Un estudi de la UIB avala que el pla Bolonya millora els resultats

Durant tres cursos, del 2007-2008 al 2009-2010, el professor de l'assignatura d'ecologia que s'imparteix a biologia, Guillem Ramon Pérez, optà per analitzar com s'adaptaven el seu centenar d'alumnes al canvi metodològic del pla Bolonya. Una de les principals conclusions que sortiren de la investigació és que els alumnes que varen cursar l'assignatura segons el pla Bolonya obtingueren substancialment millors resultats. L'alumnat de la matèria es matriculava lliurement en un dels grups oferits, tant de teoria -un amb horari de matí i l'altre d'horabaixa- com de pràctiques. Les persones que seguien l'itinerari tradicional basaven el seu procés d'avaluació en les proves teoricopràctiques -exàmens parcials i final- i en el treball associat a les pràctiques de laboratori. Tot això suposava disposar d'un total d'entre quatre i cinc elements d'avaluació.

Si optaven per l'itinerari alternatiu, l'alumnat realitzava totes les activitats incloses en l'itinerari tradicional, si bé la seva incidència en la qualificació global era inferior, ja que suposaven com a màxim el 60% de la nota i, comparativament, la major diferència corresponia a l'examen dels continguts teòrics. La resta dels elements utilitzats en l'avaluació, fins a completar un total d'entre vuit i deu, corresponia a les diferents activitats proposades. En l'estudi, que porta per títol Avaluació i adaptació a l'EEES: una experiència realitzada durant tres cursos acadèmics consecutius, realitzat per Pérez i Elena Baraza, alerten que "inicialment cal considerar la motivació de l'alumnat determinant de l'elecció de l'itinerari alternatiu d'avaluació".

El 2008, els alumnes del grup de matí, que seguien l'avaluació contínua, varen obtenir una major qualificació que els que no la feien -mitjana de 7,07 enfront de 5,88-. En el grup dels horabaixes les diferències no foren significatives. El 2009, any de menor seguiment de l'avaluació contínua, el grup de matí obtingué una qualificació molt per sobre de la resta -mitjana de 9,02 enfront de 5,13-, però de nou el grup dels capvespres no va presentar diferències significatives. En el 2010, les diferències no varen ser significatives en cap dels grups. Segons Baraza, "és interessant veure també com en els resultats de l'horabaixa, independentment del mètode, la nota sempre és més baixa". Al seu parer, "hi ha més repetidors". Tanmateix, els autors apunten que "la motivació és present per sobre del mètode a l'hora d'afrontar els estudis".

Sobre el percentatge de presentats als exàmens, només el 3%, en el grup de matins, i el 16%, en el grup d'horabaixa, de les persones que seguien l'itinerari d'avaluació contínua no es varen presentar a la prova final de juny, davant d'un 24% dels matins i un 40% en el grup d'horabaixes d'alumnes sota avaluació tradicional.
Finalment, els autors també observaren que l'alumnat, en general, manca d'habilitats per treballar de manera cooperativa. Així, els resultats del treball en equip queden fortament condicionats pel nombre de persones integrants i per l'existència d'algú capaç de liderar el grup.