Troben 3 fosses de la Guerra Civil a Mancor, Escorca i Marratxí
Memòria de Mallorca ha localitzat tres noves fosses comunes als cementeris de Mancor de la Vall, Marratxí i Escorca. Fins ara no es tenia coneixement d'aquestes fosses, on continuen enterrats, d'ençà de la Guerra Civil, els cossos de vuit persones assassinades pels feixistes. La descoberta ha tingut lloc arran del buidatge i la catalogació de l'Arxiu de Justícia Militar de les Balears, una tasca que du a terme l'associació Memòria de Mallorca. Encara no fa un any que s'hi treballa i s'han documentat, de moment, més de dos milers de causes judicials. Amb les de Marratxí, Mancor i Escorca -aquesta darrera, a l'antic cementeri, no a l'actual-, Memòria de Mallorca ha aconseguit documentar 43 fosses comunes.
Artà rescabala la memòria
"Pot ser que sigui ara el moment adequat per trencar una memòria iniqua amb el record digne i civilitzat, amb el reconeixement des de la serenitat, amb l'homenatge que se'ls deu. Ho permeten els anys transcorreguts i els canvis experimentats en la nostra societat que avui, des de la normalitat democràtica, pot oferir-los la ciutadania artanenca". Artà ha volgut fer justícia i rescabalar la memòria. Dilluns vespre s'iniciava tot un programa d'actes en record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil. La primera de les iniciatives es materialitzà al teatre municipal de la localitat. El batle, Jaume Alzamora, llegí la moció aprovada per unanimitat de tots els partits que integren el Consistori en la sessió plenària del 28 de setembre.
“La censura em considerà un ésser no apte per al cinema”
El cicle La Guerra Civil espanyola a través del cinema arriba al seu equador i no ho pot fer de millor manera. Avui, a les 20.00 hores el teatre Municipal acull la projecció de Canciones para después de una guerra (1971), de Basilio Martín Patino (1930). L’acte gaudirà de la presència d’aquest consagrat director, que presentarà el film i protagonitzarà un posterior col·loqui amb els espectadors.
Les fosses, ara, no s'obriran
L’Audiència Nacional aprovà ahir paralitzar, de manera momentània, l’exhumació de totes les fosses comunes de la Guerra Civil, incloses les de Porreres i Calvià, segons informaren fonts jurídiques. Els magistrats, reunits en sessió extraordinària, acordaren aquesta decisió arran d’una petició feta per la Fiscalia, amb deu vots a favor i cinc en contra, que al·legava que el fet de destapar les tombes.
Sor Maravillas queda sense placa
Sor Maravillas, la religiosa canonitzada per Joan Pau II, nascuda en un dels edificis del Parlament espanyol, no hi tindrà cap placa que la recordi. La Mesa del Congrés dels diputats va decidir ahir per unanimitat revocar l’acord de col·locar aquest element a les seves dependències en memòria de la religiosa. El president del Congrés, José Bono, va justificar la decisió al·legant que no s’havia aconseguit el consens necessari.
Miners ahir...i avui
Fa només quaranta anys, el dia de Santa Bàrbara –patrona dels miners–, els propietaris de les mines de lignit del Raiguer lliuraven a cada treballador un sobre amb un bitllet de 25 pessetes dedins. Ara ningú no fa feina a les mines, totes estan tancades, però des de l’any 2000 el dia de Santa Bàrbara (4 de desembre) els ajuntaments de la comarca organitzen una trobada dels antics empleats.
El Govern vol saber on són les fosses comunes de la Guerra Civil
El Govern promourà la localització de les fosses comunes existents a Balears on hi pot haver les restes de víctimes de la Guerra Civil espanyola i de la repressió durant la posterior dictadura franquista. L’Executiu es compromet a fer costat a l’elaboració d’un mapa d’aquestes fosses comunes, a assessorar legalment els municipis i particulars afectats per la seva existència en terrenys de titularitat pública o privada, també als familiars dels desapareguts, i fins i tot a fer una proposta de normativa específica en matèria d’exhumació de les restes.
El PP vota a favor d'exhumar les fosses de la Guerra Civil
El PP balear es pronuncià ahir de manera clara a favor que s'aprofundeixi en l'aplicació de l'anomenada Llei de la memòria històrica per tal de promoure la localització, identificació i exhumació de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil. Es dóna la circumstància que es tracta d'un projecte legislatiu al qual el PP estatal s'oposà quan s'aprovà en el Congrés dels Diputats l'any 2007. El grup parlamentari del PP balear, en boca del diputat Antoni Serra, argumentà que no pot estar en contra de proporcionar "pau personal" als familiars de víctimes de la Guerra Civil que volen localitzar i recuperar les seves restes.
Diàspora cultural i política
Han passat setanta anys i les ferides encara estan badades. Allò de restituir la memòria històrica és només una passa 'relativa' per als més de mil illencs que es veren obligats a fugir de ca seva entre 1936 i 1940. Aquesta diàspora política, cultural i econòmica serà ara analitzada en les jornades d'estudi "L'exili republicà", les primeres que es fan a les Balears "sobre aquesta temàtica i de manera tan àmplia", explicà ahir l'historiador Antoni Marimon, coordinador de les xerrades juntament amb David Ginard. L'exili dels homes i les dones de les Balears no fou, ni de bon tros, com el que ocorregué al Principat. Tot i això, la partida va ser més que considerable, sobretot "arran de la caiguda de Menorca a mans dels 'nacionals' quan una barcassa amb 450 persones i una goleta amb 80 més sortiren cap a França i l'Alguer", comentà l'historiador.
365 caixes amb papers de Salamanca viatgen cap a Catalunya
Caixes de documents surten de l'Arxiu General de la Guerra Civil per tornar a mans dels seus propietaris. La ministra de Cultura, Àngeles González Sinde, ha anunciat que a primera hora d'aquest dimecres han sortit del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca amb destinació a Catalunya un total de 365 caixes amb documentació confiscada pel franquisme per ser tornada als seus «legítims propietaris». Segons ha explicat als passadissos del Congrés, part d'aquesta documentació tornarà a mans de sindicats com la UGT i la CNT i de formacions polítiques com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) o ERC. A més, entre els papers que viatgen ja cap a Catalunya s'inclouen documents de particulars com Francesc Cambó, en concret part de la seva correspondència, així com arxius fotogràfics personals.
Mapa per recordar les fosses comunes
Proposta inicial sobre la qual treballen i investiguen els tècnics de la Conselleria d'Afers Social. El Govern signà ahir un conveni amb l'associació Memòria de Mallorca per elaborar en el termini de 18 mesos un mapa de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Se senyalitzaran i "dignificaran" les ubicacions dels assassinats i, a més, s'estudiarà una possible exhumació dels cossos enterrats. El president Francesc Antich i la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, es reuniren ahir amb Maria Antònia Oliver per subscriure l'acord. El Govern aportarà 36.000 euros per tal que es localitzin i es faci una fitxa de cada una de les fosses. Actualment, hi ha localitzades 32 fosses comunes a l'Illa en 24 municipis, 23 de les quals amb la seva existència comprovada.
La Guàrdia Civil explosiona un projectil republicà d'artilleria a Cabrera
Agents del Grup de Desactivació d'Explosius de la Guàrdia Civil (GEDEX) ha fet explosionar un projectil republicà aquest dijous després que membres de la Conselleria de Medi Ambient donessin avís de l'aparició del mateix a començament d'aquesta setmana. Els efectius d'aquesta unitat de l'Institut Armat s'hi han desplaçat en helicòpter per detonar l'obús, una vegada catalogat com projectil d'artilleria de costa de les peces de 105/11 sistema «Schneider» i espoleta d'Esquer francesa i de fabricació republicana. Per a la seva correcta detonació, els agents del GEDEX van adoptar les mesures de seguretat oportunes i l'obús ha estat detonat a distància, provocant la seva autodestrucció.
Memòries d'una lluita frustrada
La història és plena de personatges que han intentat avortar, sense èxit, el curs dels esdeveniments. El capità d'infanteria i aviació Alberto Bayo Giroud (1892-1967) n'és un. Nascut a Cuba, aquest militar decidí mantenir-se fidel al govern republicà després de la revolta del 18 de juliol del 1936, que desembocà en la Guerra Civil espanyola.
Inca descobreix el seu passat
El Consistori inquer cerca finançament per rehabilitar i fer visitable el refugi antiaeri que s'ha mantingut amagat durant quasi vuitanta anys sota la plaça d'Espanya i els carrers adjacents. Es tracta d'una galeria amb forma de ziga-zaga que s'estén des de l'extrem septentrional de la plaça de l'Ajuntament (molt a prop de la farmàcia Cabrer) al carrer de Miquel Duran. En total, la longitud de les galeries -construïdes durant la Guerra Civil- podria superar els 200 metres. El refugi va ser localitzat ara fa un mes pels operaris que treballaven en la remodelació de la plaça d'Espanya. Dimarts (amb les obres ja acabades) els bombers n'extragueren l'aigua.
“Contra la impunitat” reclama justícia per les víctimes del franquisme
Els actors Aitana Sánchez-Gijón, Juan Diego i Juan Diego Botto, i els escriptors Almudena Grandes i Juan José Millás protegits per col·legues, familiars i representants de víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista han presentat avui el vídeo "Contra la impunitat". El vídeo, amb el subtítol "Per la dignitat de les víctimes del franquisme", té com objectiu "sensibilitzar l'opinió pública" i "fer visibles les 113.000 famílies" que van perdre familiars en la guerra i la postguerra. A més, es vol "reclamar els Drets Humans" d'aquestes víctimes que continuen estant enterrades en fosses comunes i els seus expedients estan tancats, sense oportunitat que siguin investigats ni hi hagi judici perquè hi ha "una falta de voluntat política", segons ha indicat Millás.
Garzón plega i se'n va d'assessor a la Haia
El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón sol·licità ahir al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el trasllat al Tribunal Penal Internacional (TPI) per incorporar-s'hi com a assessor extern de la Fiscalia, segons fonts pròximes al magistrat. Així, podria evitar ser suspès en les seves funcions jurisdiccionals com a resultat de les tres causes en les quals està imputat pel Tribunal Suprem (TS). La comissió permanent de l'òrgan del CGPJ estudiarà avui, en la reunió setmanal, el trasllat sol·licitat pel magistrat, que es realitzaria en situació de serveis especials durant un període de set mesos, per la qual cosa Garzón no perdria la plaça al capdavant del Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional. Garzón, imputat per prevaricació i suborn davant el Suprem per la investigació dels crims de la Guerra Civil, els cursos a Nova York i les escoltes als capitosts de la trama Gürtel, tampoc no veuria modificada d'aquesta manera la seva condició d'aforat i, per tant, les tres causes continuarien investigant-se.
El Suprem acordarà avui jutjar Garzón per investigar els crims del franquisme
El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Luciano Varela notificarà avui un auto en el que acorda jutjar al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per un delicte de prevaricació per declarar-se competent per investigar les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula