El Govern signà ahir un conveni amb l'associació Memòria de Mallorca per elaborar en el termini de 18 mesos un mapa de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Se senyalitzaran i "dignificaran" les ubicacions dels assassinats i, a més, s'estudiarà una possible exhumació dels cossos enterrats.
El president Francesc Antich i la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, es reuniren ahir amb Maria Antònia Oliver per subscriure l'acord. El Govern aportarà 36.000 euros per tal que es localitzin i es faci una fitxa de cada una de les fosses.
Actualment, hi ha localitzades 32 fosses comunes a l'Illa en 24 municipis, 23 de les quals amb la seva existència comprovada i la resta, encara per examinar.
En concret, consta l'existència de fosses als cementeris de Calvià, Palma, Bunyola, Alaró, Selva, Sencelles, Algaida, Montuïri, Porreres, Petra i Son Servera, com també al moll Vell de Palma, als penya-segats de Deià, al pou de l'Àguila de Llucmajor, al de Sant Lluís de Porreres, al de Son Bauló de Santa Margalida, al de Santanyí i a Cas Concos (Felanitx). Manacor és el municipi amb més nombre de fosses comprovades (5): a Son Coletes, al costat del cementeri, les Fogueres, sa Coma i Son Carrió.
Francesc Antich va destacar la tasca de senyalitzar i protegir les fosses, ja que per ell és "de summa importància" que hi hagi un lloc on els descendents de les víctimes "puguin anar a plorar". Així ho remarcaren igualment des de l'associació Memòria de Mallorca en ressaltar que aquest gest representa la "reconciliació que no tenen" aquestes famílies. Memòria Històrica té registrades 1.400 persones desaparegudes a l'Illa durant els períodes esmentats, encara que l'entitat que presideix Oliver no pot concretar quantes d'elles estan enterrades a les fosses comunes.
El procés de localització de les fosses recaurà en un equip de deu investigadors i historiadors de l'associació, que hauran de fer constar a les seves fitxes la ubicació geogràfica, la cartografia, la propietat del terreny, el tipus de fossa (amb les raons i el moment històric en què es va excavar) i si s'hi ha intervingut o si està pendent de prospecció.
Una vegada reconegudes les tombes i recollides aquestes dades, s'incorporaran al mapa de fosses que s'està elaborant a tot l'Estat espanyol, assegurà ahir la consellera Fina Santiago. Així mateix, afegí que la intenció del Govern és poder estendre aquesta iniciativa a Menorca i les Pitiüses. L'Executiu pretén estudiar després la viabilitat de l'exhumació de les víctimes (fet que Oliver qualificà de "passa endavant molt important per reconèixer la veritat i recuperar les restes d'aquestes persones"). D'altra banda, la presidenta de l'associació Memòria de Mallorca instà que tots aquells que tinguin informació sobre la ubicació de fosses es posin en contacte amb l'organització, perquè es creu que les 32 fosses que s'estudiaran no són totes les existents. Oliver també reclamà al Govern que elabori una llei de fosses com la de Catalunya. Antich s'hi mostrà partidari, encara que matisà que serà "molt difícil" de dur a terme ara.
Mapa per recordar les fosses comunes
El Govern aprovà ahir l'elaboració d'un mapa en què es mostri on són les restes de les víctimes de la Guerra Civil
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Enhorabona Memòria, feis una molt bona feina, anau alerta amb els polítics que prometen i prometen, sobre tot quan s'acosten eleccions, però no sempre cumpleixen.
Tià: la teva es la tìpica sortida del ppero franquista de bar, s'ha de furgar, que no grufar, grufar ho fan els porcs, les truges i els verros. Itant que en moriren de l'altre costat, per això tots els morts de la banda traidora han rebut honors fins fa ben poc temps.
Teniu en compte que també en moriren de l´altre costat. No voldria entrar dins cap debat, però ja han passat molts d´anys i s´hauria de grufar lo just i necessari pel bé de la nostra societat actual, no més. A dia d´avui, hi ha vertaderes barbaritats que es poden aturar i ningú mou un dit (veure el tema del Sahara), tots els governs callen la boqueta. Independentment d´això, és molt important que es donin a conéixer els llocs d´enterrament on varen ser assassinats, per tant, enhorabona per les famílies que ho esperen fa temps.
Me llamo Domingo Escalante y quisiera contactar con Conchi Escalante, residente en esa comunidad, el motivo es que hemos encontrado la historia y el lugar del fusilamiento de nuestros abuelos y su padre en el Gastor, Sierra de Grazalema (Cádiz), mi e-mail es ppiyolix@yahoo.es. Gracias
Bona feina! Les assassinats injústament pels feixistes espanyols mereixen un reconeixement!
Heu de corregir que Son Carrió és Sant Llorenç i no Manacor.
Sense cap dubte una gran notícia. Enhorabona al govern per dur endavant iniciatives com aquesta.