El PSOE, Sumar, ERC, Bildu PNB i BNG han registrat aquest dimecres una proposició de llei de reforma del Reglament del Congrés de Diputats espanyol per a poder usar les llengües cooficials en tots els debats de la Cambra i en la presentació d'iniciatives.

La proposta, recollida per Europa Press, no esmenta expressament el català, el gallec o el basc, sinó que permet l'ús de «qualsevol de les llengües que tenguin caràcter d'oficial a qualque Comunitat Autònoma d'acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia», la qual cosa obre la porta a l'aranès.

Aquestes llengües cooficials es podran utilitzar en tots els debats parlamentaris, tant en el Ple i la diputació permanent com en les diferents comissions, i tot des de la mateixa entrada en vigor de la reforma reglamentària.

La idea d'aquests partits és que la reforma s'aprovi en dues setmanes perquè pugui aplicar-se ja en el debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo, previst per als pròxims 26 i 27 de setembre, i per a això han demanat la tramitació pel procediment d'urgència, la qual cosa suposa escurçar els terminis parlamentaris a la meitat, i que es debat «en lectura única» en el Ple, sense passar per la Comissió de Reglament, que encara no s'ha constituït.

Termini de sis mesos

Amb la majoria absoluta que sumen aquestes sis formacions, els proponents planegen un Ple en la setmana del 19 al 21 de setembre per a aprovar la reforma i que entri en vigor immediatament. L'única cosa que es retarda és l'ús de llengües cooficials en presentar textos escrits, perquè s'estableix un període de transició d'un màxim de sis mesos per a adaptar els serveis de la Cambra, temps en el qual els grups podran registrar iniciatives en basca o català, però hauran d'acompanyar la traducció al castellà.

El Diari de Sessions recollirà les intervencions tant en la llengua cooficial com en castellà, igual que les actes taquigràfiques de les sessions que fossin declarades secretes i no publicables. I el Butlletí de les Corts publicarà les iniciatives escrites en la llengua cooficial utilitzada i en castellà.

Per a aplicar aquests canvis, el Congrés disposarà dels mitjans personals i materials necessaris, incloent-hi els serveis de traducció i interpretació de totes les llengües que tenguin el caràcter d'oficial. Es dona el mandat a la Mesa del Congrés perquè, sentida la Junta de Portaveus, estableixi els procediments i els mitjans necessaris.

La iniciativa no ho detalla però el pla inicial és que es vagin contractant ja d'urgència traductors per al debat de la investidura de Feijóo, i també caldria repartir cascos perquè els diputats i els serveis de taquigrafia puguin seguir els discursos en llengües cooficials,

Concurs públic

A l'espera que més endavant es convoqui un concurs públic per a assentar la nova plantilla de traductors, aquests primers contractes podrien sortir del fons de romanents que disposa el Congrés amb els excedents que s'han anat generant any rere any amb les partides pressupostàries no executades. Segons les últimes dades publicades pel Congrés, a 31 de març de 2022, data de tancament de l'exercici 2021, la quantia d'aquest fons era de 108,24 milions d'euros.

L'ús del català i altres llengües cooficials en els debats parlamentaris en Ple i comissió va ser un compromís que el PSOE va adquirir amb els independentistes d'ERC i Junts a canvi del seu vot perquè la socialista Francina Armengol fos triada per a presidir la Cambra i amb això fer-se amb la majoria en la Mesa.

En la seva presa de possessió, Armengol es va comprometre a permetre des del primer dia l'ús del català, el basc i el gallec en els Plens del Congrés, però dies després va refredar aquesta mesura precisant que es necessitaven tancar alguns serrells.

El Reglament del Congrés no determina que s'hagi de parlar en castellà ni impedeix parlar en les llengües d'àmbit autonòmic, però alguns lletrats ja havien advertit que generalitzar l'ús dels idiomes cooficials podia provocar mancances en el procediment parlamentari i generar un risc d'indefensió en els altres diputats que no coneixen aquestes llengües.

Diputats i Diputades

En la proposició de llei registrada, els grups proponents aprofiten per a canviar el masculí genèric dels articles del reglament afectats, i ja no sols es parla de la llengua que podran usar «els diputats», sinó de «els diputats i les diputades».

És més, s'afegeix Disposició Addicional per a ordenar que «en el termini més breu possible s'escometrà una revisió del text del Reglament del Congrés per a adequar-lo al llenguatge inclusiu de gènere».

Avançar en igualtat és un dels compromisos que ha anunciat la nova presidenta del Congrés per a aquesta quinzena legislatura.