The Tyets, Mushka, Oques Grasses, Julieta, Maria Hein, Figa Flawas... Actualment, vivim una molt bona època per la música en català, i s'ha consolidat tota una nova generació d'artistes urbans. Això també es pot veure en dades. Segons l'Anuari de la Música, coeditat per ARC i Enderrock, el sector del directe ha facturat 200 milions d'euros i, en un any, ha augmentat un 23% el nombre d'espectadors fins a arribar als 18,5 milions.
Ara bé, l'anuari també subratlla l'incompliment de la quota del 25% de música en català a les ràdios del Principat, establerta per la llei de política lingüística del 1998, que ha provocat que els autors, intèrprets i discogràfiques en català hagin deixat d'ingressar 200 milions d'euros. La llei, impulsada per Lluís Marrasé de l'Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana (ACIC) i presentada pel PSC, va ser aprovada per majoria absoluta al Parlament, però les ràdios la poden incomplir gràcies a les pròrrogues que concedeix el CAC (Consell de l'Audiovisual Català). Les pròrrogues, però, es revisaran aquest setembre i l'incompliment es podria revertir. La major producció de mainstream en català ha fet que en els darrers anys la presència mitjana a les emissores augmentàs, ha passat del 5,8% al 7,6%, però encara està enfora del 25%.
Enguany és també un any de consolidació per tota una generació d'artistes que va irrompre després de la pandèmia. De les 20 cançons en català més escoltades a Spotify, el 45% les signen The Tyets, mentre que en el 75% dels casos hi apareixen o ells o Figa Flawas, Mushka o Julieta.
Una altra dada interessant que presenta l'anuari és el gran ascens del format macrofestival, que en quatre anys ha sabut adaptar-se als nous hàbits dels més joves i ha atret un 48% més de públic. També, els segells catalans han mantingut el volum de creixement dels darrers anys, amb un increment del 5% en la facturació per vendes, en la línia de la tendència estatal on es detecta certa recuperació del format físic. Finalment, l'aposta per la música es veu a les administracions d'arreu dels Països Catalans, a la Generalitat de Catalunya i al Govern Balear s'han incrementat les partides en aquest sentit en un 18%, a la Generalitat Valenciana un 5% i al Govern d'Andorra un 56%.
