Xesc Bujosa
D’Ors, Franco i Napoleó
En algun text, crec que de Francisco Umbral, vaig llegir una anècdota relativa a D'Ors, Napoleó i Franco. Resulta que quan D'Ors arribà a Burgos per integrar-se en tota aquella cort d'intel·lectuals que feien la rosca a Franco, tardà un parell de setmanes a poder saludar el general petit, però maleït, que s'havia...
Obama, Bauzá i la UIB
No vaig poder estar-me de pensar, mentre escoltava les paraules que José Ramón Bauzá ens dirigia a la comunitat universitària en la darrera obertura de curs, en Barack Obama i les estretes relacions que el primer mandatari americà ha tengut, i té encara, amb la Universitat de Harvard. No ho tenia realment fàcil, la nostra...
Les guineus són bones mares
L'exculpació per part del jutge Del Olmo d'un home que va qualificar de "zorra" la seva dona ha provocat un escàndol mediàtic airejat, bàsicament, per tots aquells que no li perdonen que no donàs per bones les tesis del senyor Aznar sobre on havia d'anar a cercar els culpables de l'atemptat de l'11-M. Quan...
Foll, nacionalista i pesseter
Arran d'un article de títol que ara ja sé definitivament que poc afortunat -"M'espanyoleja un ou"-, un lector -A. Seguí- escriví en la pissarra electrònica d'aquest benvolgut diari unes paraules menys amables del que jo hauria volgut i que ara que m'agradaria matisar. Deia, el citat comentarista, que jo...
Leibnitz i el Boveret
Vaig contar, dissabte nit a l'hipòdrom de Manacor, a en Xisco Pascual, l'anècdota que em contà Gonçal Lloveras de la qual fou testimoni directe. Ocorregué a principis de l'any 1981 i els protagonistes en foren Josep Pla i Jordi Pujol, les relacions entre els quals distaren sempre molt de ser cordials. Eren els darrers...
M'espanyoleja un ou
He d'admetre que el títol pot provocar al lector un malentès o una confusió. Per evitar-ho, hauré de dedicar algunes paraules per precisar o aclarir el significat dels mots que figuren en l'esmentat títol. Amb la finalitat de ser breu, donaré per sabuda la primera paraula -espanyolejar ('españolear')-, un terme...
“En Nerón”
Vaig parlar la setmana passada que la vida m'ha ofert la sort de poder conviure amb un al·lot que ara té vuit anys i que nom Xavier Arellano Yambay. Una sort que mir d'aprofitar tan bé com sé. Entre els obsequis que he rebut d'en Xavier, un és el de poder seguir de prop el que, per ventura, és el fenomen...
La localització -cerebral- de la corrupció
Vaig aprendre quan era estudiant i després mirar d'explicar quan era professor que, per establir una bona relació entre el metge i el malalt, era imprescindible un pacte de silenci. És el que se'n diu el secret professional, el qual al meu parer obliga tant el metge com el pacient...
El gastronacionalisme mallorquí i el laboratori
Vaig emprar, ja fa un bon grapat de mesos, l'expressió gastronacionalisme mallorquí per referir-me a la mentalitat o a la ideologia que tenen els qui creuen que tot el que es congria a la terra mallorquina és diferent i millor que el que es produeix en qualsevol altra...
Em teniu per un colló!
Conten que fa un bon grapat d'anys que a un poble del Pla hi havia un corredor de bicicletes a qui l'èxit havia somrigut molt poques vegades. L'home era ja granat i tot feia pensar que li quedaven poques oportunitats per poder aconseguir un bon trofeu. Els quintos d'aquell any decidiren organitzar una carrera...
Els lectors, tan esquius
És possible que en el subconscient em passi el mateix que a la guineu d'Isop, però el meu conscient em diu que no tenc gran apetència ni per les medalles ni per les distincions. Una cosa molt distinta em passa amb els lectors: donaria sang del meu cor per aconseguir un nou lector, un sol nou lector, o per poder...
Sine ira et studio
No vull amagar que he tengut la temptació de posar algun altre títol a l'article. Un títol que, per exemple, digués: "No em segresteu la Guàrdia Civil". Un títol amb el qual probablement hagués obtingut alguns lectors més. He renunciat a tan volgut guany per poder aconseguir una lectura que no provoqui...
R. Bosch: una de freda i una de calenta
En morir l'amo en Miquel Pocoví vaig tenir la mateixa sensació que tens quan s'ha cremat o perdut irremeiablement un manuscrit que saps que deia coses molt interessants i del qual havies posposat la lectura. Perquè l'amo en Miquel Pocoví era una persona que acumulava unes grans dosis d'intel·ligència, de...
Som mals lectors
Vaig poder llegir, fa un parell de dies a no sé quin diari, una referència al darrer informe de l'agència PISA en la qual es ressenyaven unes xifres i un rànquing sobre nivells educatius que no per conegudes i conegut deixen de ser preocupants. El paràmetre que servia de guia per ordenar els països...
La catalanofòbia calvianera
Visc a Calvià, que deu ser el municipi de Mallorca on s'observa la màxima concentració de catalanofòbia per metre o quilòmetre quadrat. És una catalanofòbia la intensitat de la qual va, en general, en proporció directa al poder i a la riquesa que ostenti la persona que la posseeix o, més ben dit, és posseïda...
Caritat per als catalanoparlants?
Quan era jove i conservava encara una certa capacitat d'indignació, la cosa que més m'irritava era que els drets que considerava inalienables de les persones -el de la salut i el de l'educació principalment- haguessin de dependre de la voluntat i de l'acció caritativa d'altres persones i de les organitzacions...
Casas i Bauzá: saber i poder
Fa poc dies vaig poder llegir en aquest diari que s'havien entrevistat el senyor J.R. Bauzá i la senyora Montserrat Casas. Fou una entrevista, doncs, entre el màxim representant de la voluntat popular, de la persona que haurà de proposar lleis que procurin el benestar dels ciutadans, i la màxima...
Democràcia sense partits?
Probablement ho he dit o, si més no, suggerit més d'una vegada: les similituds entre la ciència, l'economia de mercat i el sistema polític que anomenam democràtic són innegables. Es tracta, en el tres casos, que molta gent -com més millor- adquireixi el producte que alguns han aconseguit fabricar...
“Mallorquín de pura cepa”
L'anècdota és prou coneguda però, per ventura, val la pena repetir-la. El protagonista fou el cantant i poeta manacorí Guillem d'Effack, fill de pare mallorquí i de mare guineana. Del pare, en Guillem n'heretà amb tota probabilitat la facilitat que tenen els manacorins per fer dir a la llengua exactament...
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart