Manacor ha ampliat la seva història. Trossos i fragments de l'època medieval islàmica jeuen per sempre al seu Museu. Làpides funeràries, olles, eines agrícoles, objectes de bronze, entre altres peces, donen testimoni dels costums i el modus vivendi dels assentaments en aquesta etapa.
El Museu d'Història de Manacor, ubicat a la Torre dels Enagistes, ha obert una nova sala d'exposició permanent que completa el discurs històric impulsat pel centre cultural des dels seus inicis. Així ho va explicar la directora del Museu, Magdalena Sales. «L'obertura d'aquest espai ha estat un treball laboriós. S'han anat recollint materials de l'època islàmica, alguns dels quals dipositats al Museu de Mallorca. S'ha gaudit de la col·laboració d'Eugènia Sitges, que fa una tesi sobre l'època islàmica a Manacor».
La sala islàmica està estructurada en tres àmbits diferents: un d'introductori on s'explica el pas des dels anomenats segles foscos a l'ocupació andalusí; un àmbit general on es desenvolupa tot el vessant referent a la política, assentaments, sistema econòmic i religió; i un tercer àmbit on es parla de la fugida dels musulmans en el moment de la conquesta cristiana. Al Museu les peces ens introdueixen en la història de la ciutat. Així, just a l'entrada ens trobam amb una rèplica de la làpida funerària de Sulaymä ibn Mansür. Es tracta d'una de les làpides més antigues trobades a Mallorca. Va ser descoberta dins un mur de l'església parroquial del poble quan es realitzaven obres al portal Major de la segona església. La seva antiguitat indica l'existència d'un assentament andalusí estable a mitjan segle X a prop de l'actual vila de Manacor. El sistema d'enterrament emprat sembla que va ser la inhumació.
Salas va explicar la importància de l'ocupació en zones rurals, que queda testimoniada en aquesta nova sala. Per exemple, destacà el poblat prehistòric de l'Hospitalet Vell, un dels assentaments rurals andalusís més antics documentats. A la sala també es troba un mapa de l'ocupació amb una llista de les alqueries que hi havia. Es conserven topònims que podrien tenir un origen àrab o berber. En una vitrina hi ha restes ceràmiques per conèixer la vida domèstica de la població islàmica, entre les quals es troben olles i estris metàl·lics localitzats a «la cova dels Amagatalls». Les restes ceràmiques són il·lustratives de la manera de viure i de les activitats econòmiques que es duien a terme. D'aquesta manera, parlen d'una cuina andalusí que comprèn des de la preparació dels aliments fins a l'emmagatzemament. Es creu que cada individu practicava diverses activitats.
Amb la nova sala, el Museu d'Història es converteix en un centre de referència a tota la comarca. El Museu també forma part de la ruta arqueològica del Consell.
