El Govern no vol donar xifres. No vol dir quina quantitat és la que pretén aconseguir en les negociacions que ara s’obren. L’únic que ha dit és que espera rebre, com a mínim, 200 milions més d’euros per l’actualització dels criteris de població.
L’objectiu, ha reiterat el president del Govern, Francesc Antich, és situar Balears en la mitjana de finançament autonòmic estatal i ha advertit que per aconseguir-ho "no farem cap passa enrere"
Balears, a la coa
Segons les darreres dades del Ministeri donades a conèixer la setmana passada, Balears fou l’any 2006 la tercera comunitat amb pitjor finançament per càpita. Només estaven pitjor el País Valencià i Canàries. Cada ciutadà de les Illes rebé de l’Estat 2.437 euros, mentre que la mitjana de les comunitats de règim comú —totes menys Euskadi i Navarra— fou de 2.630€ per càpita.
193 euros, per tant, separarien Balears de la mitjana per habitant. En xifres absolutes això representa passar dels 2.440 milions d’euros rebuts l’any 2006 a 2.708 milions, un 10% més. La diferència suposa un poc més dels 200 milions que reclama, com a mínim, el Govern només per actualitzar la població. L’actual model pren com a referència la que tenia Balears l’any 1999, 750.000 habitants, quan ara té una població d’1.030.000.
Precisament, el president Antich incidí ahir que la població serà un dels elements a modificar perquè, en no tenir en compte l’increment del 22% que ha experimentat des del 1999, ha "castigat" les Balears i ha provocat que sigui la comunitat més "perjudicada" pel sistema en aquest temps.
El president apuntà que el calendari per abordar la reforma "va bé" i avançà que avui no serà un dia per decidir res de manera definitiva, sinó per conèixer quina és la posició de l’Estat.
Sap que aquesta serà la gran batalla del curs polític i tindrà temps de fer constar aquest posicionament al president del Govern central, José Luís Rodríguez Zapatero, amb qui sopa demà, juntament amb els altres set presidents autonòmics socialistes.
Antich, en minoria
Antich estarà en franca minoria en la reunió, perquè només Catalunya planteja reivindicacions similars a les de Balears. Les altres sis comunitats socialistes són contràries als plantejaments catalans i balears, que passen per posar límits a la solidaritat i per tenir molt més en compte la població —en el cas balear, la població flotant—, sobretot perquè son dues de les comunitats que han rebut més immigració.
El conseller d’Hisenda, Carles Manera, no estarà tan sol avui en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Els representants de comunitats governades pel PP, com Madrid, País Valencià o Múrcia, en sortirien beneficiats si es tinguessin en compte les reivindicacions balears.
A més de la reunió multilateral d’avui, Manera també podria mantenir contactes bilaterals dimecres amb el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña.
Ocaña ha deixat entreveure que es podria limitar la solidaritat i rebaixar el fons de suficiència, clarament perjudicial per a Balears –és, amb Madrid, l’única comunitat que hi aporta–, però també ha avançat que cap comunitat no ha de sortir perdent amb el nou sistema. Zapatero, per part seva, ha garantit que es complirà el calendari de l’Estatut català, que fixa el 9 d’agost com a data límit per assolir un acord.
Els partits polítics de les Illes també manifestaren ahir la seva posició davant l’inici de les negociacions. Ho feren el PP i el Bloc, que coincidiren a donar suport al Govern pel procés que s’obre avui, encara que deixaren clares les seves crítiques i exigències.
Per part del PP balear, el diputat Antoni Serra acusà el Govern central de plantejar les negociacions de manera "sèctària". "Començar a parlar només amb les comunitats del PSOE és acabar amb el principi de multilateralitat», considerà. Així mateix, Serra aprofità per criticar que al seu parer no s’està complint amb el que preveu l’Estatut i que Antich demana ara ajuda al PP "per la seva feblesa".
El líder del Bloc, Biel Barceló, i el senador atunòmic Pere Sampol coincidiren a assenyalar que les negociacions seran "dures" i "complicades" perquè les comunitats que ara se’n beneficien no volen fer renúncies.
Sampol valorà els compromisos del president Zapatero, però apunta que la setmana passada demostrà davant el Senat que "ell no és conscient que és un maltractador de Balears, ni de dur quatre anys d’oportunitats perdudes".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Dintre de la situacio nefasta del finançament autonomic ja es una noticia positiva que Catalunya i Balears es trovin amb el mateix problema devant del Estat centralista. ¿Aixo podria possibiliatr una millor entente entre catalans i mallorquins o seguirem com volen alguns fen-nos la guerra i donan-nos l´esquena?
Només es útil votar nacionalista. Només ESQUERRA, o el PSM, o UM, o ENTESA, poden garantir que, en ser allà, a Madrid, no es plegaran a les exigències dels seus caps estatals. Dona igual si es UM o ESQUERRA. Dona igual si es tracta del progressisme autoctonista del BLOC x MALLORCA o del nacionalisme de centre-esquerra d'UNITAT x LES ILLES. No vos equivoqueu: ni PP ni PSOE. Només partits d'aquí!!!
Aquets socialistes son pitjors que el PP mos venen sa moto i enganen a tot deu. Sa difrencia no la marca votar dretes o esquerres sa iferencia la marca votar nacionalistes es = si es UM o PSM es dos son es nostros.
Aixó es miseri en realitat nomes es un 6% més ja que em de restar el 4% del IPC.Em tot el que em pagat de més i seguim pagant ens deuen molt peró molt. Em sento un aborigen explotat per la metròpoli Madrid