Divendres passat, 13 de desembre, el Centre Flassaders de Palma va ser l'escenari d'un nou Semicercles, el paraigua que agrupa els seminaris de sociolingüística que organitza la Plataforma per la Llengua. L'objectiu de la trobada era analitzar amb profunditat la relació entre les llengües estatals i hegemòniques i les llengües regionals o minoritzades, i els reptes sociolingüístics que afronta el català.

L'acte, moderat per la periodista Margalida Solivellas, va comptar amb la participació de tres destacats ponents: Laura Camargo, doctora en Filologia Hispànica i professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB); Rosa Calafat, doctora en Filologia Catalana i també professora de la UIB, i Pere Antoni Pons, periodista i escriptor. Els experts varen abordar qüestions clau com la imposició històrica del castellà, el principi de territorialitat com a base dels drets lingüístics, i el dilema entre preservar la unitat del català i respectar la seva diversitat dialectal.

El castellà, llengua comuna per estratègia política

Un dels eixos centrals del debat va ser l'anàlisi de la consolidació del castellà com a llengua comuna, que els ponents varen coincidir a definir com una operació política més que no lingüística. Rosa Calafat va situar aquest procés en el context de l'evolució dels estats-nació a partir del segle XVI. Segons la doctora en Filologia Catalana i professora de la Universitat de les Illes Balears, el castellà es va convertir en llengua hegemònica perquè es va associar al poder polític, econòmic i social, i es va imposar en els espais formals de comunicació mentre relegava les altres llengües a l'àmbit privat.

Laura Camargo va aprofundir en aquesta reflexió, subratllant que la percepció del castellà com a llengua fàcil i funcional respon a una construcció ideològica que ha legitimat el seu paper d'intercomunicació a l'Estat espanyol. «Sota una façana aparentment neutral, s'hi amaga un projecte d'homogeneïtzació lingüística que ha marginat el català i altres llengües minoritzades», va afirmar.

Pere Antoni Pons, per altra banda, va posar el focus en els mecanismes concrets que han permès aquesta imposició. «El castellà no ha esdevingut llengua comuna de manera natural; ha estat mitjançant una violència simbòlica i material que s'ha reduït l'espai per a altres llengües», va destacar. Tot i això, Pons va valorar positivament la resistència de la comunitat catalanoparlant, que ha sabut mantenir la vitalitat de la llengua malgrat els obstacles.

Principi de territorialitat i drets lingüístics

El principi de territorialitat, entès com el dret de cada territori a protegir i promoure la seva llengua pròpia, va ser un altre dels grans temes de la jornada. Rosa Calafat va criticar el tractament que la Constitució espanyola dona a les llengües cooficials, a les quals es refereix com "les altres llengües", sense reconèixer-les plenament. «Aquesta redacció no és casual. Reflecteix un centralisme lingüístic que invisibilitza les llengües no castellanes i, en conseqüència, impedeix garantir els drets lingüístics dels seus parlants», va assenyalar.

Per la seva banda, Pere Antoni Pons va argumentar que la idea d'una llengua comuna sovint s'utilitza com a pretext per eliminar-ne d'altres. Segons l'escriptor i periodista, la qüestió no és triar entre multilingüisme o monolingüisme, sinó assegurar que el català continuï essent la llengua de cohesió a les Illes Balears: «Si el català desapareix com a llengua territorial, la pèrdua serà irreparable, tant per al patrimoni cultural global com per a la riquesa lingüística del món». Perquè, per a Pons, també és això: «Continuar sent el que som i parlar la llengua que ens defineix no només és un dret, és una aportació al món».

La unitat de la llengua i la diversitat dialectal

Un altre punt d'interès va ser la relació entre la normativització del català i la seva diversitat dialectal. Camargo va alertar de l'ús polític de les diferències dialectals com una estratègia per a fragmentar la llengua catalana. «Es promou la percepció que el valencià, el català central i el balear són llengües diferents, mentre que el castellà es presenta com una llengua homogènia, malgrat les seves clares variacions geogràfiques», va denunciar.

Rosa Calafat, per la seva banda, va criticar certs sectors que fomenten una insistència excessiva en els parlars insulars, la qual cosa, segons ella, és un reflex de subordinació lingüística. «Aquesta divisió no es dona en altres llengües amb estats propis. Més que enfortir la llengua, aquesta estratègia contribueix a dividir i debilitar el català», va advertir.

En contraposició, Pere Antoni Pons va defensar que la diversitat dialectal pot ser una riquesa, sempre que es gestioni adequadament. «El repte és fer que tots els catalanoparlants se sentin partícips de totes les varietats dialectals. La diversitat no ha de ser una excusa per a la divisió, sinó un recurs per a reforçar la unitat lingüística», va subratllar.

Propostes per al futur del català

Pere Antoni Pons va insistir que el català ha de ser percebut com una llengua útil i pràctica: «No podem confiar únicament en la voluntat individual. Hem de crear incentius reals perquè el català esdevengui una opció natural i beneficiosa per a tots els seus parlants».

Calafat va defensar la necessitat d'una educació sòlida i d'estructures institucionals que promoguin un coneixement profund de la llengua, tant en àmbits formals com informals. Segons la doctora en Filologia Catalana, «el veritable perill no és la pèrdua de varietats dialectals, sinó la pèrdua de competència lingüística plena».

Finalment, Laura Camargo va destacar que el català ha de transcendir el marc de llengua patrimonial i convertir-se en un element vertebrador de la societat. «Renunciar al català com a llengua de futur és condemnar-lo a una desaparició lenta però segura. Per això, és imprescindible que sigui plenament present en tots els àmbits socials i culturals», va concloure.

Un crit d'esperança i acció col·lectiva

El seminari va cloure amb un missatge de compromís i responsabilitat. Els ponents varen fer una crida a institucions, partits polítics i societat civil perquè treballin conjuntament en la defensa i promoció del català com a patrimoni comú i eina de cohesió social.

«La llengua que parlam ens defineix, i mantenir-la viva no és només un dret, sinó una contribució inestimable a la diversitat cultural del món», va resumir Pere Antoni Pons, posant fi a un debat que no només va reflexionar sobre el present, sinó que també va traçar els camins per a assegurar un futur viable per al català.