Muñoz ha assegurat que l'objectiu de la seva formació és «redoblar la pressió perquè tiri endavant aquesta iniciativa que el PSOE també ha defensat». Així, totes dues representants han volgut adreçar-se especialment a Francina Armengol perquè «defensi a Madrid el mateix que defensa a les Balears». «Li demanam a Armengol que el partit socialista es banyi, perquè ho podrien haver fet quan estàvem governant, que és quan u pot fer coses», ha afirmat Gómez.
Debat al Congrés espanyol i al Parlament
«Demà es debat al Congrés la Proposició No de Llei (PNL) i, al mateix temps, la diputada Cristina Gómez presentarà una pregunta oral al Parlament», ha anunciat Muñoz. La PNL, que demanda una legislació tant per a les Balears com per a Canàries, serà defensada pels diputats del partit a Madrid en la Comissió d'Habitatge. Aquesta iniciativa serà acompanyada per la pregunta que Gómez presentarà, també dimarts, a la Consellera d'Habitatge «perquè expliqui per què no vol aplicar fórmules com limitar la compra d'habitatge a no residents o topar el preu dels lloguers que ja han tengut èxit en altres territoris com Nova York», ha explicat la diputada Gómez.
La iniciativa es debatrà també a l'Ajuntament de Palma
Muñoz ha informat que aquesta iniciativa es tractarà també a nivell municipal a l'Ajuntament de Palma, on és regidora. Muñoz ha volgut recordar que malgrat «celebrar» que «el PSOE estigui demanant declarar Palma zona tensionada», aquesta és una iniciativa que, en paraules de Muñoz, Podem ja va presentar «fa mesos». «Però no és suficient, una cosa és declarar Palma zona tensionada però també cal destensionar el mercat», ha continuat Muñoz. En aquest sentit, l'edil ha afirmat que «aplicar la Llei d'Habitatge és el mínim, però també cal demanar la limitació de compra a no residents i així ho farem al proper ple». Finalment, Muñoz ha volgut recordar-li també als socialistes que encara que des del seu partit es valori «positivament que vulguin declarar Palma zona tensionada, també ens agradaria que tinguessin aquestes iniciatives allí on governen amb nosaltres, no sols quan estan en l'oposició, i que en llocs com Las Palmas de Gran Canària no costés tant i que no posessin tantes excuses per a topar el preu dels lloguers».
]]>El premi vol ser una eina de professionalització, a banda d'esperonar i fomentar la literatura en llengua catalana, i per aquest motiu a més a més de les aportacions monetàries (2.000 euros) el poemari guanyador serà publicat a càrrec de l'editorial Viena, amb distribució a la península i a les Illes Balears. Els finalistes gaudiran d'una formació plegats, que es durà a terme del 1r al 3 de novembre a Terrassa. El guanyador es donarà a conèixer en un acte públic que es farà el cap de setmana del 22 al 24 de novembre a Mallorca.
Homenatge a Salvador Iborra
Salvador Iborra (València, 1978 - Barcelona, 2011). Poeta, periodista i professor. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, col·labora en el suplement de cultura L'Espira, del Diari de Balears, activitat que compagina amb l'escriptura i amb la docència. Des de l'any 2009 viu a Barcelona, on estudia un màster en literatura, art i pensament a la Universitat Pompeu Fabra. El seu primer poemari apareix dins l'obra col·lectiva Arran de terra. 12 poemaris (1998) i és autor dels llibres de poesia Un llençol per embrutar (2003, Premi Betúlia de poesia de Badalona), Les entranyes del foc (2005, Premi Domènec Perramon de poesia) i Els cossos oblidats (2009, Premi de poesia Jaume Bru i Vidal). L'any 2011 Salvador Iborra mor assassinat al barri Gòtic de la ciutat.
Podeu veure aquí la cronologia de guanyadors i tota la informació sobre el premi.
Edició 2023
Els enyoooors, de Jun Komura, va ser el poemari guanyador del VI Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra. El llibre ha estat editat per Viena Edicions. Jun Komura / 小村、潤。(Barcelona, 2002) compagina els estudis de filologia catalana a la Universitat de Barcelona amb la feina de llibreter. En interessar-se pels orígens de la seva família, va descobrir la poesia i el nattō gràcies al club d’haiku que organitza la comunitat japonesa de Barcelona.
]]>«Ens sembla una vergonya que no s’adoptin mesures contundents i concretes contra Israel mentre aquest país està violant els drets humans més fonamentals i cometent un genocidi a Gaza, assassinant impunement milers de civils i entre ells milers de nins. El mínim que es podia fer a Europa és excloure de les competicions esportives Israel, mesura que es va adoptar ràpidament contra Rússia quan va envair Ucraïna. Aquesta seria una forma d’enviar un missatge a Israel clar de reprovació i pressionar per acabar amb el genocidi», han explicat.
La formació considera que el boicot a Israel és «el que podem fer la societat civil per donar suport a les resolucions de les Nacions Unides i el dret internacional, que condemnen l'ocupació israeliana de territoris palestins i exigeixen el respecte dels drets humans dels palestins». Per això, demanen al Reial Club Nàutic Port de Pollença i a tots els implicats en l’organització d’aquest campionat que «no siguin còmplices de l’estratègia israeliana de normalització i blanquejament dels crims d’Israel mitjançant l’esport».
A més, insten la societat civil i la comunitat internacional a aplicar «un boicot total a Israel, com a contribució en la lluita contra el genocidi, l’ocupació, colonització i règim d’apartheid israelians. Demanam que es trenquin totes les relacions militars, econòmiques i diplomàtiques amb Israel i que es reconegui el dret internacional dels palestins a viure en pau i llibertat des del riu fins a la mar».
Disculpau les molèsties, però s'està cometent un genocidi. Vídeo de F. Perianes https://t.co/VJHIWHR3I4 pic.twitter.com/pCJpl7t0jr
— Marina Willrain (@MarinaWillrain) March 17, 2024
A més, Josep Juaneda ha criticat que les intencions del PP «es fan molt enfora de la diversificació econòmica tan necessària per al futur de les famílies treballadores de l'illa, ja que en tost de fer feina per posar límits a la massificació, es dediquen a ampliar el nombre de places per als turistes».
Juaneda ha recordat al PP que «no estan fent cap passa per limitar l'entrada de vehicles i pretenen aixecar la moratòria de places turístiques, açò només són dos exemples de com volen que la nostra illa continuï depenent completament del turisme».
El portaveu menorquinista ha retret que «el senyor Vilafranca vol omplir els galliners de turistes». Juaneda ha aprofitat aquest acudit per posar en relleu que «aquesta ocurrència del PP només respon a les directrius d'algunes persones per defensar els seus interessos econòmics».
Per a tancar la seva intervenció, Juaneda ha fet menció a l'artista Rudymentari per la seva cançó 'Terra', ja que com ha explicat el conseller, «aquesta cançó xerra de la importància de la pagesia a Menorca com a forma de vida per cuidar la nostra terra» i ha recitat com diu un vers «la terra serà pagesa o no serà».
]]>El 22 de març es durà a terme a Can Alcover (Palma), on es podrà gaudir de la següent programació:
Totes les activitats són gratuïtes.
]]>L'acte va ser conduït per Núria Martínez de la Coordinadora d'ONGD i va comptar amb les intervencions d'Alfonso Tejada Tabares i Alejandra Lina González en nom de la Coordinadora d'ONGD; El diplomàtic jubilat, Joan Manuel López Nadal, que va fer una breu però molt documentada introducció al context històric de la RD del Congo i als diferents conflictes que han assolat el país. A continuació va parlar Tomeu Ferrer Gomila, d'ATTAC Mallorca, que es va centrar en els interessos econòmics que s'amaguen darrere dels conflictes bèl·lics i, finalment, va intervenir Justin Kashara, mallorquí d'origen congolès i membre de l'associació Kal Melanina, que va fer un repàs a la dramàtica situació humanitària que es viu al Congo i va fer un resum de les peticions que fa la societat civil congolesa a la Comunitat Internacional.
Posteriorment, encara hi va haver temps per a un interessant debat a partir de les aportacions de diverses persones del públic.
A continuació podeu escoltar el debat 'Aturem el genocidi també a la RD Congo: STOP minerals de sang', emès per Ona Mediterrània.
]]>Hi participen Laura Camargo Fernández, professora de la UIB, Khansaa Abumandil, dona de la Franja de Gaza i May Kharraz Kassouh, estudiant de Dret de la UIB i activista de Mallorca per Palestina.
Serà divendres, 22 de març, a les 18.30 hores, a l'aula 15, edifici Sa Riera (Palma).
]]>«No es pot consentir que s'insereixin a la murada de Palma unes instal·lacions que volen crear un ambient més acostat a la terrassa d'un hotel exclusiu i d'alt standing, que un bar-restaurant al servei d’un museu i que utilitza el Patrimoni com si fos un contenidor i no el respecta. En resum, no es pot permetre un 'beach club' a la murada de Palma. La intervenció proposada és en si mateixa inapropiada per al lloc i allunya la gent de Palma del seu ús normal. Qüestionam els informes emesos per Patrimoni que diuen únicament que les instal·lacions han de ser desmuntables. Desmuntables o no, el resultat visual i de compartimentació i colonització estètica és el mateix».
«El Teatre Defensora és un exemple únic a Balears. Ja queden poc exemples a l'Estat espanyol d’arquitectura civil industrial de finals del s.XIX. Tenia un especial interès la seva estructura de ferro i la bella coberta de fusta, així com alguns telons probablement dibuixats pel fill Il·lustre de Sóller Cristofol Pizà Salero. Aquest Teatre forma part del patrimoni històric de Sóller. Durant tres legislatures ARCA ha estat insistint en la vàlua del Defensora i s’ha estat deixant pasar el temps i l’esbucament ha estat la conseqüència dels nombrosos desencerts d’una gestió poc respectuosa».
«L’amenaça continua desfrassada d’ecologisme: Puntiró, Can Garriga, Talapi, Marratxí… Les instal·lacions industrials de fotovoltaiques dins sól rústic i agrícola sense cap planificació prèvia és un despropòsit que passa factura al nostre paisatge i al nostre futur en la planificació alimentària. L’energia fotovoltàica ha passat de ser una necessitat per a la descarbonització a un negoci lucratiu a costa del nostre sòl, del futur agrícola de Mallorca i del nostre paisatge. Ningú no s’oposa a les energies alternatives, però l’alerta, a nivell de tot el territori espanyol contra els interessos especulatius per part de molts inversors que han trobat l'oposició de la ciutadania organitzada. El nostre paisatge és el nostre patrimioni, també».
El «més ferest» es triarà al sopar anual d'ARCA
Durant el sopar anual d’ARCA, el proper 20 de març, al restaurant Portixol a partir de les 21 hores, les persones que hi assisteixin podran triar «el més ferest» entre els tres Premis Destrucció de Patrimoni.
També s’entregaran, com cada any, els tres premis positius de Protecció del Patrimoni que enguany són:
El dimarts 19 de març l’Auditori del Conservatori de Música de Palma encetarà el cicle en dues sessions, a les 10:00 h i a les 11:30 h, on està prevista l’assistència de més de 650 alumnes de diferents centres educatius de Mallorca i de la directora general de Cultura, Ricarda Margarita Vicens Schluhe, a la sessió de les 10:00 h.
El dijous dia 21 de març el concert didàctic es durà a terme a Eivissa a l’Espai Cultural Can Ventosa també en dues sessions, a les 10:00 h i a les 11:30 h, on està prevista l’assistència de més de 400 alumnes, i el divendres dia 22 de març a Formentera, a la Sala Municipal de Sant Francesc a les 10:00 h, on el nombre d’alumnes previst és de 170.
Però no tot serà jazz. També es farà una menció especial al blues, ja que es considera l’inici de la música moderna i, en conseqüència, del jazz, i no es deixarà de banda l’explicació dels principals instruments musicals emprats, amb una referència especial al saxo, instrument simbòlic del gènere, i a la guitarra elèctrica.
El jazz no es decanta de les noves tecnologies i dels nous corrents musicals, al contrari: se n’aprofita i crea estils actuals tan coneguts com l’acid jazz o el techno jazz, que també es podran escoltar.
A més, durant tot el concert, es projectaran imatges representatives de la història del jazz, que ajudaran a entendre millor les explicacions i la música que escoltarem en viu i en directe.
El concert està adreçat a alumnes de 5è i 6è de primària, ESO i Batxillerat i té una durada aproximada de 50 minuts.
Centres participants a Mallorca
10:00 h: IES La Ribera, IES Ses Estacions, CC Pius XII, CEIP Puig de Sa Ginesta, CEIP Felip Bauçà i CEIP Pràctiques.
11:30 h: IES Santa Maria, CC Beat Ramon Llull, CEIP Na Penyal, CEIP Es Puig (Sóller), CC Santa Mònica, CEIP Blai Bonet i IES Arxiduc Lluís Salvador.
Centres participants a Eivissa:
10:00 h: CEIP Can Cantó, CEIP Sant Jordi, IES Sa Serra, CC Nuestra Señora Consolación (primària).
11:30 h: CEIP Sa Graduada, CEIP Puig d’en Valls i CC Nuestra Señora Consolación (ESO).
Centres participants a Formentera:
10:00 h: CEIP El Pilar, CEIP Sant Ferran de Ses Roques i CEIP Mestre Lluís Andreu.
Enguany s’avança el reforç al 22 de març, coincidint amb l’obertura d’un gran nombre d’establiments turístics, de manera que s’amplia l’oferta de transport regular per a la temporada alta, tenint en compte que per al 2023 es va iniciar el dia 1 d’abril, l’any anterior el 8 d’abril i els anys anteriors no començava fins a principis de maig.
Entre els mesos de novembre i febrer, el nombre de viatges en bus de la xarxa TIB s’ha incrementat en un 61,37% respecte del mateix període de la temporada passada. Un augment superior al que el servei de bus va registrar de mitjana durant tot l’any 2023 (55,6% respecte del 2022).
A la serra de Tramuntana, la nova línia de bus TIB (L131) començarà a operar el 22 de març entre Santa Ponça i la Granja d’Esporles, i circularà per Peguera, Camp de Mar, Andratx, Estellencs i Banyalbufar. D’aquesta manera, ja es podrà recórrer en transport públic tota la Serra de nord a sud, i enllaçarà les línies 231 (entre el Port de Pollença i Sóller), 203 (entre Sóller i s’Esgleieta), 202 (entre s’Esgleieta –Canet- i Estellencs) i 131 (entre Estellencs i Andratx). D’altra banda, la Granja d’Esporles és un bon punt d’inici o final per fer l’excursió des Camí des Correu, tradicionalment feta amb l’anada en bus i la tornada a peu (o viceversa). Per completar el servei a la serra de Tramuntana, el 22 de març també es posa en marxa la línia TIB 231 Alcúdia – Port de Sóller.
A la zona de Ponent, Palmanova i Magaluf (línia 104) continuaran essent els nuclis amb més necessitat d’oferta de transport, amb una circulació mitjana cada 12-15 minuts per sentit. Respecte a 2023, es reforça el servei de darrera hora del dia, que passa d’una freqüència de 30 minuts i amb les últimes sortides a les 0.30 h des de cada capçalera, a una cadència de 25-30 minuts amb darreres sortides a la 1.00 h; tot això per millorar la prestació de servei als treballadors d’aquesta zona.
En relació amb l’estiu passat, destaca també la millora d’oferta a la zona turística de Costa de la Calma, que gairebé duplicarà la seva connectivitat amb Palma i Santa Ponça, amb una nova freqüència de pas de 25 minuts.
Ja canviant d’àrea geogràfica, al nord de Mallorca s’han aprovat distintes millores pel que fa a l’estiu de 2023. Per exemple, per un costat, la línia suburbana 324, Alcúdia – Can Picafort, igual que la línia 104, també reforçarà l’oferta de la darrera hora del dia, i arribarà fins més enllà de les 00.00 h amb una freqüència estable de 12-13 minuts; i per l’altre, la línia 321, que presta servei al nucli de Cala Sant Vicenç, avançarà l’inici diari d’activitat a les 7.10 h, per adaptar-se a la mobilitat laboral de primera hora.
Al corredor entre Alcúdia i Can Picafort, el canvi estructural més important consisteix en la separació dels trànsits; d’una banda, cap a Muro i el sud de sa Pobla, que seran assumits per la línia 315 amb una gran amplitud horària (6.05 h a 0.20 h); i, de l’altra, cap al nord de sa Pobla, Inca i Palma, atesos per la línia 302. Aquesta darrera línia oferirà millores destacables respecte a 2023, com ara una freqüència de 20 minuts per sentit a les hores punta (més alta que mai en un servei des de la badia d’Alcúdia cap a Inca i Palma), o una extensió de l’oferta fins a les 0.30 h de la nit, dirigida al retorn a casa dels treballadors d’hoteleria i restauració.
La línia de l’aeroport d’aquest corredor del nord, A32, incrementa un 10 % el nivell d’oferta respecte a 2023; però el més destacat és que l’augment es concentra entre les 4.00 h i les 7.30 h, en què es prestaven 5 sortides des de Can Picafort el 2023 (una cada 50 minuts), mentre que el 2024 seran 7 sortides (una cada 35 minuts).
A la costa de Llevant, el 22 de març comencen a operar les línies que presten servei a Cala Mesquida (L422), Font de sa Cala (L423) i Cala Mendia (L427). També inicien la seva activitat les línies 424, que cobrirà el corredor Cala Rajada–Porto Cristo, amb una circulació per sentit cada 45 minuts, i 325, entre Cala Rajada i Alcúdia, amb freqüència horària.
També s’avança a 22 de març un increment d’oferta del 50 % a la línia 416 (Cales de Mallorca), que l’any passat no es va reforçar fins ja ben arrencat l’estiu, el 19 de juny.
En relació amb l’estiu passat, la línia de l’aeroport A42 (que cobreix el corredor entre Cala Bona i Porto Cristo) puja més d’un 10 % el volum de servei; però, igual que la línia A32, el més rellevant és que l’increment es concentra entre les 3.30 h i les 7.00 h, en què el 2023 es prestaven 5 sortides des de Cala Bona (una cada 50 minuts), mentre que el 2024 seran 6 sortides (una cada 35-45 minuts).
Ja a la comarca de Migjorn, els serveis exprés Campos-Palma de la línia 501 s’estenen a tot el dia, per donar suport a l’increment d’activitat de les línies llançadora 515 (Cala d’Or) i 517 (Colònia de Sant Jordi), que també augmenten el seu nivell d’oferta a partir del 22 de març. També a partir d’aquesta data, els actuals serveis a la demanda de sa Ràpita (cap a Campos) i Cala Pi es convertiran en línies regulars, amb un volum d’oferta més elevat.
]]>Les Illes Balears compten amb un 27% de la població nascuda fora de l'Estat espanyol. Catalunya i Madrid en tenen un 24%, Melilla un 23%, el País Valencià i les Illes Canàries, un 22%. Les regions de l'Estat espanyol amb els percentatges més reduïts són Extremadura amb un 6%, Astúries amb un 10%, Castella i Lleó i Galícia amb un 11%.
El percentatge de població nascuda a l'estranger en el conjunt de països de la Unió Europea arribava al 13,3%, segons dades d'Eurostat.
L'Estat espanyol, en conjunt, un 17,1% de residents nascuts a l'estranger en el 2023, prop de països com Suècia (20,4%) i Alemanya (19,5%), i per davant de l'Estat francès (13,1%) i de la resta de països del sud d'Europa: Portugal (16,1%), Grècia (11,3%) i Itàlia (10,9%).
]]>Sobre aquest tema, el regidor ecosobiranista, Miquel Àngel Contreras, ha reclamat una gestió «sota criteris d'interès públic i cultural», pel fet que és l'únic espai públic de Palma on es realitzen concerts i trobades culturals de mitjà i gran format a l'aire lliure. Així, ha valorat que l'objectiu seria fomentar una programació «diversa» amb la participació del sector local.
També ha opinat que les condicions econòmiques per a l'explotació de Son Fusteret són «ridícules», pel fet que el lloguer durant els següents 12 anys, prorrogables a altres tres més, serà finalment «l'equivalent a 1.666 euros al mes».
A més, ha fet referència a la Llei de l'Impost de Societats, apuntant que les inversions en arts escèniques i música en viu obtenen unes deduccions de fins al 120 per cent. Per tant, »sobre una inversió de 280.000 euros que s'exigeix en els plecs al llarg d'aquests anys, l'empresa adjudicatària ja ha guanyat el 20 per cent». Per tant, ha conclòs, «Cort regala i hipoteca Són Fusteret».
Finalment, el regidor ha assenyalat que el govern municipal, encapçalat pel batle, Jaime Martínez, «està perdent l'oportunitat de recuperar l'espai» i ha advertit que està havent-hi promotors que «ja opten per altres municipis» per a desenvolupar les seves propostes culturals.
]]>Tots voldríem que les decisions que prenguin els poders públics s’ajustin el màxim possible a la seguretat jurídica. Ara bé, en cas de dubtes i de possibles indemnitzacions què s’hauria de fer? No s’hauria de fer res i que es destrueixi l’espai territorial? Aquesta (no fer res) hauria estat la decisió correcta en el cas de Es Trenc, o de la Punta de n’Amer o tants d’altres espais preservats gràcies a acords no sempre adoptats amb la seguretat que no hi hauria dret a indemnització?
A qui pren una decisió que pot tenir implicacions econòmiques rellevants se li ha d’exigir el màxim de rigor, se li ha d’exigir que tengui en compte tots els elements i totes les repercussions, se li ha d’exigir serietat i anàlisi, se li ha d’exigir previsió i estudi d’alternatives. I és molt probable que algunes de les decisions territorials adoptades no anaven acompanyades d’aquestes exigències. Això és veritat. Però que això sigui així no vol dir que sigui qüestionable el conjunt de les polítiques adoptades per preservar de la urbanització zones de les Balears que són autèntiques joies o simplement zones que transformades inciderien una mica més en la massificació i la saturació.
No és una bona notícia la indemnització de Muleta, però pitjor notícia hagués estat la seva urbanització. El fi no justifica els mitjans. Per tant, si un fi lloable com és la preservació s’ha duit a terme de manera negligent i frívola, o simplement de forma poc mesurada, aleshores, això s’ha de poder denunciar.
El problema és que el debat públic actual no vol matisos. És un debat en blanc i negre. En el cas comentat o vols preservació o no vols preservació. Encara que sigui un ingenu pens que és una llàstima aquest aprimament del debat, aquest empobriment de la informació. Algú se’n recorda que al debat de la Llei 4/2008 que és la causa principal de la indemnització de Muleta alguns grups parlamentaris varen demanar un informe pormenoritzat sobre la situació dels diferents àmbits de protecció i que el Govern no es va voler saber res? Algú se’n recorda que durant aquell debat hi hagué diputats del PP amb pancartes demanant la protecció de Cala Blanca i Cala Marçal? Algú se’n recorda que el reconeixement de la realització de la urbanització no s’ho va inventar el govern de la legislatura 2011-2015 si no que hi havia una prova pericial que així ho establia?
Preservar i protegir territori ha estat una bona política feta per les institucions d’aquesta terra. Vaig votar a favor de la Llei 4/2008 i no me’n penedesc perquè la protecció és un bé prioritari. Ara bé, juntament amb això es pot dir que per ventura va mancar rigor. Es poden adoptar mesures arriscades, el que no és tan presentable és adoptar mesures arriscades sense avaluar els riscs.
]]>Faig aquest primer paràgraf per justificar que una vegada més vivim, visc temps difícils per a l’esperança, per l’optimisme de la voluntat que ens ha d’empènyer malgrat que el pessimisme de la intel·ligència ens diu que sembla que les dificultats, els entrebancs, guanyen a les oportunitats i les esperances.
Vivim una etapa política difícil, pens, de falsedats, de mentides, i per damunt de tot, de renous, de crits desmesurats. Ho veiem al Congrés dels Diputats la cambra de les Corts espanyoles on les dretes més conservadores i extremes es remouen amb ràbia contra un govern legítim sustentat per una majoria plural, on hi tenen pes les forces sobiranistes.
Viurem noves cites electorals, primer les del País Basc el mes d’abril, després les de Catalunya i finalment la cita per triar els representants al Parlament Europeu.
No parlaré de les dues primeres, no hi visc, no hi puc elegir els representants als seus Parlaments, però seguiré amb interès la campanya quan aparegui als telenotícies i també la nit electoral respectiva per veure els resultats que conformaran els pròxims governs d’aquestes nacionalitats dins l’Estat espanyol.
Les europees segurament tindran menys interès per a la ciutadania en general, i molt em tem que les dretes que tenim per aquí les aprofitaran, una vegada més per fer una campanya «estatalitzada» sense explicar les seves propostes per al Parlament europeu. Hi estem acostumades, ho han fet a les gallegues i a les municipals i autonòmiques passades, parlen del govern de l’Estat, del Sr. Sánchez, no d’allò que realment han de dir als votants, què faran a Galícia, què faran a cada poble o ciutat...
Els aires que corren per la Unió Europea no són aires d’esquerres, progressistes. Veiem com molts representants dels vint-i-set estats, els seus governs, no són capaços de plantejar propostes de pau per aturar la guerra a Ucraïna. Només parlen de més i més armament, més ajuts bèl·lics, no per a la reconstrucció del país, de les seves ciutats destruïdes.
Tampoc parlen d’aturar el genocidi de Palestina, llevat d’honroses i properes excepcions com el govern espanyol, de plantar cara a l’agressor Netanyahu i el seu exèrcit, de fer arribar ajut humanitari, de supervivència a una població ferida, empobrida, sense recursos.
Necessitem carregar-nos d’esperances, per encarar aquestes eleccions europees del pròxim 9 de juny, per plantejar quina Europa volem, una Unió d’estats que faci accions polítiques cap a la ciutadania, no cap als poderosos, no cap a les indústries armamentístiques.
Malgrat que els aires europeus vénen de les dretes més extremes com han guanyat a Portugal, a Itàlia, a Hongria, a Finlàndia, a... així i tot, hem de plantejar als partits d’aquí que ens diguin clarament quina Unió Europea volen, què faran al Parlament si surten elegits.
Sé el que voldria jo que guanyés, més i més representants de partits que vulguin una Europa de la Pau, per treballar-la i aconseguir-la, una Europa democràtica, acollidora, reconeixedora de totes les persones que han vingut d’altres indrets i aconsegueixen rejovenir la població, amb el seu treball, amb els seus esforços. Una Europa justa amb totes les persones, sigui quina sigui la seva condició, creença, orientació... que les tracti amb la dignitat que tenen com a sers humans.
Hi haurà temps per parlar-ne, fins el juny haurem de viure més esdeveniments polítics, mentre, superem el pessimisme, intentem veure en positiu tots els esforços que haurem de fer per recuperar l’esperança i l’optimisme per empènyer en el treball constant per aconseguir transformar aquesta realitat, capgirar-la.
]]>L'Ajuntament ha informat que la licitació surt per un cànon de partida de 20.000 euros a l'any i per un període de 12 anys amb tres possibles pròrrogues. A més, aquest recinte, en el qual se celebren esdeveniments i concerts, necessitarà millores en l'enllumenat, el tancament o la recollida d'aigües, entre altres.
Des de l'Ajuntament han avançat que preveuen la signatura del contracte al gener de 2025, després que la SMAP hagi realitzat ja una auditoria d'aquesta infraestructura, que compta en l'actualitat amb 97.000 metres quadrats.
]]>Personalment, i tan afeccionat com soc a la ficció, a la literatura i a la fantasia en general, cal que reti una certesa absoluta, també en general, als fets històrics del Nou Testament. Potser aquests primers relats constituents del primitiu cristianisme algú els considera propis del creativisme màgic del boom literari sud-americà del segle passat, i ho són, de màgics, però ho són pel seu realisme en el qual es basen. Les meves fites les tinc ben delimitades: cal ser realistes i atendre’ns a la Història en majúscules. No oblidem que la història és la història, i la vida de Jesús, la seva passió, mort i resurrecció estan degudament documentades. No voler-ho acceptar seria, en el meu cas, com no acceptar la meva pròpia vida, les meves pròpies perplexitats i les meves pròpies circumstàncies en positiu i negatiu. Invalidar històricament Jesús de Natzaret és invalidar-me a mi com a ésser humà que soc. La Naturalesa fa anar aleatòriament els seus orígens allà on el pendent universal la dirigeix. L’únic que hem de fer és abraçar-los. No té gaire importància que un determinat relat sigui o no sigui històric, el que té importància és el que ens diu, el que ens ensenya i el que ens transforma. El que importa no és la història, sinó els efectes dels nostres actes. L’efecte de Jesús de Natzaret més directe sobre nosaltres no és la seva història ni la seva realitat. Crec que estem perdent el temps buscant la veracitat física de la seva persona, i això no vol dir que no sigui ben real i que no estigui ben documentada per a tots aquells homes de bona voluntat. L’efecte més immediat i pràctic, més positiu i tangible de Jesús envers els que l’acompanyen és el de l’amistat.
El testimoni de Jesús i la seva «realitat» absoluta, definitiva des d’un principi, és la manifestació i habitud de la seva amistat. Jesús ve a tenir cura de nosaltres. Ell ho diu mil vegades i ho du a terme sempre que cal. Gratis, sense cobrar ni un euro. Aquesta és la veritable història de la vida de Jesús: Jesús és l’amic dels homes. Quan un s’adona d’aquesta realitat històrica i actual, ja no pot tornar a ser el mateix. L’amistat de Jesús li resol tots els problemes. Problemes que no són mai econòmics, perquè aquests no existeixen.
La vida sense diners és possible i molt agradable. Viure sense diners és viure sense dependre dels diners. No és renunciar a ells, és servir-se d’ells còmodament, amb intel·ligència i discerniment. El cristianisme de Jesús ensenya i mostra un model de vida viscut amb cautela, prudència i molta sagacitat. Fins i tot amb astúcia. Sempre pel nostre bé i pel bé de tots els nostres. Els nostres, quan parlem de cristianisme, són la humanitat sencera, el món enter. Quina alegria que proporciona al nostre esperit comprovar que podem viure sense l’esclavatge dels diners. En una de les meravelloses Rondaies d’en Jordi des Racó, d’Antoni M. Alcover, l’il·lustre i emblemàtic compilador de la cultura popular mallorquina, conta com Sant Pere i el Bon Jesús caminen per la part forana de Mallorca. Sant Pere li està donant les gràcies a Jesús per tot el que fa i ha fet per tots nosaltres els humans, i li pregunta: «Senyor, hi haurà mai res més estimat que Vós?» «Sí, Pere, respon el Bon Jesús: els diners». I així és encara ara.
Els diners no són necessaris per viure, encara que no ens ho creguem. El que és necessari és renunciar a ells. És necessari perquè en el fons no és una renúncia, és diu un dels grans pensadors actuals, Ramón Andrés, una sagacitat. El que dèiem: una prova d’intel·ligència i de saviesa. És a la intel·ligència, a la saviesa, a la confiança, a la llibertat i sobretot a l’amistat que no hem de renunciar mai. Els diners! Què són els diners? Ens proporcionen pau interior i benestar íntim? Ens donen salut física i espiritual? Fan que siguem més feliços, més generosos i més autèntics? De cap manera! Ens fan més suspicaços, més malhumorats, més incrèduls i més malpensats. I el que cal és creure i pensar bé. Tenir fe en aquells que ens demostren la seva fraternitat, el seu ajut i ens regalen la seva amistat.
L’amistat ens allibera de l’esclavatge dels diners. I d’això va la cosa: d’alliberar-nos. Aquest alliberament és possible gràcies a les relacions d’amistat. Tenir a Jesús, el més gran de tots, com a amic nostre és una cosa mala de creure, però certa. Ho constatem a cada moment de les nostres vides. És tan cert que ens costa creure que ho sigui. L’amistat, segons un dels articles d’aquesta jove filòsofa alaronera, Xisca Homar, és un espai on poden viure les diferències, on és possible el pensament, un espai sostingut per a una actitud irrenunciable, la de «tenir cura» dels altres. Així ho diu Homar, entre cometes, perquè la cura ens arriba sempre de la part més elevada de les nostres amistats, de l’amistat que les alimenta totes. Acaba dient que «ser amics» és potser l’única revolució capaç de salvar-nos. Jesús de Natzaret és el que sense diners ha revolucionat la nostra condició, miserable i transcendent, d’humans.
L’amistat és una trobada amb l’alteritat, escriu Maurice Blanchot. L’amistat escapa de la temptació d’apropiar-nos no només dels diners dels altres, sinó dels altres mateixos. Escapa a la temptació de la familiaritat i la dependència. Ens fa viure les nostres diferències i ens les fa estimar. L’amistat sense diners és una aventura, una gran aventura, la més gran que hi ha segurament, una relació amb allò desconegut i misteriós, com ho són els relats evangèlics que ens narren els fets més màgics de la nostra existència. Oh, les festes de la Literatura!
]]>L'obra la durà a terme l'agrupació Pinyol Vermell, creada fa 16 anys, amb l'objectiu de divulgar la cultura popular, enfocada a la indumentària i música tradicional. Amb una durada aproximada de 50 minuts, Apassionant farà un recorregut per la Passió, des de l'arribada a Jerusalem, la condemna de Ponç Pilat, passant per la mort de Judes fins a la resurrecció de Jesús. També s'hi podran observar peces d'indumentària del s. XVIII que vestiran als personatges de Jesús, Maria, Maria Magdalena i Judes, entre altres.
'Apassionant' es representarà el dissabte 23 de març amb dos torns: a les 11 hores i a les 17 hores a la capella de la Misericòrdia. L'entrada és gratuïta, però és necessària la inscripció prèvia enviant un correu electrònic a culturamallorca@conselldemallorca.net.
La capella de la Misericòrdia, oberta de nou
El Consell de Mallorca va reobrir la capella de la Misericòrdia fa uns mesos després d’estar tancada durant dos anys, sense cap activitat programada. És un dels espais més majestuosos del Centre Cultural i, des d’ara, s’incorpora als espais expositius de l’edifici i oferirà propostes culturals a la ciutadania, com ara el Via Crucis.
La vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, destaca que, a poc a poc, està complint amb la seva voluntat de obrir els espais de la Misericòrdia a la ciutadania: «teníem l’objectiu de convertir l’edifici en un vertader centre cultural i així està sent, totes les sales estan plenes de propostes culturals i continuam fent feina de programació. Hi ha una gran riquesa cultural a Mallorca i la volem posar de relleu».
]]>Putin hauria obtingut més d'un 87% dels sufragis, és a dir, pràcticament nou de cada deu vots. Es tracta de la victòria més clara de Putin des que va arribar al poder l'any 2000, precisament en un moment en què la seva gestió està marcada per la guerra d'Ucraïna i les sancions occidentals.
Amb aquests resultats, Putin continuarà al Kremlin fins a l'any 2030. Després d'aquest mandat de sis anys, Putin tendrà 77 anys, però podria tornar a presentar-se a la reelecció. L'any 2020, es varen reformar les clàusules de la Constitució que impedien que continuàs al càrrec.
El segon candidat més votat ha estat el comunista Nikolai Kharitónov, amb el 4% dels vots, seguit del representant del partit Gent Nova, Vladislav Davankov, amb el 3,86%. L'últim aspirant, amb un 3% dels sufragis, ha estat l'ultranacionalista Leonid Slutski. Tant Kharitónov com Davankov han reconegut la victòria de Putin.
L'oposició al Kremlin no ha pogut participar en les eleccions presidencials perquè la Comissió Electoral Central no va registrar els candidats que donaven suport a la pau a Ucraïna esgrimint motius tècnics o defectes de forma.
Putin parla de la Tercera Guerra Mundial
Un cop confirmada la victòria electoral, Putin ha comparegut i ha donat les gràcies al suport de la ciutadania, que permetrà que continuï al Kremlin sis anys més.
Putin també ha celebrat l'alta participació en els comicis, més del 87%, la més alta des del 1991. El president rus ha vinculat la bona xifra de participació amb la guerra a Ucraïna.
Precisament, ha advertit que aquest conflicte pot fer escalar la Tercera Guerra Mundial, en el cas d'un eventual desplegament de tropes occidentals a Ucraïna.
Només Ióssif Stalin o algun antic tsar ha estat més temps al poder que Putin.
]]>Segons han informat fonts de Junts aquest dilluns, Puigdemont comunicarà la seva decisió en una conferència que pronunciarà a les 19 hores a l'Ajuntament d'Elna, a Catalunya del Nord.
La setmana passada, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ja va apuntar que Puigdemont podia ser el candidat de la formació als comicis, i ell mateix es va mostrar convençut que podria estar a Catalunya per al debat d'investidura.
]]>Sheila Blanco porta una llarga carrera com a cantant de jazz, i és coneguda per fusionar textos amb música, tant clàssica com pop, rock, folk i jazz, creant una simbiosi entre llenguatges artístics, amb un estil molt personal. Així mateix, el seu treball està molt enfocat a la reivindicació i recuperació d'escriptores espanyoles, de les quals ha realitzat acurades adaptacions musicals de les seves lletres.
A aquest concert, acompanyada únicament per la música de piano, Sheila Blanco posa veu i ritme a una selecció de poemes d’algunes de les millors poetesses de la Generació del 27, interpretant una música que aprofundeix en les emocions que impregnen els seus poemaris i que aborden temes universals, personalitzats en les vides de cada poetessa com són l'amor, el dolor, l'exili, la bellesa, la pena, el remordiment…
Algunes d’aquestes poetesses són Carmen Conde, primera dona en formar part de la RAE; Ernestina de Champourcin, nominada al Principe de Asturias de las Letras; Concha Méndez, poeta surrealista fundadora de l'impremta Verónica; Pilar de Valderrama, poeta i dramaturga fundadora del Teatro Íntimo Fantasio i Margarita Ferreras, autora de Pez en la tierra.
Després d’una investigació de més de tres anys, Blanco va seleccionar els poemes que més l’inspiraren i els adaptà per poder-los cantar amb el piano. D’aquesta manera, la cantant pretén donar a conèixer, a més d’homenatjar, aquestes dones que injustament han estat esborrades i oblidades de la Generació literària que els hi pertany.
Durant l’espectacle, la protagonista presenta cada una d’aquestes autores i dels poemes que canta per tal de contextualitzar-los. Finalment, abans d’acabar el concert, Sheila interpreta dos poemes més, un escrit i compost per ella mateixa que dedica a aquestes escriptores i un altre de la poeta gallega Rosalía de Castro.
]]>«Consideram que no té sentit que el Consell Social no es pronunciï sobre el pla de segregació lingüística, sobre l’eliminació del català a la sanitat o altres mesures regressives en matèria lingüística adoptades en aquests primers vuit mesos de legislatura», han explicat des de l'Entitat.
El president de l'OCB, Antoni Llabrés, ha remès una carta a la Presidenta del Govern, en tat que presidenta del Consell Social de la Llengua Catalana. Llabrés diu a Prohens que el «fet de no convocar-ne, amb caràcter previ, la Comissió Permanent, m'ha impedit, d'una banda, com a vocal, fer ús del dret que em reconeix l'art. 13.f) del seu Reglament, de proposar la incorporació a l'ordre del dia de punts per tractar i d'altra banda, com a membre que som de la Comissió Permanent, en la meva condició de vicepresident del Consell Social, tampoc no m'ha estat possible intervenir en l'elaboració de la proposta d'ordre del dia de la sessió, d'acord amb el que preveuen els art. 13.f) i 19 del Reglament».
El president de l'OCB sol·licita la inclusió d'un nou punt a l'ordre del dia titulat 'Avaluació de les polítiques lingüístiques adoptades per les institucions de les Illes Balears en els inicis de la legislatura 2023-2027, i, si escau, aprovació d’una declaració institucional del Ple del Consell Social de la Llengua Catalana'.
Cal recordar que dia 8 de novembre l’Obra Cultural Balear ja va registrar una sol·licitud de convocatòria de ple extraordinari del Consell Social per tractar aquest punt, i, en concret, el denominat ‘Pla per a la lliure elecció de llengua en les etapes educatives’, sense que l'Entitat hagi rebut resposta.
]]>El PP ha introduït aquesta Proposició No de Llei (PNL) per via d'urgència per a instar el Ministeri de Transports que, de manera excepcional, permeti aplicar el descompte de resident als serveis xàrter o discrecional amb avió o amb vaixell d'aquells mallorquinistes que vulguin viatjar a la capital sevillana, davant l'encariment dels preus i la manca d'oferta.
La iniciativa parlamentària complementa la carta que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ja ha enviat aquesta setmana al ministre Óscar Puente, davant la insuficiència dels serveis de transport regular i que «genera una situació de desigualtat entre l'afició del RCD Mallorca i la de l'Athletic Club».
Davant les dificultats de molts de mallorquinistes per desplaçar-se a donar suport al @RCD_Mallorca a la final de la #CopadelRey, he demanat per carta al ministre @Oscar_Puente_ l’aplicació excepcional de la bonificació del 75% als vols xàrter per viatjar a Sevilla.
— Marga Prohens (@MargaProhens) March 13, 2024
La… pic.twitter.com/Q77P8FHea7
«El Ministeri té l'obligatorietat d'implementar i de fomentar polítiques que promoguin compensar i pal·liar els efectes negatius de la insularitat amb l'objectiu de garantir la igualtat d'oportunitats per a tots els habitants del país», ha reivindicat el portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreres.
La iniciativa, però, ha estat qualificada per l'oposició com a oportunista i electoralista. El portaveu del PSIB-PSOE a la Cambra, Iago Negueruela, ha explicat que la formació decidirà el seu vot els propers dies, tot i que ha assenyalat que es tracta d'una «cortina de fum» i d'una mesura «populista». Negueruela ha demanat el mateix suport per a tots els clubs de les Illes que han de desplaçar-se.
En termes similars s'ha pronunciat el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, qui ha lamentat les «estranyes prioritats» del PP, que ha presentat aquesta iniciativa en substitució d'una altra sobre agricultura. L'ecosobiranista ha avançat que analitzaran en profunditat la proposta «perquè els inconvenients de la insularitat s'han de compensar sempre», tot i que ha titllat la proposta de «demagoga i efectista per a aconseguir quatre vots».
El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, s'ha mostrat en contra que el descompte de resident s'utilitzi per al desplaçament d'aficionats a un esdeveniment esportiu i ha enviat una carta al ministre de Transports per a «rescatar del ridícul a la ciutadania de les Illes Balears i deixar clar que no toleram cap frivolitat respecte a la connectivitat i la mobilitat exterior dels residents a aquestes illes».
Estimado ministro @oscar_puente_ : me veo obligado a enviarle esta carta para rescatar del ridículo a la ciudadanía de las Illes Balears y dejar claro que no toleramos ninguna frivolidad respecto a la conectividad y la movilidad exterior de los residentes en estas islas. https://t.co/AmpIFl9ZhP pic.twitter.com/vHNraHzpbm
— Josep Castells (@pepcastells) March 15, 2024
Per la seva banda, la portaveu d'Unides Podem, Cristina Gómez, ha assenyalat la contradicció entre aquesta proposta i «queixar-se per la indemnització de Muleta i regalar doblers per a la segregació».
]]>La presentació serà a càrrec d’Onofre Pons i la conferència es durà a terme dijous, 21 de març a les 19.30 hores al local de l'OCB Inca (carrer Son Odre, 3). En acabar hi haurà una picada.
]]>Després de cinc edicions al País Valencià, arriba a Barcelona la primera edició dels Premis AMIC-Tresdeu. Aquesta iniciativa va néixer amb l’objectiu d’englobar a tots els territoris de parla catalana i ha aconseguit més de 310 projectes inscrits. A partir de les propostes, un jurat professional ha estat l’encarregat de seleccionar cinc finalistes per cada categoria, els quals optaran a ser els guardonats en tretze categories diferents que es lliuraran el pròxim dimecres 10 d’abril de 2024 al CaixaForum Barcelona (Auditori), situat a l'Av. De Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 de Barcelona, en una celebració que reunirà a gran part dels creadors en català i comptarà amb les actuacions en directe de Ginestà i Colomet, entre altres sorpreses.
Entre els finalistes trobam creadors destacats en el panorama actual com Juliana Canet, Croqueta de Xocolata, Cabrafotuda, Alex Tous, Can Putades, Maria Vallespí, Alegria de Poble, Simmer Valenciana, Julen Music, el pòdcast l’Arrabassada i Anam Fent o Antoni Guiscafré, entre d’altres. Consulta tots els finalistes aquí.
Les temàtiques premiades són: Millor creador/a de contingut cultural i art, Millor creador/a de contingut d’esport, Millor creador/a de contingut d’humor, Millor creador/a de contingut lifestyle, Millor creador/a de contingut de videojocs, Millor creador/a de contingut de conscienciació social, amb un premi de 400 € per cadascuna.
A més a més, també descobrirem al Millor creador/a de l’any i Millor creador/a revelació de l’any, dotats amb un premi de 1.600 € i 800 € respectivament, i s’atorgarà un reconeixement a la creació en les següents categories: Millor streamer, Millor tiktoker, Millor youtuber, Millor pòdcast i Millor instagramer de l’any.
Vota pel teu creador preferit
El públic també és un element clau en aquesta primera edició, ja que té l’oportunitat de votar per la seva proposta preferida en cadascuna de les tretze categories. Les votacions estaran obertes des d’aquest 13 de març fins al 31 de març. Per a poder votar s’ha d’entrar a la web www.amictresdeu.cat i fer clic al formulari. Pròximament, s’anunciarà com aconseguir les invitacions per a assistir a l’esdeveniment, entre altres novetats.
]]>La Germania de Mallorca fou una fita rellevant en la història que no ha estat especialment recollida o tractada per la cultura popular en forma de cançons, rondalles o similars. És una ocasió idònia per a aprofundir en els coneixements sobre aquest esdeveniment tan transcendental per a la història de Mallorca, per acostar-nos-hi d'una manera rigorosa i crítica, però també, per donar-lo a conèixer a la societat.
Els principals objectius d'aquest espectacle són crear un concert d'alt contingut pedagògic i visual; difondre la música d'un jove compositor mallorquí que està triomfant arreu del món; transmetre, mitjançant un projecte escènic, el significat de l'alçament dels agermanats entre el públic i que el públic no surti indiferent de l'espectacle, i en lloc de donar-li respostes, crear-li preguntes.
Fitxa artística
Lletra: Maribel Servera
Revisió, Bartomeu Mestre
Narrador: Rodo Gener
Cantant: Marian Lush
Escena: Marga López
Orquestra Simfònica Illes Balears
Director: Bernat Quetglas
El Ministeri de Sanitat de Gaza ha assenyalat en un comunicat que «el balanç de l'agressió israeliana ha pujat a 31.645 màrtirs i 73.676 ferits des del 7 d'octubre» i ha especificat que «l'ocupació israeliana va cometre durant les darreres 24 hores nou massacres a la Franja de Gaza, causant 92 màrtirs i 130 ferits».
Així mateix, ha dit que nombroses víctimes continuen «sota la runa i tirades a les carreteres» i ha recalcat que «l'ocupació evita que les ambulàncies i el personal de Defensa Civil hi pugui arribar», per la qual cosa la xifra de morts podria ser més elevada. Les autoritats xifren en més de 7.000 el nombre de desapareguts.
]]>L'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials d'Espanya ha publicat un demolidor balanç de 2023 de la situació del Servei d'atenció a les persones en situació de dependència. Tot i que convé analitzar-lo amb cura, avanço les dues dades referides a les Illes Balears que em semblen més cridaneres: El nombre de persones desateses va augmentar en 824 persones (+25,02%), i el total de persones en el «llimbs de la desatenció» s'enfilà a 4.117. La segona dada és que entre desembre de 2022 i novembre de 2023 van morir 1.072 persones en llista d'espera sense poder ser ateses. Que, tal com s'aplica, la «Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència», en lloc de ser un enfortiment del feble «estat del benestar autonòmic» sigui un veritable generador «d'estats socials de malestars», no és cap notícia, no hi ha res de nou. Tampoc és cap sorpresa el silenci de la Conselleria de Famílies Afers Socials. PPVOX no està per a coverbos no associats al ‘business friendly’ desfermat. El focus s'hauria d'haver dirigit precisament als silencis governamentals.
Xerrant de «govern ‘business friendly’ sense complexos», una notícia que ha passat bastant desapercebuda és la presentació del programa ‘Empreses saludables de les Illes Balears’. Segons el discurs governamental, es tracta d'un model per millorar la salut i el benestar en els llocs de treball, però tot indica que és una mena de «posi un coach en la seva empresa». Recordin que la definició, més o menys canònica, de coach diu que és un o una professional amb formació específica en coaching, que, a través d'un procés d'acompanyament reflexiu i creatiu amb els seus clients, els inspira a maximitzar el seu potencial personal i/o professional. Per tant, cap sorpresa pel que fa a la proposta «woke-dretana». El fet noticiós –allà on s'hauria de posar el focus- seria en qui gosés explicar que cal menys coaching i més sindicalisme en els centres de treball.
I tercer exemple de notícia sense sorpresa: Primer es denuncia que el Govern PPVOX del Consell de Mallorca ha censurat el còmic de les Kellys, després es confirma que, certament, hi ha hagut censura. Una acció menyspreable del govern dels bàrbars en la institució insular, però no sorprenent. Tant de bo el focus s'hagués enfocat a l'animadversió de la nostrada dreta assilvestrada envers Les Kellys que, per cert, és gairebé una tradició. És un còctel de classisme, masclisme, i odi a l'obrerisme força singular. Hi ha elements a balquena que justifiquen aquesta darrera afirmació. Ara bé, la següent seqüència d'afirmacions és el top-tem: 1. Pablo Casado compara el treball de les cambreres de pis amb el del seu germà metge; 2. Miquel Vidal afirma (sent president del PP balear) que una cambrera de pis cobra més que ell per dedicar les 24 hores al partit; i 3. La presidenta Prohens, considera que els llits elevables és ‘la ximpleria més gran en política turística dels últims anys’.
En fi, cap sorpresa... i molta emprenyamenta!
]]>La resta de l’article el dedicaré a fer una mica de tertulià tafaner i vos contaré unes quantes coses que es conten aquí i allà, especialment al Twitter. Per exemple, que no fa gaire que la justícia espanyola va denegar la nacionalitat a una immigrant resident a Santa Margalida per ser catalanoparlant i no entendre correctament el castellà. Per què no va fer el mateix amb la reina Sofia, la dona de l’emèrit Juan Carlos, que encara no sap el castellà?
Al programa d’Antena 3 ‘Y ahora Sonsoles’ s’han entrevistat una sèrie de persones, crec que totes militars i algunes de Ceuta, que eren homes, vestits d’home i amb totes les característiques d’home, casats amb una dona i amb fills, que deien que eren una dona, perquè gràcies a la llei trans havien pogut formalitzar el seu desig de convertir-se en dones i es posaven a parlar com si ells fossin femenins. No sabien dir què sentien, no se sabien explicar, només sabien dir que el seu DNI deia que eren dones. Quan a un li varen demanar què sentia per ser dona, no se li va ocórrer altra cosa que fer una resposta totalment de masclisme, quan va dir que li agradaven molt les feines de casa, és a dir, el que han estat malauradament sempre les feines d’una dona. A un altre no se li va ocórrer altra cosa que dir que respecte dels seus fills abans era pare i ara era mare no gestant. Varen ser molt llastimosos aquests testimonis. Al darrer li varen haver d’anul·lar el so, per les barbaritats que vomitava.
Ara he pogut llegir una notícia sobre el tema en el diari online El Nacional, que diu el següent: «La llei trans està portant un fenomen estrany en especial a Ceuta. La norma va entrar en vigor el mes de març del 2023, i només en aquest període 37 homes han canviat el seu sexe al femení, però mantenint el seu nom en masculí i el seu estat civil, per tant, continuen amb la seva parella i fills. Segons explica El Español, es tracta de diversos funcionaris: membres de l'exèrcit espanyol, Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la policia local de Ceuta amb edats compreses entre 40 i 50 anys. Les dades apunten a un frau massiu a la llei trans des de la ciutat autònoma, ja que, aquestes persones no estarien canviant el seu sexe per motius reals, sinó només per beneficiar-se pel fet de ser oficialment dones. Des de l'entrada en vigor de la llei només és necessari fer un petit tràmit al Registre Civil per formalitzar el canvi de sexe, sense necessitat d'aportar cap informe mèdic ni tractaments hormonals, uns documents que abans sí que es demanaven. És precisament per aquestes raons que les autoritats consideren que és difícil combatre el presumpte frau. El citat diari apunta que en l'últim any s'han registrat un total de 49 canvis de sexe a Ceuta. Vuit d'ells han estat de dones que han transicionat a homes, que han comportat un canvi de nom, i per tant han passat de tenir noms femenins a noms masculins. Els 41 restants han passat de ser homes a dones, però del total només 4 han canviat de nom, i els 37 restants mantenen el seu nom. Aquest total, representen un 75,5% del total de la població que ha utilitzat la llei Trans. Fonts dels cossos policials de Ceuta confirmen aquesta tendència i detallen que aquests canvis de sexe es produeixen amb l'objectiu d'aconseguir diversos beneficis. Entre ells, ser oficialment una dona aporta més possibilitats de cara a les promocions internes i podrien beneficiar-se de les mesures d'acció positiva pensades per incrementar la presència femenina en alguns llocs de feina, així com en el cos de comandaments.
Pel que fa a l'Exèrcit, la llei de Tropa i Marineria estableix la sortida de les Forces Armades dels soldats temporals a partir dels 45 anys. Aquest fet dificulta les opcions d'aconseguir una plaça fixa, i per aquesta raó molts militars opten per fer oposicions per entrar a la Guàrdia Civil o a la Policia Nacional. En aquest procés d'oposicions, s'enfrontaran a unes proves físiques específiques per a dones, que són menys exigents que les proves dels homes. A més, les opcions per aconseguir un lloc de feina són més altes si es registren com a dona i no com a home]... ...[Durant el 2023, en total a Espanya, es van tramitar més de 5.000 canvis de sexe registrats a l'aplicació de la llei Trans. La majoria de casos, el 60%, la transició es va fer d'home a dona».
]]>La comissió executiva de l'entitat ha desitjat al nou director «èxit en la seva futura gestió», esperant que pugui proporcionar a la col·lecció i la programació «un nou enfocament que permeti dinamitzar l'espai i convertir-se en un lloc de trobada positiva per als artistes, habitants i visitants de la ciutat».
Al seu torn, la AAVIB ha expressat el seu «agraïment i satisfacció» per poder celebrar la seva Assemblea General Ordinària de Sòcies i Socis 2024 en el mateix museu, comptant ja amb l'elecció d'un nou director i una estructura definida. L'assemblea se celebrarà aquest diumenge 17 de març a l'auditori del museu.
La AAVIB ha sol·licitat al patronat del museu el restabliment del conveni que permetia l'accés gratuït als seus afiliats, suspès per l'anterior directora Imma Prieto. Així mateix, ha sol·licitat al patronat l'inici del procés per a l'establiment del conveni respecte al Codi de Bones Pràctiques Professionals en les Arts Visuals, que el seu primer esborrador va ser lliurat al museu durant la celebració del seu vintè aniversari. «Temes que hauran de ser revisats pel nou director d'Es Baluard», ha dit l'entitat.
L'associació que agrupa els artistes de les Illes Balears, ha considerat fonamental que existeixi «una estreta i fructífera relació entre el museu i els artistes del territori representats per l'entitat, que no va ser possible amb la seva anterior directora, que va presentar la seva renúncia abans de finalitzar el seu mandat».
]]>David Barro també ha exercit com a crític d'art d'El Cultural d'El Mundo i d'altres publicacions com la revista Lápiz; ha estat director de la revista portuguesa [W]art i de la revista Arte y parte. Actualment, és columnista de la revista de disseny Experimenta. Escriptor d'assajos teòrics sobre cultura visual contemporània, ha estat membre de les primeres juntes directives de l'Institut d'Art Contemporani Espanyol (IAC) i és membre de l'Associació de Directors d'Art Contemporani a Espanya (ADACE).
]]>Feliu ha volgut deixar clar que a l'ANC «el que decideixen els socis és vinculant i, per tant, el projecte no es presentarà a les pròximes eleccions». No obstant, ha volgut subratllar que «ha estat una opció favorablement considerada per a molts socis i, en aquest sentit, és un clar avís als partits». També ha remarcat que el fet de coincidir amb l'avançament de les eleccions «de ben segur ha influït en el resultat final».
En una de les participacions més altes dels últims anys, amb 7.599 vots, el 49,45% dels socis (3.758) s'han posicionat en contra d'impulsar la Llista Cívica per la Independència, davant del 48,16% (3.660) que han demanat tirar-la endavant. El 2,38% (181) han votat en blanc. La presidenta ha assegurat que aquesta diferència mínima vol dir un «per ara, no».
Feliu també ha posat en valor el «coratge» de l'entitat «d'abordar qüestions divisives, però que estaven en debat a les bases des de fa temps». Segons la presidenta, aquesta consulta ha implicat «un debat dur, però inevitable».
D'altra banda, els socis han aprovat l'informe de gestió, l'informe econòmic i el pressupost i també, en finalitzar el mandat de dos anys, la convocatòria d'eleccions al Secretariat Nacional previstes del 14 al 18 de maig. «Ara més que mai cal una Assemblea forta», ha proclamat Feliu.
Els socis votaran uns nous representants, que hauran de pilotar la nova etapa en un context on els partits independentistes «han renunciat a l'objectiu de la independència de Catalunya». Abans, però, l'ANC té com a horitzó immediat les eleccions al Parlament i, tot i que no s'impulsarà finalment la llista cívica, l'objectiu de l'entitat es manté: convertir-les en plebiscitàries per fer efectiva la independència de Catalunya. Per això, la presidenta ha demanat «una reflexió i un canvi de rumb» als partits. «La nostra feina serà empènyer-los altre cop cap a la via de la unilateralitat», ha sentenciat Feliu.
]]>Segons han explicat des del partit, «l'habitatge és el principal problema que sofreixen les Balears, i els municipis no en són una excepció. Per ajudar a frenar la pressió que sofreixen els territoris tensats pel preu de l'habitatge, el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana ha creat una nova eina, l'Índex de Preus de Referència, un instrument al qual es poden acollir els municipis si prèviament han estat declarats com a zona de mercat residencial tensada».
Segons el PSIB, «atès que les Illes Balears són un territori limitat geogràficament, i que la proximitat entre municipis obliga a mantenir un equilibri de forma no independent, sinó de conjunt, demanam al Govern de Prohens que declari tot el territori de les Illes Balears com a zona tensada, a fi de poder implantar la limitació de preus de lloguer a totes les illes i contribuir, d'aquesta manera, a resoldre els problemes d'habitatge que tant afecten aquesta comunitat».
Segons el PSIB, «el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana ha presentat l'Índex de Preus de Referència, un instrument que té com a principal objectiu controlar l'increment dels preus del lloguer. Aquesta eina no respon a criteris polítics, sinó tècnics i empíricament demostrables i que s'aplica de forma homogènia amb independència del lloc de residència».
Així, segons el PSIB, «de manera senzilla, aquest instrument marca un preu mínim i màxim de lloguer de cada habitatge, d'acord amb una sèrie de criteris tècnics, com per exemple el carrer o zona on es troba, si té o no ascensor, aparcament propi, si és un pis o una planta baixa, etcètera».
Segons el partit, «per a les zones de mercat residencial tensat, el valor superior del rang que determinarà l'índex marcarà el límit de renda màxim a exigir en els nous contractes de lloguer, de manera obligatòria, sempre que es donin abans dues situacions: quan l'arrendador sigui un gran tenidor i quan es tracti d'un nou contracte de lloguer d'un habitatge que no hagi estat arrendat en els últims cinc anys».
Així, Joan Ferrer, secretari d'Agenda Urbana del PSIB-PSOE, ha criticat que, de moment, Margalida Prohens ha manifestat que es declararà «insubmisa» en l'aplicació d'aquesta llei estatal per a garantir el dret a l'habitatge, la qual cosa implica que «la presidenta es tanca dins el Consolat i ignorar una llei estatal beneficiosa per a tota la ciutadania». I conclou que «la postura de Prohens és un drama, especialment per als joves que necessiten emancipar-se, per a les famílies que tot i tenir una estabilitat econòmica no poden obtenir el suficient crèdit financer i per altres situacions com famílies monoparentals, els pares o mares divorciats i que han de començar una nova vida i altres situacions de fragilitat econòmica i social».
Per això, Ferrer ha explicat que no és tolerable que «posi el fre de mà a la maquinària engegada pels socialistes les dues darreres legislatures de construcció d'HPO i a les polítiques d'accés a l'habitatge digne i assequible», com ho demostren els pressuposts de la CAIB per a 2024 i que «ja vam denunciar en seu parlamentària».
]]>En concret, el titular del Jutjat d'Instrucció 12 de Palma, en funcions de guàrdia, ha ordenat la presó comunicada i sense fiança per a 7 dels arrestats, mentre que per a altres 6 detinguts s'ha dictat presó provisional eludible amb fiances que oscil·len entre els 10.000 i els 30.000 euros amb l'obligació de personar-se periòdicament en el jutjat.
Un total de 23 detinguts en l'operació 'Escac i mat' contra el narcotràfic han passat aquest divendres en els Jutjats d'avinguda Alemanya de Palma. Els arrestats, entre ells Carlos Cortés 'El Charly' i Joaquín Fernández 'El Prestamista', han estat traslladats en un autocar de la Guàrdia Civil i diverses furgonetes.
Amb aquest macrooperatiu la Guàrdia Civil dona per desarticulada una de les majors organitzacions d'introducció de cocaïna a l'Estat espanyol. L'operació ha comptat amb diverses fases, de les quals el desplegament d'aquest dimecres a Mallorca va ser la tercera, culminant més d'un any i mig de recerques en col·laboració amb organismes internacionals com la DEA estatunidenca i les policies de Portugal, el Brasil i Colòmbia.
El cop de la Guàrdia Civil acaba amb un entramat complex d'introducció de cocaïna des de Sud-amèrica a través de Portugal. El grup proveïa al 'clan dels valencianos', els qui al seu torn distribuïen la droga per tot el territori estatal, inclosa Mallorca.
El balanç de la macrooperació, dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 7 de Palma al costat de la Fiscalia Antidroga, és de nombrosos registres i 15 vehicles d'alta gamma intervinguts, així com 300.000 euros en efectiu i 40 immobles per valor de 8,8 milions d'euros. A això se suma el bloqueig de 148 comptes bancaris i la intervenció de més d'una tona de droga.
En la primera fase de l'operació van ser arrestades nou persones, incloent-hi el responsable del càrtel colombià a l'Estat espanyol. La detenció es va produir mentre s'extreia 1,3 tones de cocaïna camuflades dins de blocs de granit brasiler, en una nau industrial en la localitat murciana de Cehegín. Presumptament, des d'aquí la banda distribuïa la droga per tot l'Estat.
La segona fase va incloure 23 registres amb 16 detencions a València, Palma i Toledo. A més de confiscar drogues i 80.000 euros en efectiu, les autoritats van bloquejar 48 comptes bancaris i van intervenir propietats valorades en 1,8 milions d'euros.
Així, la fase final de l'operació es va iniciar la matinada del 13 de març, amb 71 registres, 11 d'ells a València i la resta a Mallorca. En aquesta fase han estat arrestades 39 persones.
En el cas de Palma, la macrooperació de dimecres es va desenvolupar al Molinar, la Soledat, Son Gotleu i Son Banya, lloc on varen trobar una xarxa de túnels excavats d'uns 30 metres. Els agents es van confiscar de diverses substàncies estupefaents com a cocaïna, haixix i drogues de disseny.
Entre els detinguts es troben el president de la Federació d'Associacions Gitanes de les Balears (Fagib), Carlos Cortés Rado, conegut com 'El Charly', i Joaquín Fernández, de malnom 'El Prestamista'.
Aquest últim és famós per la seva intervenció en el programa de televisió 'Gipsy Kings'. Quant a Carlos Cortés, ha tingut un paper destacat en les negociacions amb l'Ajuntament de Palma per al desmantellament de Son Banya.
En l'operatiu hi van participar un gran nombre d'agents, una part desplaçats des del continent, entre ells unitats del Grup de Reserva i Seguretat (GRS), Grup d'Acció Ràpida (GAR) i Policia Judicial. També es va activar un helicòpter de la Guàrdia Civil.
]]>En una nota de premsa, la Fundació Formentor ha informat que, segons l'acta del jurat, reunit a Tànger aquest dissabte, l'escriptor hongarès rebrà el guardó «per sostenir la potència narrativa que embolcalla, revela, oculta i transforma la realitat del món, per dilatar la versió novel·lesca de l'enigmàtica existència humana, per convocar la vigorosa lectura d'una complexa fabulació i construir els fascinants laberints de la imaginació literària».
«L'obra del nostre premiat abasta en la seva el·líptica i demorada evocació els ombrívols, bells i melancòlics paisatges de l'ànima, l'abrupta cartografia de la sinuosa peregrinació humana i els secrets murmuris d'una abstreta premonició», afegeix.
En la trama d'unes ficcions sorprenents, els personatges de László Krasznahorkai es distingeixen per la seva «lànguida i recòndita» personalitat. En el seu itinerari narratiu, consciència i peripècia, ironia i tristesa, la bogeria i el sagrat, flueixen al compàs d'una meditada cavil·lació. Els personatges són sempre densos, imprevisibles i a la vora d'una delirant redempció.
Les estructures narratives de László Krasznahorkai i el seu estil detallista, lent i dilatat, «manifesten l'energia creativa d'una literatura aliena per complet a la influència industrial del divertiment». Al llarg de les dècades, la seva obra ha reunit una comunitat internacional de lectors compromesos amb la tradició artística de la novel·la europea.
«Les obres de László Krasznahorkai ens retornen la virtuosa flama de la lectura i la contemplació del cas estrany, solemne, letàrgic, fosc i voluptuós que palpita en el cor de l'home. El nostre autor renova així l'autoritat estètica de la gran literatura. Per tot això, per donar a conèixer als lectors el llegat de la llengua, per restaurar les dimensions desapercebudes de la imaginació i pel virtuosisme de la seva elegant escriptura, el jurat concedeix el Premi Formentor de les Lletres 2024 a l'escriptor hongarès László Krasznahorkai», destaca el comunicat.
Biografia de l'autor
László Krasznahorkai va néixer el dia 5 de gener de l'any 1954 a Gyula (Hongria). Va estudiar Dret i Llengua i Literatura Hongareses i, després d'alguns anys com a editor, es va convertir en escriptor. Va abandonar l'Hongria comunista en 1987, quan va viatjar a Berlín Occidental per a obtenir una beca. A principis de la dècada de 1990, va passar llargs períodes de temps a Mongòlia i la Xina, i més tard al Japó, escenaris que van portar canvis estètics i estilístics en la seva escriptura. Mentre escrivia la novel·la 'Guerra i guerra' (1999), va viatjar per Europa i va viure en el pis d'Allen Ginsberg a Nova York. Ara viu reclòs en els pujols de Szentlászló.
La seva primera novel·la, 'Satantango' (1985) traduïda com a 'Tango satànic', ho va portar al centre de la vida literària hongaresa i continua sent la seva obra més coneguda. També destaca 'Melancolia de la resistència' (1989), totes dues novel·les portades al cinema pel seu amic, el director Béla Tarr.
Unes altres de les seves obres més conegudes són: 'Al Nord la muntanya, al Sud el llac, a l'Oest el camí, a l'Est el riu'; 'Ha arribat Isaïes'; 'I Seiobo va descendir a la Terra'; 'Relacions misericordioses' i 'L'últim llop'.
Amb tot, el març de 2004, l'autor va rebre del Govern hongarès el Premi Kossuth, un dels més prestigiosos del seu país, pel conjunt de la seva obra; el maig de 2015, el Man Booker Internacional; l'abril de 2021, el Premi Austríac de Literatura Europea i, en 2024 ha estat guardonat amb el Premi Formentor de les Lletres.
]]>«El Govern ha de resoldre els problemes reals de la gent i facilitar la conciliació a l'estiu i l'accés dels infants al lleure», ha defensat la diputada de MÉS per Mallorca, Marta Carrió. Carrió ha denunciat que «aquesta convocatòria d'ajudes hauria d'haver estat resolta el desembre de 2023, però el Govern no la va treure». «La política es fa amb fets i els fets del Govern és que van tard. I la seva responsabilitat és assegurar que els treballadors i treballadores del nostre país puguin pagar les escoles d'estiu i aquesta ajuda ho permet, perquè estableix un preu màxim de 100 euros per família i de 50 euros per a les famílies vulnerables», ha assegurat Carrió.
Davant aquest fet, MÉS per Mallorca va registrar el passat mes de febrer una proposició no de Llei al Parlament que ha estat finalment aprovada. Així, el Parlament insta al Govern a desenvolupar la convocatòria de subvencions perquè AFAs i ajuntaments es puguin adherir a l'organització de les escoles d'estiu de 2024 i establir un preu màxim per a infants i mes. A més, la proposició demana tenir en compte a la convocatòria a les famílies nombroses, monoparentals i les més vulnerables econòmicament, així com a les famílies amb persones en situació de dependència o amb persones amb discapacitat, i reduir els preus establerts.
Així, també la proposició de MÉS aprovada insta el Govern a contemplar, en futures convocatòries, que es puguin convenir amb els consells insulars que treuen una convocatòria per a la mateixa finalitat, la transferència de crèdit corresponent, perquè puguin incorporar els recursos del govern a la seva pròpia convocatòria de la manera que es fa des del 2020 amb les ajudes per als desplaçaments per alumnes de les Illes Balears que cursen estudis universitaris a la Unió Europea.
]]>El periodista especialitzat en l'Orient Mitjà s'ha mostrat sorprès per «la falta de previsió dels serveis d'intel·ligència militars i civils d'Israel que no van ser capaces de preveure l'atac de Hamàs el passat 7 d'octubre»; així com per «la resposta sense precedents d'Israel». Tot això, unit al fet que «avui dia encara hi ha més preguntes que respostes», l'ha duit a pensar que «encara hi ha molt per veure» i que «hi haurà sorpreses». Perquè, ha afegit, «la intuïció indica que quan alguna cosa comença sense precedents, el final, a partir de l'alto el foc, tampoc en tindrà».
D'aquesta manera, i enfront dels qui veuen en el reconeixement de l'estat de Palestina com la solució aquest conflicte bèl·lic, Roura es mostra escèptic. Primer, «perquè es va tard», perquè «per aquesta música ja s'ha ballat moltes vegades i no ha sortit bé». I, en segon lloc, segons ha apuntat, perquè «és molt difícil que, ara com ara, pugui haver-hi un govern a Israel que estigui disposat a negociar un estat palestí mínimament viable. I que, d'altra banda, hi hagi a més una autoritat palestina que accepti una Cisjordània dividida en dues, amb un territori sense sortida a la mar».
Com a alternativa, l'expert ha apuntat a la possibilitat que es defineixi un territori únic en el qual els ciutadans, tant palestins com jueus israelians tinguin els mateixos drets. Si bé, reconeix que aquesta sortida seria «un procés llarg i dolorós».
En aquesta línia, ha lamentat «la falta de perspicàcia dels països occidentals» als quals ha recriminat abordar el conflicte a Gaza des d'un punt de vista «obsolet i antiquat, repetint un error darrere l'altre», perquè, en la seva opinió, estan analitzant la realitat de tercers països «de manera interessada», tractant de fer front a la política internacional d'acord amb «amb un racisme atàvic».
Així mateix, ha criticat que «malgrat que Israel avui dia ocupi el territori que reivindica Palestina, des de la terra fins a la mar, sotmetent als palestins a un apartheid, Europa i els Estats Units continuïn donant suport incondicional a l'estat israelià».
Aquesta tendència, per a Roura, «és molt difícil que canviï», tret que, sigui «per pressió popular a empreses» tal com va ocórrer, segons ha recordat amb l'apartheid a Sud-àfrica. O bé, també, amb motiu d'una revolta civil dels palestins «reclamant els mateixos drets que els jueus israelians en els territoris ocupats» perquè «per la via militar, Palestina té poc a fer».
Així, encara que el periodista especialitzat en l'Orient Mitjà no veu plausible una intervenció en la zona, amb el desplegament de cascs blaus de l'ONU, per exemple, si considera possible que hi hagi un canvi de paradigma respecte al conflicte a la franja de Gaza «per la incorporació a la política internacional de la Xina i països en desenvolupament com el Brasil, l'Índia i Sud-àfrica».
També, ha assenyalat, perquè «la Unió Europea està molt preocupada perquè ha perdut molta credibilitat internacional a causa de la manera en què s'ha posicionat sistemàticament al costat del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu», a qui s'ha referit com un polític que en aquests moments es troba «feble, assetjat per causes judicials per casos de corrupció i que ha ficat a tot el país en una missió bèl·lica impossible d'aconseguir».
«Netanyahu repeteix cada vegada que hi ha eleccions que Israel destruirà Hamàs» però això, segons Roura, és una cosa que no ocorrerà perquè «Hamàs representa l'entramat de la societat civil a Gaza».
Per tant, al seu entendre, el conflicte a Gaza «serà un fracàs per a Israel» que «passarà factura a un Netanyahu, que ja és un cadàver polític». «No serà un fracàs militar perquè Israel ja domina la franja de Gaza», ha postil·lat l'expert, però sí en uns altres termes perquè «cada vegada més països volen reconèixer Palestina com a estat».
Entre aquests estats, s'hi troba l'Estat espanyol. De fet, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, quan va visitar la frontera de Gaza va fer unes declaracions que «cap altre president de la Unió Europea (UE) s'ha atrevit a fer», en paraules de Roura, per a qui «el problema» perquè la UE reconegui a Palestina com a estat no és Sánchez sinó que l'Estat espanyol «sigui un país mitjà amb un pes mitjà a la UE».
«Fins que França i Alemanya -aquest últim, un país al qual, per motius obvis, li costarà molt- prengui una posició més objectiva entre els dos pobles que dirimeixen el conflicte, no absolutament alineada com fins ara amb Israel», la Unió Europea no reconeixerà a Palestina com a Estat, segons Roura, fins i tot, encara que «Sánchez hagi tirat de la corda tant com ha pogut» i que calgui pensar que «és difícil que hagués llançat aquest globus sonda, dient de reconèixer Palestina, sense prèviament haver-lo consultat a Brussel·les».
De fet, el periodista ha recordat que, només tres dies després de les paraules de Sánchez, l'Alt Representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Josep Borrell, va dir que en la Franja de Gaza «s'està utilitzant la fam com a arma de guerra».
El conflicte a Gaza serà a més «un fracàs» per a Israel quant al desgast de la seva imatge en l'opinió pública nord-americana perquè «cal ser un insensible perquè, amb 31.000 morts, no se senti empatia pel poble de Palestina».
Això, ja ho està a començant a constatar, per a acabar, l'administració del president dels EUA, Joe Biden, qui «és més que probable que acabi pagant electoralment» el fet de «no haver revocat la decisió de l'expresident Donald Trump de traslladar l'ambaixada nord-americana de Tel-Aviv a Jerusalem» així com de «no haver modificat els acords d'Abraham per a la normalització de les relacions d'Israel amb els estats àrabs», la qual cosa, en opinió de Roura «va encendre el foc a Gaza» perquè «si Israel era reconegut per Aràbia Saudita, això perjudicava l'Iran i els palestins perdien qualsevol capacitat de negociació».
]]>Alzamora ha recordat que tot i que la Llei d'Urbanisme de les Illes Balears (LUIB) estableix que el període màxim que té l'administració per a la concessió d'una llicència d'obres no ha d'excedir els tres mesos, la realitat és que, segons dades del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears, la mitjana al conjunt de Mallorca és de setze mesos. «Alguns municipis com ara Sóller o Llucmajor superen aquest temps i resolen la concessió en un període que supera els dos anys. Aquesta situació de retard i col·lapse és generalitzada a la pràctica totalitat dels municipis de l'illa», ha remarcat Alzamora.
«Alguns ajuntaments de Mallorca només disposen d'un arquitecte municipal un parell d'hores a la setmana. Una dotació clarament insuficient per a resoldre dins el termini i en la forma escaient el volum d'expedients que sol·liciten llicència», ha assegurat el portaveu ecosobiranista.
No obstant això, si bé la solució seria «incrementar la presència d'arquitectes municipals a molts ajuntaments», especialment els més petits, no ho podem assumir atenent a què disposen d'un pressupost que no ho permeti.
Per això, la proposta de MÉS contempla la implicació del Consell, tenint en compte que entre les seves obligacions hi figura «oferir suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments». En concret, la moció ecosobiranista instava el Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local a crear un servei, a través de la fórmula jurídica adient, per a la tramitació de llicències urbanístiques municipals, pels ajuntaments, amb els arquitectes i arquitectes tècnics de què disposa el Departament.
La proposta també contemplava explorar amb el Col·legi oficial d'Arquitectes de les Illes Balears «vies de col·laboració» amb la intenció de signar un conveni que permeti fer tota la feina prèvia de revisió d'un projecte i entregar-lo tècnicament i documentalment complet, deixant en mans del Consell la revisió urbanística.
Alzamora ha recordat que el retard en la concessió de llicències ha fet augmentar «la desafecció de la ciutadania envers els ajuntaments i en conseqüència amb el conjunt de l'administració pública». Per això, cal recuperar «la credibilitat de les institucions i oferir alternatives reals» i que en cap cas suposin «deixar en mans de l'empresa privada allò que ha de fer directament l'administració».
]]>