Al carrer contra el pla Bolonya
L’educació és un dret. Sota aquesta premissa, milers d’estudiants a tot Europa han sortit al carrer en diverses ocasions per protestar contra l’aplicació de la reforma educativa del pla Bolonya. Ahir, Barcelona i altres ciutats de l’Estat espanyol foren el centre i el colofó d’una jornada reivindicativa que s’iniciava fa uns dies. Dilluns passat, devers dos-cents estudiants ocuparen les aules de la Universitat Autònoma de Barcelona.
+ doblers i - vacances
Les universitats necessiten més doblers per finançar l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. En el cas de la Universitat de les Illes Balears, la rectora, Montserrat Casas, quantificà ahir aquesta necessitat en dos milions d’euros anuals per aplicar la reforma de les titulacions prevista en el conegut com a pla Bolonya. El dia abans, dimecres, els rectors de les universitats de l’Estat espanyol sol·licitaren al Govern central una partida de 100 milions d’euros per finançar la reforma.
El pla Bolonya ha millorat el rendiment dels alumnes
La implantació del pla Bolonya ara fa dos anys a tots els estudis de Grau de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha permès millorar el rendiment dels universitaris. Així ho constata el vicerector de Docència i Qualitat de la UIB, Juan José Montaño, d'acord amb el primer anàlisi sobre la implantació de les titulacions adaptades a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Segons el vicerector, "ha disminuït el número de no presentats als exàmens i les notes són ara més altes". Segons Montaño, això és així perquè "l'examen final no pot valer més d'un 50 per cent de la nota final de l'assignatura i l'avaluació continuada els permet de seguir millor el temari". Quan es començà l'adaptació dels estudis a l'EEES, més conegut com a pla Bolonya, una de les principals queixes des del sector estudiantil fou que Bolonya cercava implantar una universitat més elitista, en què treballar i estudiar fossin incompatibles. Montaño creu que s'està demostrant que això no és cert. "El fet d'observar la figura de l'alumne a temps parcial o el fet que el professorat proposi itineraris alternatius d'avaluació ho demostren", justifica. I afegeix que "ara hi ha unes normes de permanència a la universitat més flexibles; per exemple, t'hi pots matricular de menys crèdits".
Un estudi de la UIB avala que el pla Bolonya millora els resultats
Durant tres cursos, del 2007-2008 al 2009-2010, el professor de l'assignatura d'ecologia que s'imparteix a biologia, Guillem Ramon Pérez, optà per analitzar com s'adaptaven el seu centenar d'alumnes al canvi metodològic del pla Bolonya. Una de les principals conclusions que sortiren de la investigació és que els alumnes que varen cursar l'assignatura segons el pla Bolonya obtingueren substancialment millors resultats. L'alumnat de la matèria es matriculava lliurement en un dels grups oferits, tant de teoria -un amb horari de matí i l'altre d'horabaixa- com de pràctiques. Les persones que seguien l'itinerari tradicional basaven el seu procés d'avaluació en les proves teoricopràctiques -exàmens parcials i final- i en el treball associat a les pràctiques de laboratori. Tot això suposava disposar d'un total d'entre quatre i cinc elements d'avaluació. Si optaven per l'itinerari alternatiu, l'alumnat realitzava totes les activitats incloses en l'itinerari tradicional, si bé la seva incidència en la qualificació global era inferior, ja que suposaven com a màxim el 60% de la nota i, comparativament, la major diferència corresponia a l'examen dels continguts teòrics.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc