Xesc Bujosa
Idees innovadores
Som, si no perfectament, sí moderadament, conscient del perill que tenen els meus intents de reflexió sobre el que ens està passant. Aquest perill no és altre que extrapolar la meva manera de ser –un cúmul de limitacions i incapacitats: ja ho sabeu– a la resta dels ciutadans d'aquest país.
En Guillem Frontera i el mercat de l'art
He de dir que la superació de les meves reticències a la lectura de més novel·les m'ha permès la realització d'un bon negoci: haver invertit una mòdica suma de doblers i una més extensa quantitat de temps –de cada vegada som més paupa a l'hora de llegir– en la compra i en la lectura d'una nova novel·la que ha escrit en Guillem Frontera i que es titula “L'adéu al mestre”.
“Ignocents, folls e orats”
S'equivocarà prou el lector que pensi que el títol i l'article d'avui s’adrecen a contestar a aquells que manifesten, en els comentaris dedicats als meus articles, opinions contràries a les meves idees i fins i tot a la meva persona. No, ja sabeu que no vaig de brega i que l'única finalitat que tenen els meus articles és intentar entendre millor, mitjançant l'exercici de l'escriptura, on està el bessó dels evidents desacords que hi ha sobre el que és –o hauria de ser– el país en què ens ha tocat viure.
Posar ous, o posar-hi ous?
Sumen tres o quatre dotzenes –pel cap prim– els articles que he pogut llegir, els darrers dies, sobre l'anomenada qüestió catalana. I no crec que baixin de mil els que s'han publicat en els diversos diaris nacionals o provincials. La majoria dels que jo he llegit estan escrits des del punt de vista de la política, de la sociologia, de l’economia, de la història, de l'heràldica, de la semiòtica.
Cadernera, 'jilguero', 'goldfinch'
He de dir abans de res que som partidari del poliglotisme i, més encara, que crec que el nacionalisme té un dels seus principals antídots en l'esmentat poliglotisme. Quan veig com ho passen de malament els polítics madrilenys, com el senyor Rajoy i cia, quan han de parlar amb algú que no domina el castellà, trob injust que siguin els monolingües els que acusin els polítics catalans plurilingües, com Artur Mas o Jordi Pujol, de ser nacionalistes tancats. Però, deixem aquestes comparances, que no tenc la més mínima intenció d'ofendre ningú.
En Bauzá té raó, però ha fet curt
Sí, he de dir, i per desmentir, de passada, els que afirmen que jo sempre escric contra el PP, que pens que el nostre president Bauzá aquest pic té la raó, encara ––sempre convé posar un emperò o un encara a les sentències massa redones– que ha fet curt.
La interlocutòria del jutge Castro
És probable que algun lector conegui que som, des de fa molt de temps, “Balearico” i que, en conseqüència, no som monàrquic però sí republicà.
Espanyolisme anònim
La persona que més m'ha estimat no es va cansar mai de dir-me i explicar-me el poc sentit que tenien l'odi i el rancor. Em deia, igualment, que per evitar aquests tan poc recomanables sentiments el millor camí –l'antídot més indicat– era intentar comprendre les raons que sens dubte tenien aquells que ens havien ofesos, o que, simplement, pensaven de manera a nosaltres.
Els paradigmes espanyolista i catalanista, i II
Em vaig atrevir la setmana passada a proposar una analogia entre les idees científiques enfrontades, que reben el nom de paradigmes quan són molt importants, i les idees nacionals igualment enfrontades que aquí, i a fi d'entendre's i simplificar, anomenarem espanyolista i catalanista.
Els paradigmes espanyolista i catalanista II
Em vaig atrevir la setmana passada a proposar una analogia entre les idees científiques enfrontades, que reben el nom de paradigmes quan són molt importants, i les idees nacionals igualment enfrontades que aquí, i a fi d'entendre's i simplificar, anomenarem espanyolista i catalanista.
Els paradigmes espanyolista i catalanista
Intent –amb més esforç que no èxit– utilitzar –aplicar, dirien els moderns– els esquemes, les idees o els models de moda en el camp de la meva professió –la d’historiador de la ciència– per poder entendre millor el que passa en la societat on visc, tant en el camp de la política com en el de l'economia. L'anomenat conflicte català és un d'aquests problemes que mir d'esbrinar a la llum del pensament dels clàssics de la historiografia de la ciència.
Les revolucions culturals del PP balear
Els qui em coneixen saben que no practic l'autocomplaença personal –en realitat no en tenc cap motiu– ni institucional, de les societats i institucions a les quals pertany, la UIB i la RAMIB. També, i seguint sempre el consell d'Azorín, mir de ser moderat en les expressions d'alegria que em produeixen les bones notícies o els esdeveniments que són favorables a mi o a la societat on visc. Però avui no ho seré, moderat. Avui crec que toca fer repicar les campanes i fins i tot amollar coets. El motiu de tanta satisfacció és perquè en la meva opinió hi ha hagut en aquests darrers dies una gran aportació balear a la història de la cultura i la ciència mundial.
Miquel Barceló Perelló
Foren dos amics els que m'empeltaren l'interès i l'admiració per la persona i l'obra de l'historiador felanitxer Miquel Barceló, recentment traspassat: Thomas Glick i Jaume Porcel. El primer és catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de Boston, el segon, ja definitivament absent, un home –un felanitxer, com el mateix M. Barceló– dotat d'una extraordinària capacitat per a la poesia i la pintura de la qual n'ha deixat un testimoni escadusser, però exquisit.
El piular dels aucells
Vaig mig prometre divendres passat, al final de l’article dedicat a la taxonomia de les actituds lingüístiques dels pobladors d'aquest país, comunitat, nació o pàtria, que intentaria posar una mica de dinamisme a la classificació que, com totes, sempre resulta, a més d'esquemàtica, una mica fossilitzada.
Taxonomia de les creences lingüístiques
No crec que hi hagués moltes discussions si afirmàs que vivim en una societat, la mallorquina, en què hi ha poc acord a l'hora d'opinar i de contestar les preguntes, la resposta de les quals eren, segons els meus professors, fonamental per poder enfocar bé la vida. Les preguntes essencials eren –ho recordau– d'on venim, qui som i, finalment, on anam?
De sants i devocions
Diumenge passat en la seva columna de caràcter agrícola de l'Ultima Hora el meu admirat escriptor pobler, Miquel Segura Aguiló /Mihael Bar Haim, féu esment a la meva persona quan comentà les jornades que Asaja, l’Ajuntament de Palma i la Conselleria d'Agricultura havien organitzat a Son Ferriol sobre temes de la pagesia.
'Jazz', jaç, 'jes'
És poc discutible que en totes les disputes entre nacionalitats –nacionalitats veïnes, enemigues, dominants i dominades – existeixen mútues i/o recíproques acusacions de manipulacions històriques, i que el que és acceptable per una part, la pròpia, és intolerable en boca dels altres.
La policia o l'exèrcit?
Don Alejo Vidal Quadras, Don Joaquin Leguina, Don Mario Conde i molts altres ultranacionalistes que pul·lulen per les tertúlies de les ràdios i televisions madrilenyes no es cansen de demanar al Sr. Rajoy l'adopció de mesures dràstiques i contundents per evitar que Catalunya pugui prosseguir el seu, segons ells, tan fraudulent i desbaratat camí cap a la independència i a la segregació d'Espanya.
Excuses, perdons i justificacions
Vull dedicar l'article d'avui a contestar els lectors que tenen no sols l'amabilitat de llegir els meus articles, sinó fins i tot de comentar-los, alguns per encoratjar-me, altres per mirar de millorar el fons i la forma del que escric.
Els rics de Mallorca
En dos autors he pouat a l'hora d'escriure l'article d'avui. Els dos autors són Paul Krugman, premi Nobel d'Economia i catedràtic de la Universitat de Princeton, i Guillem Frontera, un d'aquests homes de lletres dels quals hauríem de bravejar els mallorquins. L'article té com a finalitat, o propòsit, intentar trobar una explicació plausible a un fenomen insòlit a Europa.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem