI-F i Cemsatse denunciaren ahir que el cobrament de l'aparcament de l'hospital de Son Espases suposa "una nova mesura de copagament o repagament sanitari encobert i una rebaixa salarial per al personal del centre". La primera protesta, de les quatre que hi ha convocades en contra d'aquesta nova mesura que es posarà en marxa dimecres que ve, aplegà ahir a les 7.30 hores uns 200 treballadors. La resta de mobilitzacions estan programades per als dies 22, 23 i 24 a les 7.30 i a les 14.30 hores a la porta de l'hospital. Així mateix, coincidint amb l'obertura ahir de les 930 places gratuïtes habilitades per als 4.500 empleats, els sindicats criticaren que "són clarament insuficients".
El copagament dels medicaments dispara la inflació interanual al 2,2%
L’1 de juliol passat, el copagament de fàrmacs es posà en marxa també per als pensionistes. Foto: Arxiu. L'Índex de Preus al Consum (IPC) va baixar dues dècimes en el conjunt de l'Estat al juliol amb relació al mes anterior, si bé ha situat la seva taxa interanual en el 2,2%, la més alta d'ençà que ha començat l'any. Aquest increment es deu fonamentalment a l'escalada del preu dels medicaments i d'altres productes farmacèutics, després de l'entrada en vigor del copagament de fàrmacs, l'1 de juliol passat. Segons les dades fetes públiques ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a les Balears, durant el juliol els preus dels medicaments s'incrementaren un 7,4%. I és que cal tenir en compte que les Illes són una de les quatre comunitats on no han davallat els preus en el seu conjunt, sinó tot el contrari.
Les administracions deuen 500.000 euros al Gaspar Hauser
Treballadors i famílies es manifestaren a les portes del Consolat de Mar l'agost de 2011. Foto: Arxiu. El Govern i el Consell de Mallorca deuen 500.000 euros a l'Associació Gaspar Hauser, que es dedica a l'atenció i formació de persones amb autisme. Concretament, el deute del Govern és de 215.000 euros i el del Consell de Mallorca és de 285.000 euros. La situació d'impagaments començà l'abril del 2011 i les administracions no han estat capaces de posar-se al dia. La directora del Gaspar Hauser, Maribel Morueco, explica que "la situació és tan greu que els bancs ja no se'n fien ni quan els portam els papers de l'Administració que diuen que ens han concedit determinades subvencions o que ens han de pagar el que tenen concertat amb nosaltres".
Bauzá diu ara que mantindrà oberts l’hospital General i el Joan March si és viable
El president Bauzá atén els mitjans de comunicació a la sortida de l’audiència amb el rei.Foto: Joan Torres El president del Govern, José Ramón Bauzá, rectificà ahir el discurs que havia mantingut fins ara sobre el tancament dels hospitals General i Joan March i anuncià públicament que els deixarà oberts si és viable. Així, es posicionava al costat del conseller de Salut, Antoni Mesquida, que ha defensat la conservació dels dos centres. En contraposició, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, deixà clar que el pla d'ajust de la Comunitat, en què el Govern es compromet a clausurar els dos centres, continua vigent i, de moment, no hi ha sobre la taula alternativa. Si arriba, advertí, s'estudiarà, però haurà de suposar un estalvi similar al que preveia el tancament: 26 milions l'any.