Xesc Bujosa
L'orgull de ser espanyol
Vos puc assegurar que no era en absolut la meva intenció escriure sobre l'espanyolisme anticatalà, una manera de pensar i sentir que tendrà el seu dia de festa major el dissabte vinent dia 12 d'octubre dia de la Pilarica, la “raza”, la Hispanidad i altres hipotètiques entitats per ara no denunciades per la gran especialista en ontologia –la ciència que estudia el que existeix o no– Mabel Cabrer.
El Govern és coherent!
Vull dedicar les paraules d'avui a rectificar i a demanar perdó per si amb algunes de les meves apreciacions vers el nostres Govern he estat injust. Aquest error, aquesta qualificació precipitada, del que ara me'n penedesc fou la d'afirmar en més d’una ocasió que teníem a les Balears un Govern incoherent.
La didàctica de les llengües
Dedic bona part del meu temps de docència a predicar que una de les principals virtuts que ha de tenir qualsevol científic i, en general, tots aquells que volen entendre i explicar el món és la de saber fer bones observacions.
Adam i Eva.... o Espanya
Si tengués millors connexions de les que tenc amb els partits polítics miraria de passar-los algunes preguntes per a veure si les podien formular a les respectables senyories que ocupen els seients de l'edifici, guardat per lleons, que hi a la carrera de Sant Jeroni de la capital espanyola. Si no fos possible arribar a tan altes instàncies les podrien enviar a les tertúlies de les televisions que tenen els seus estudis a la ciutat abans esmentada i que serveixen de portaveu –o d'histèrica mostra– a la premsa de clara afiliació al nacionalcatolicisme.
La credibilitat i les mentides dels polítics
La credibilitat o el prestigi, una condició, aquesta darrera, tan lligada a la primera, és un del béns més preuats i perseguits pels humans. Tots, en major o menor mesura, necessitam ser creïbles. Que és d'un artesà, d’un metge, d’un escriptor, d’un enginyer, d’un capellà, d’un banquer o d’un polític sense credibilitat? No res.
«El fill de puta era el meu padrí»
Estic convençut que els meus pacients i indulgents lectors sabran perdonar-me si dedic algunes paraules inicials a parlar de cavalls de carreres. Els que em coneixen ja saben que aquest no és solament el tema pel qual tenc més vocació, sinó que, com deia, probablement amb encert, un periodista adversari, ara condemnat per corrupció, també és la matèria que marca el sostre de la meva capacitat intel·lectual.
Memòria, o venjança, històrica?
En un generós intent de perfeccionar-me, cosa tan fàcil com necessària, un amable lector, anomenat Tronxo, va comentar el meu darrer article, tot dient-me que resultava contradictori que una persona com jo, que defensava l'anomenada “Memòria Històrica”, cometés la frivolitat de pensar i dir que havia solucionat la qüestió del xuetes tot convidant a un parell de whiskys a un admirat poeta que pertanyia a aquesta nissaga i que cada pic que ens trobaven em donava la murga sobre la crueltat amb que els meus avantpassats –els mallorquins no xuetes, es suposava– havien tractat els seus, els xuetons.
Els xuetes i altres minories
El títol i els arguments d'aquests escrits estan provocats per dos esdeveniments literaris que hi ha hagut aquesta setmana. El primer esdeveniment és el valent i incisiu article del meu amic Gabriel Janer Manila on retreia les disposicions i declaracions contràries a la nostra llengua que havien ordenat i fet la senyora Aina Aguiló i el senyor Guillem Estarellas Valls.
Patriotisme de caserna
Els que pensam que la més potent i explicativa de les teories científiques és la que formulà el senyor Darwin miram d'observar el món sense que els nostres sentiments i valors traesquin la nostra, com la seva, ferma voluntat d'entendre més que de jutjar.
És, en Rajoy, premodern o postmodern?
Aquest, el de si Rajoy era premodern o postmodern, fou el dubte que em quedà després de sentir el debat sobre el cas Bárcenas. He dit premodern o postmodern, perquè del que no vaig tindre cap dubte era que no era modern: la modernitat la personificava, tot i el seu aspecte, Alfredo Pérez Rubalcaba.
Rajoy i Munar i el principi de simetria
Uns dels principis més de moda dins les ciències històriques és el de la simetria. Més que un principi, el de la simetria, és un requisit que els historiadors moderns exigeixen als que intenten donar raó de les coses que succeïren en el passat. El principi diu que s'han d'utilitzar els mateixos factors per explicar els èxits que els fracassos, les victòries que les derrotes.
Turbulències universitàries
Crec fermament que el fet de que les teves condiciones físiques i intel·lectuals coincidesquin o siguin adients amb la teva vocació professional deu ajudar molt a sentir-se ben feliç.
La gallardia de Rajoy
Vaig intentar, la setmana passada, explicar les analogies o paral·lelismes que existien entre el mètode científic modern -en el fons, la manera de discutir que tenen els científics- i l'anomenat procediment judicial- la manera de discutir que tenen els fiscals, els jutges i els missers.
M.A. Munar i la modernitat
M'agradaria, abans d'exposar els meus arguments, advertir que he pogut conversar algunes vegades amb Maria Antònia Munar i que estic agraït per la cortesia amb què generalment m'ha tractat. Hi ha hagut, tanmateix, alguns desacords en les nostres relacions.
El dogma i la doctrina
La setmana passada comentant unes acusacions de la Consellera d'Educació contra un col·lega – meu, no seu, com ja sabeu– d'adoctrinar als alumnes, em demanava com podríem, els que ens dedicam a l'ofici d'ensenyar, evitar ser titllats de doctrinaris i que el que explicam no formi part d'una doctrina. Ja deia en l'esmentat article que l'assumpte no és fàcil, i tanmateix pens que alguna ajuda, per petita que sigui, puc aportar a la discussió o debat. M'agradaria, tanmateix, abans de tot fer dues precisions o recordatoris. Un és que la paraula doctrina va molt unida, gairebé de manera indissoluble, a una altra que es diu dogma, tant que probablement no pot existir una sense l'altra, i el segon que paradoxalment el professors de les assignatures més dogmàtiques –la física, la química, les matemàtiques– no es veuen quasi mai acusats de ser doctrinaris. És un doctrinari el que explica la llei de la gravetat, la taula dels elements o els logaritmes?
vaga ensenyament setembre 2012
Adoctrinar?
L'acusació de la nostra consellera d'educació que hi ha alguns professors que adoctrinen els seus alumnes m'ha fet pensar no solament que en realitat del que acusava la nostra política als professors era de difondre una doctrina distinta a la que ella creu adequada, sinó que no són poques les preguntes -algunes més noves, altres ja clàssiques- de caire pedagògic que es poden derivar de les paraules de la senyora Camps.
Les pregàries de Ratzinger
Jo no sé si Ratzinger ha tengut mai l'avinentesa de poder llegir Popper -probablement no- però, tot i així, em sembla admirable, per no dir incomprensible, la idea d'intentar, mitjançant la pregària, arrangar els desastres que esdevenen al món.
Votar i pregar
És el que faré, si Déu ho vol, diumenge. Ho faré com sempre amb l'estranya, però clara, consciència que els que surtin elegits en aquestes eleccions ho faran molt millor del que jo ho faria si em dedicàs a la política. Llevat, és clar, d'alguns barruts sobre el nombre dels quals no seria fàcil posar-nos d'acord...
El debat Pérez Rubalcaba-Rajoy
Si he de dir la veritat, he d'afirmar que no he après gaires coses d'aquesta ciència tan incerta com és la pedagogia. Una, però, sí que m'ha resultat molt útil i aclaridora, i és la idea que la manera de formular els exàmens constitueix el factor que més determina la manera d'estudiar de l'alumne...
Una copa, a Manacor
Començ a escriure aquestes paraules -ho he de dir- amb l'absolut convenciment que l'article serà un fracàs, un bunyol. Ho serà perquè, per diversos motius -principalment per agraïment-, em toca avui escriure sobre un èxit i sobre una victòria relativament personal que em va permetre recollir un trofeu -una copa...
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart