L’Audiència Nacional aprovà ahir paralitzar, de manera momentània, l’exhumació de totes les fosses comunes de la Guerra Civil, incloses les de Porreres i Calvià, segons informaren fonts jurídiques. Els magistrats, reunits en sessió extraordinària, acordaren aquesta decisió arran d’una petició feta per la Fiscalia, amb deu vots a favor i cinc en contra, que al·legava que el fet de destapar les tombes podria provocar "perjudicis irreversibles a terceres persones, de difícil reparació".
La demanda del Ministeri Públic es produeix després que despús-ahir es conegués que el jutge Pedraz, en substitució de Garzón, que es troba de baixa mèdica, ha autoritzat l’obertura de les fosses esmentades i altres quatre de la Península, com és el cas de la que suposadament conté les restes de Lorca, a Granada, i una altra del Valle de los Caídos.
Reaccions
Davant aquesta resolució, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica manifesta que "allò que de veres no té en compte l’Audiència Nacional és el dany que fa dècades que pateixen els familiars de les víctimes".Laura García Lorca, neboda del poeta, expressà ahir el seu "respecte" a qualsevol decisió judicial després de conèixer la notícia. La portaveu oficial de la família de Federico García Lorca i presidenta de la Fundació que du el nom de l’autor eludí valorar o opinar sobre aquesta paralització, si bé indicà que acatarà qualsevol resolució.
"Senzillament, mantenim la mateixa opinió que teníem des del començament i amb tot el respecte a les decisions que es prenguin", va explicar Laura García Lorca. Després d’aquest fet, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Granada acollí amb "decepció" la decisió judicial. "És com si haguessin de continuar martiritzant les víctimes en les persones dels seus familiars", assegurà el president de l’agrupació, Francisco González. "L’única demanda que fan els familiars és que se sàpiga on estan les restes dels morts per poder fer un enterrament digne", precisà González.
Més d’un centenar de morts a les dues fosses mallorquines
Es calcula que a les dues fosses comunes que existeixen als cementeris de Calvià i de Porreres hi pot haver més d’un centenar de cadàvers de represaliats. Segons l’historiador local porrerenc Bartomeu Garí a la del cementeri de Porreres n’hi ha més d’una vuitantena. A la de Calvià, en canvi, se sap amb tota seguretat que són una vintena els enterrats. L’exhumació de la fossa de Porreres presenta complicacions, ja que a mitjan dels anys seixanta se’n va aixecar a sobre una paret de níxols.
D’aquesta manera, ara, per poder recuperar les restes dels afusellats, primer s’ha d’esbucar la construcció esmentat. Per contra, la de Calvià no presenta problemes perquè es troba en una zona del cementeri antic de Calvià que no ha patit cap canvi d’ençà de la Guerra Civil.
Oliver: "Si l’Estat espanyol no les destapa, haurem de recórrer a Europa"
La presidenta de l’Associació de la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, Maria Antònia Oliver París, es mostrà ahir molt decebuda per la decisió de l’Audiència Nacional. Tot i això, assegurà que "allò més probable és que aquest acord sigui una mesura temporal i finalment s’obrin les fosses". Tanmateix, Oliver sosté que "si l’Estat espanyol no fa res per aturar el patiment dels familiars, és a dir que no deixi obrir les tombes, l’associació recorrerà als tribunals europeus".
"Com ja hem dit altres vegades, davant un fet com aquest no podem quedar amb les mans plegades", manifestà Oliver, qui deixà clar que "qui realment en sortirà perjudicat, amb aquesta mesura, seran els familiars, que veuran allargar el seu patiment, i no terceres persones".
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica és l’entitat que ha presentat les reclamacions de diferents familiars davant el jutge Garzón perquè l’obertura de les fosses pugui prosperar. Malgrat que aquesta notícia va ser presa malament ahir pel col·lectiu, la majoria de parents de víctimes i dels membres en general té esperança que la cosa pugui tirar endavant i que d’aquí a pocs mesos o setmanes les fosses dels cementeris de Calvià i Porreres es puguin destapar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quanta por d'enfrontar-se amb el que va passar el 36!. Evidentment, el període que rep el nom de "Transicion" encara no ha acabat.
En els "Partes médics" oficials dels afusellats, allà on deia "Causa de la muerte", la resposta era o "Paro cardíaco" o Hemorragia interna". Mon pare en va veure un que deia ; "Murió contra su voluntad". Quin cinisme!
La justícia espanyola està per sota de la bòsnia o xilena, és evident. Pens que la qualificació del franquisme com a règim genocida (que era una de les tasques de Garzón) havia de servir per donar a conèixer la identitat dels assassins. Fixau-vos que difícilment trobareu els seus noms als llibres d'història (els locals inclosos). No hi havia ningú rere les ametralladores. Ningú premia el gallet del fusil o la pistola. Els assessinats morien espontàniament, com per voluntat pròpia o per suicidi. Jo, del meu poble he sentit parlar dels assassins amb noms i llinatges. En vaig conèixer alguns. Però com que el franquisme no matava, ni era un règim genocida, ningú ho posa en negre sobre blanc per o acabar (precisament) als jutjats.
Ha canviat la justícia a l'Estat Espanyol des dels temps de la dictadura? Jo diria que no.
La veritat és que el motiu de la "paralització" no queda gens clar, "Terceres persones"... és una excusa mal donada. De què tenen por ara? De que amb l'obertura de les fosses es vegi per fi la crua realitat del genocidi? Amb això no fan més que allargar el patiment que sofreixen els familiars dels desapareguts i negar-los allò que els és just. La justícia nega la justícia.
Qui són aquestes terceres persones?, podríen ser els nets dels repressaliadors?. Fins ara els hi havia sortit gratis i quan veuen que tal vegada d'ara endavant no serà igual, comencen a esqueinar.