Esquerra denuncia "l'esclavisme" del segle XXI a Alaró

Els acords de col·laboració social 'enfonyen més al pou els que no reben cap prestació i obliguen a treballar a preu de misèria els que sí en perceben', segons els republicans

Lladó i Comas presentaren aquesta problemàtica davant l'Ajuntament d'Alaró.

TW
6

La reforma impulsada en els últims temps per Madrid a la Llei General de la Seguretat Social té alguns efectes perversos, com ho són els acords de col·laboració social, segons denuncià ahir Esquerra Republicana davant el consistori d'Alaró que per ERC demostren un clar "esclavisme".

Fins allà es desplaçà el president d'Esquerra a les Illes, Joan Lladó, qui acompanyat de la regidora de la formació a aquesta localitat, Carme Comas, recriminà a l'Ajuntament alaroner (PP) que estigui contractant seguint la fórmula de la col·laboració social a veïns sense feina del municipi, que malgrat això cobren una prestació.

La cosa no acaba aquí. Segons el cap dels republicans illencs, l'Ajuntament d'Alaró segueix la premissa de no cridar per a treballar amb aquest règim -destinat segons diu la norma a l'execució d'obres i serveis d'interès general i social- ningú que no tengui almenys una paga. En aquest cas, els haurien d'abonar la quantitat íntegra fins arribar al salari mínim interprofessional -645 euros-. En canvi, posem per cas, si algú percep els 426 euros de la renda mínima d'inserció, l'Ajuntament just li haurà d'abonar 219 euros per a tenir-lo treballant i sense cotitzar a efectes de la seguretat social.

"Treballadors a preu d'esclau"
Aquests acords tenen vessants crítics pel que fa als treballadors. Si aquests es neguen a exercir la tasca que l'Ajuntament -previ requeriment del SOIB- li reclama, "a efectes pràctics és com si renunciés a una feina", amb les contrapartides negatives per al desocupat que això implica.

Per als representants d'Esquerra, aquesta situació és negativa per a tots els possibles 'col·laboradors' amb les Administracions locals, és a dir, tothom que no té una ocupació fixa i estable. Per a Lladó, aquest marc és negatiu tant per a aquelles persones que no cobren cap casta de prestació, i també per les que sí les reben.

"Els primers veuen com aquesta iniciativa del PP els enfonya més i més al pou, i no tenen opció de trobar un sustent. I qui sí cobra alguna cosa i és cridat per a col·laborar amb l'ajuntament no s'hi pot negar. Ho ha de fer i a preu d'esclau", emfatitza el president d'Esquerra a les Illes.

Construcció
La presentació d'aquests fets es féu ahir a Alaró, perquè els republicans tenen constatats diversos casos al municipi de persones vinculades al món de la construcció que han estat cridades a files per part de l'Ajuntament.

Per aquest motiu, la regidora Comas registrà una bateria de preguntes amb la finalitat d'esclarir "quants acords de col·laboració ha efectuat i preveu efectuar l'Ajuntament d'Alaró i quins tipus de prestacions reben els afectats". La resposta es torbarà en arribar fins al pròxim ple, d'aquí a dos mesos aproximadament.

Tanmateix, el d'Alaró sembla que no és un cas aïllat, i des d'Esquerra afirmen que la tendència de contractar personal amb salari de misèria s'estén arreu de l'Arxipèlag i més enllà. Per aquest motiu indiquen que el diputat de la formació al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, treballa per a realitzar a la cambra baixa una sèrie de qüestions que ajudin a donar visibilitat a un problema que el consideren generalitzat.