17/12/12 0:00
TW
0

El nostre fill va morir fa un mes i mig. Tenia 8 mesos. Patia una malaltia molt cruel anomenada atròfia musculoespinal de tipus 1. Quan Toni tenia un mes, ens adonàrem que alguna cosa no anava bé.
El nostre pediatre ens recomanà ingressar a Son Espases, aquell gegant gris enmig del camp, aquell lloc enorme amb espais desangelats. Tot d'una vàrem pensar que si Toni tenia res seriós, allà ens sentiríem encara més tots sols... Ens podíem equivocar més? L'equip que ha acompanyat Toni des d'aquest primer mes de vida fins al darrer segon ha estat professional, respectuós amb les nostres decisions, amb una paciència infinita amb uns pares morts de por, amb una vocació desmesurada i amorós amb un infant que es comunicava amb la mirada més dolça.
Al poc temps de començar aquest malson, la unitat de pal·liatius pediàtrics de Son Espases, capitanejat per la doctora Tavera, una jove metgessa amb una il·lusió i unes ganes d'ajudar més grans que l'hospital, es posà en contacte amb nosaltres i ens digué que això que estàvem vivint no havíem de passar-ho tots sols i així va ser: ens dugueren de la mà fins i tot quan Toni estava beníssim, quan ens podia parèixer que no ens feia falta. Una altra vegada ben equivocats. La coordinació d'aquest equip amb la doctora Grimalt, la "nostra" neuropediatra; el doctor Gil, de pneumologia; el doctor Leno i les seves fisioterapeutes Maria Tamariz i Xisca Miquel; l'equip d'urgències, la plantilla d'infermers i auxiliars de la planta 1a B. Què hauríem fet sense ells?, sense la seva coordinació?, sense el seu tarannà i comprensió, per no haver d'explicar cada vegada que vas allà què té el teu fill?
La professionalitat de tots els que hem conegut ha estat per damunt de tots els atacs que està vivint la sanitat pública i els seus usuaris. Llevar l'oportunitat a infants com el nostre de viure una vida feliç, incloent-hi una mort digna, per salvar bancs o fer obres innecessàries és una mostra més de la incompetència de la nostra casta política.
Per acabar, moltes gràcies a tots els que heu volgut estar devora Toni durant la seva vida: família, amics, veïns, companys de feina, personal de l'hospital... Gràcies, perquè ens heu ajudat a fer-lo riure cada dia i sabem que el portau en el cor i que això el farà viure molts d'anys. Gràcies, sense vosaltres no seríem on som ni així com estam.
Isabel Palmer i Xavier Gil. Palma.

L'ús polític de l'educació
La reforma de la llei educativa estatal pretén, teòricament, millorar els resultats educatius a la nostra societat. Això, però, no s'aconsegueix amb mentides com que la immersió lingüística és responsable del fracàs escolar o de la manca de competència lingüística castellana en comunitats bilingües.
La reforma, així dissenyada, té exclusivament una finalitat política: una finalitat centralitzadora i adoctrinadora envers una concepció d'estat uniforme amb una bandera i una llengua preeminents, que vol reduir les distintes nacionalitats inserides dins l'Estat espanyol a qüestions regionals sense importància i que, evidentment, es poden ensenyar però que no seran tingudes en compte a l'hora d'avaluar el rendiment acadèmic. Això no és una actuació aïllada. S'insereix en la campanya general de desprestigi i de subordinació de les llengües pròpies a la llengua comuna de l'Estat. La llengua deixa de ser requisit per ingressar a l'administració. La llengua es converteix en una matèria d'especialitat. La toponímia deixa de ser ciència. I, fins i tot, els polítics es permeten inventar noves llengües, com la valenciana, mentre se n'obliden d'altres, també d'oficials i minoritàries, com l'aranès.
El que ens volen transmetre ja no és ciència, sinó política sectorial i partidista. I si això passa amb la llengua, què passarà amb la història, la literatura o la cultura en general?
I què dir sobre l'ensenyament en castellà en centres privats finançat amb fons públics, mentre els centres públics perden finançament en despeses corrents, es redueixen les plantilles, s'incrementen els alumnes per aula?
Aquesta reforma, lluny de millorar l'educació general, només servirà per afegir una innecessària tensió a l'entorn educatiu i a la societat, fet que la privarà d'una efectiva i necessària integració lingüística. Aquesta reforma educativa està condemnada a ser derogada, atesos els seus plantejaments, la manca de consens i el rebuig d'un sector molt majoritari del món de l'ensenyament arreu de tot l'Estat.
Les llengües, senyors polítics, han de servir per crear ponts de comunicació, no barreres de separació i intolerància. O, com a mínim, això és el que jo pens.
Ferran Dídac Lluch Dubon. Palma.

Son Hugo
Dies enrere vaig anar a renovar el meu abonament a les piscines de Son Hugo. M'entregaren una nota informativa que diu:
"Els mesos de gener, febrer, març, novembre i desembre, de dilluns a divendres, entre les 17.00 i les 22.00 hores NO HI HAURÀ carrils de piscina disponibles per als abonats".
És a dir, augmenten el preu dels abonaments i durant cinc mesos a l'any tanquen de fet la piscina als abonats durant les hores de màxima afluència. Posen l'excusa que surt massa car escalfar la piscina exterior per als nedadors federats, i com que aquests són molts, ocuparan tota la piscina interior. Ah!, i ahir vaig llegir una informació que deia que l'Ajuntament enguany ha tingut un superàvit de 20 milions d'euros.
No en podrien dedicar una mínima part a deixar de fer la punyeta als pobres abonats de l'IME?
Toni Mas. Palma.