TW
0

L’educació és un dret. Sota aquesta premissa, milers d’estudiants a tot Europa han sortit al carrer en diverses ocasions per protestar contra l’aplicació de la reforma educativa del pla Bolonya. Ahir, Barcelona i altres ciutats de l’Estat espanyol foren el centre i el colofó d’una jornada reivindicativa que s’iniciava fa uns dies. Dilluns passat, devers dos-cents estudiants ocuparen les aules de la Universitat Autònoma de Barcelona i paralitzaren les classes substituint-les per xerrades i debats sobre l’aplicació de la norma i la precarietat laboral. Amb aquesta acció demanaren un referèndum vinculant de tota la comunitat universitària, reals protagonistes del nou programa. El mateix dia, uns 70 alumnes de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona passaren la nit en un aula per protestar contra l’"elitització" de l’ensenyament.

Ahir, uns 4.000 estudiants, segons les Forces de Seguretat, i 10.000, segons els convocants, participaren en una massiva marxa de protesta al crit de "Contra Bolonya, ocupem les aules". Encapçalada per una gran pancarta en la qual es llegia: "Ahir llicenciats, ara graduats i demà precarietat". La manifestació partia de la plaça Universitat i va viure moments de tensió al carrer Pelayo, quan els estudiants intentaren baixar per les Rambles i els mossos d’esquadra carregaren per evitar-ho. Finalment, diversos centenars d’estudiants ocuparen el vestíbul i un dels claustres de l’edifici històric de la UB. Allà, els manifestants tractaren de tirar en terra la porta del vicerectorat (sense oposició), encara que sense aconseguir-ho, i després tornaren a baixar les escales i realitzaren una assemblea al vestíbul.

Convocats pel Sindicat d’Estudiants del Països Catalans (SEPC) i la Coordinadora d’assemblees d’estudiants (Cau), els estudiants tenen previst mantenir una ocupació indefinida del vestíbul i d’algunes zones del rectorat. A més, han reclamat poder dialogar amb responsables de la universitat. La càrrega policial va provocar contusions en diversos estudiants, com també ferides al llavi a un fotògraf d’un diari que cobria la manifestació. També cinc mossos han resultat ferits lleus en els disturbis, quatre els quals fou a causa del llançament de diferents objectes i altres per cremades de petards.

Els estudiants llançaren les seves consignes denunciant la mercantilització de la universitat que comporta el nou pla i la "submissió" dels rectorats als interessos de les empreses. Altres ciutats com València foren tambe escenaris de protestes similars. Aquest pla suposa, entre altres, un canvi en el sistema de llicenciatures i diplomatures actuals, ja que els postgraus tindran uns preus clarament desorbitats, els quals s’hauran de subvencionar amb beques prèstec i els doblers hauran de retornats una vegada els estudiants s’hagin incorporat al sistema laboral. La causa? Probablement perquè la recapitalització dels fons provindrà d’empreses privades. Però l’educació no era pública? Bé, si això canvia és evident que l’accés al coneixement començarà a ser restrictiu, per cortesia, com no, de l’exemple americà.