Maria Llull
“El dolor només es cura amb comunicació”
El IV Cicle de cinema d'autor organitzat per la UIB oferí ahir un dels seus capítols estel·lars amb la presència de la directora peruana Claudia Llosa i la projecció de la seva darrera pel·lícula, La teta asustada, guanyadora l'any passat de l'Ós d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Berlín i nominada el 2010 a l'Oscar com a Millor pel·lícula en llengua estrangera. La teta asustada conta la història de Fausta, una jove que pateix una estranya malaltia mitjançant la qual es transmet la por i el patiment de mares a fills per la llet materna.
La Llonja obrirà al públic l'1 de març
Tres anys després d'iniciar-se les obres de rehabilitació, la Llonja tornarà a obrir les portes. Serà el pròxim 1 de març, amb motiu del Dia de les Illes Balears, quan el Govern faci els actes de celebració en l'emblemàtic edifici del gòtic civil. Les primeres previsions apuntaven a final de l'estiu de 2010 com a moment destinat a la reobertura, però com ja sembla habitual, el ball de dates és una constant.
“El meu personatge és petit i molt intens”
De vegades pareix que l'experiència i la il·lusió són valors indirectament proporcional dins un mateix individu: com més experiència, menys il·lusió. Per sort, els tòpics només es compleixen segons les conveniències i queden persones com Vicky Peña, molt experimentades i amb una gran càrrega d'il·lusió. Amb un currículum envejable, que inclou tres premis Max i el premi Nacional de teatre 2009, l'actriu catalana aporta aquests dies el seu entusiasme al rodatge d'El perfecto desconocido, en el qual interpreta el paper de Francina, sota les ordres de Toni Bestard. Què us decidí a acceptar un paper en aquesta pel·lícula?La veritat és que em deix dur molt per cops de cor, pel fet de trobar projectes que desperten la meva simpatia i la meva afinitat. Fa gairebé tres anys, Toni em va trucar i em va parlar d'aquest projecte. Quan en vaig llegir el guió, em va agradar i interessar molt. El meu personatge és molt petit, però si la meva actuació pot aportar res a aquesta pel·lícula, em ve molt de gust. El projecte s'anà endarrerint per diferents qüestions, però Toni pareix una persona batalladora i perseverant.
“Toni té les coses clares”
Gràcies al rodatge d'El perfecto desconocido, de Toni Bestard, Biel Duran ha conegut una Mallorca que mai no havia imaginat. Aquest actor català de pare mallorquí no només està fascinat per la història que es conta, sinó que també ho està per l'ambient que proporcionen els paisatges. Amb gran experiència tant al cinema com a la televisió, Duran confessa que una de les coses que més li agrada de treballar amb Bestard és el bon ambient que hi ha entre els membres que formen l'equip.Com va la feina amb Toni Bestard?Jo ja havia treballat abans amb Toni, en el seu curtmetratge El niño vudú, i la veritat és que me'n va quedar molt bon record. Sempre hi ha hagut alguna cosa pendent, perquè ens vàrem entendre molt bé. Ambdós vàrem pensar que seria fàcil tornar a treballar i ha sorgit aquesta oportunitat. Tot és molt fàcil amb ell perquè ens entenem tot d'una i tenim la mateixa concepció del cinema. A més, hi ha molt bon ambient a l'equip. Fa molt temps que Toni s'envolta de les mateixes persones, i això es nota.Quina és aquesta concepció?
Mort de dama triomfa en els premis Escènica
Les arts escèniques de les Illes Balears es lliuraren per primera vegada. Aquesta edició dels premis Escènica, organitzada per la revista Fanteatre, omplí a vessar el Teatre Principal. Joan Miquel Artigues i Rodo Gener foren els conductors de la gala. La gran triomfadora de la nit va ser Mort de dama, que va aconseguir cinc de les dotze escultures de Ferran Aguiló que es repartiren al llarg del vespre: al millor espectacle teatral, a la millor direcció -a càrrec de Rafel Duran-, a la millor dramatúrgia -guardó que recolliren Rafel Duran i Marc Rosich-, a la millor escenografia -obra de Rafel Lladó- i al millor vestuari -per César Olivar i Àngel Vilda-.
La realitat s'obre pas als cinemes
Entre lobos s'estrenà divendres a les sales de cinema. La pel·lícula conta una història tremenda, la de Marcos Rodríguez, un nin que, després d'haver estat venut pel seu pare, visqué a Sierra Morena pràcticament com un salvatge, amb els animals com a únics companys, el cel com a únic sostre i la terra com a casa. Un vell caçador el trobà sent ja un jove, un al·lot a qui tants anys d'aïllament havien passat una factura inexorable. Aquesta història arribà a les mans del director Gerardo Olivares per pura casualitat. El que aquest director ignorava a l'inici de la peculiar aventura cinematogràfica és que l'escriptor mallorquí Gabriel Janer Manila ja havia tractat exhaustivament el cas de Marcos, tant en la seva tesi doctoral com en la novel·la que en derivà posteriorment, titulada He jugat amb els llops.
Les Nits de Clown surten de Palma
Les Nits de Clown 2011 ja estan en marxa, a l'espera que els artistes hi presentin els projectes, cosa que poden fer fins al proper 24 de desembre. Els únics requisits és que siguin números de clown i que durin entre deu i quaranta minuts. També es demana que l'escenografia sigui nul·la o mínima, sobretot pel fet que durant les representacions pràcticament no hi haurà temps per muntar i desmuntar. A més, és previst que aquesta edició no es dugui a terme només a Palma, sinó que també el públic pugui gaudir d'aquests números de clown als pobles.
Souls of fire, el nou treball de No Children
Els No Children reprenen la feina amb nou album, el tercer, titulat Souls of fire. Es tracta d'un treball que arriba després de cinc anys d'espera, un temps que els ha servit per madurar i obrir-se a noves influències. Avui el presentaran en la sala Assaig a partir de les 22 h. Els temes que conformen aquest disc presenten nous registres que van des del metal a d'altres de més progresius. Una novetat d'aquesta etapa que inicien és la incorporació dels mallorquins a les files d'Atticus Black Music, un nou segell creat per la marca Atticus Clothing, fundada per membres de Blink-182. Així, els No Children pretenen obrir-se encara més portes dins el món internacional."Durant aquests cinc anys no hem aturat de treballar fins que hem aconseguit el que volíem fer", explica Marcos, un dels guitarres del grup. Pocs grups de l'Illa s'han pogut mantenir durant tants anys a la palestra. Ells mateixos consideren que "és molt difícil" continuar. "Això no et dóna doblers", afirma Edy, el baixista de la banda. "Tots hem de tenir una altra feina per poder viure i ho hem de combinar amb la música", afegeix. "Malgrat tot, nosaltres estam com el primer dia, amb la mateixa il·lusió", sentencia.
Nova etapa teatral a Ciutat
El Trui Teatre aterra en la vida cultural de Palma amb el propòsit de "completar l'oferta de la ciutat". "No volem convertir-nos en conpetència del que ja hi ha", assegura Miki Jaume, gerent del recinte. Malgrat que la cerimònia d'inauguració s'havia previst per al proper 1 de desembre, s'ha ajornat a dia 16 per tal de no coincidir amb l'homenatge al tennista Carles Moyà. Mentre arriba la gala, la direcció durà endavant la programació prevista, que inclou una actuació de Raimundo Amador i Cati Clavet el 3 de desembre i la representació del nou muntatge de Gabino Diego, que aterrarà al teatre de La Salle els dies 7 i 8. "En la gala d'inauguració volem exposar la filosofia d'aquest nou espai i les ganes que tenim que Mallorca l'aculli com a nova casa cultural", comenta Jaume. "Volem oferir molta varietat, però sempre dins un ventall d'espectacles moderns", hi afegeix. "Trui va començar l'any 1978 i es bolcà en el jazz, amb actuacions com les de Ray Charles, Ella Fitzgerald i B.B. King. Els estils i els artistes s'han anat ampliant i ara hi havia moltes ganes de tenir una sala que sigui la casa de tothom", declara.
Tirador de paraules
Els tiradors serveixen per llançar coses, però el llançament de paraules no havia estat fins ara una de les seves utilitats. SMSlingshot, l'experiència proposada ahir pel col·lectiu berlinès VR/Urban en els exteriors d'El Baluard, serví per donar una nova dimensió a aquests objectes, com a instruments de la llibertat d'expressió de qualsevol que volgués dir-hi la seva.
Petita gran òpera
La VII Temporada d'òpera de butxaca d'Estudi Zero donarà inici a la seva programació amb La princesa groga, de Camille Saint-Saëns. Es tracta d'una òpera amb diàlegs parlats i amb un argument que s'allunya del vessant còmic que s'oferí en anys anteriors. La soprano Maria Camps i el tenor Joan Carles Falcón en són els protagonistes. L'acompanyament musical està format per Enrique Sánchez, a la flauta; Lluís Segura, que s'encarregarà de la guitarra i la percussió; Oriol Palau, al violoncel, i David Mohedano, al piano. Eulàlia Salbanyà és la responsable de la direcció musical, mentre que la direcció escènica serà cosa de Pere Mestre, d'Estudi Zero. Les representacions de La princesa groga es duran a terme del 25 al 28 de novembre a les 20.30 hores al teatre Sans. "És una peça molt diferent de tot el que hem fet fins ara en l'àmbit de producció", explicà el director artístic, Pere Mestre. "Ofereix un estil distint, romàntic i oníric. És una peça molt original amb un joc al·lucinogen, que permet un joc escènic de transformació molt especial", afegí.
La figura de Toni Roig, més atractiva que mai
Hi ha figures que, encara que hagin partit, sempre estaran presents en el cor de molta gent. Així quedà demostrat ahir en la presentació del llibre Toni Roig, un trobador del segle XXI, de Manel Martorell, acte emmarcat dins la Setmana de cultura tradicional, que finalitzarà diumenge que ve, 28 de novembre.
Un món de paper
Plecs és un espectacle d'allò més rodó, amb elements de teatre, acrobàcies i música. Ens parla sobre un món de paper, que no és més que una metàfora sobre la vida mateixa, plena de paper i de sorpreses que arriben en qualsevol moment. Aquesta obra, protagonitzada per Manolo Alcántara, Xabi Eliçagaray, Claudio Inferno i Karl Stets, és una coproducció d'Enfila't, el Teatre Nacional de Catalunya, el Centre d'Arts Escèniques de Reus i Cir-que o! La funció es durà a terme al teatre Principal entre avui i demà.
Records pictòrics
Hi ha figures que cal tenir presents abans que l'oblit faci la seva feina. Homes i dones que destacaren per una gran creativitat, una forta personalitat i un ús coherent de la llibertat. Aquest és el cas de la pintora mallorquina Pilar Montaner (1876-1961). Fou una artista que brillà en un món d'homes i que representà un focus d'interés per a les més variades personalitats del moment. La mostra Pilar Montaner i el seu entorn. Pintora i musa mallorquina obrirà les portes al públic dimarts, 23 de novembre, a l'Arxiu Municipal. No és una exposició de pintures amb aspectes rellevants, ja que aquesta exhibició va molt més enllà de contemplar quadres penjats a un mur. Es podran veure una vintena d'obres, amb un bon nombre d'olis, dibuixos i esbossos de Pilar Montaner, especialment del seu entorn familiar i dels seus amics, com Gabriel Alomar i Unamuno. També s'hi podran apreciar objectes personals, a part de més de cinquanta fotografies, tant de l'àmbit familiar com imatges d'alguns personatges de la intel·lectualitat de l'època. Hi haurà manuscrits originals de les seves memòries, llibres dedicats per autors com Rubén Darío i diaris amb articles sobre la seva obra.
“El Govern espanyol és del tot hipòcrita”
El periodista Normando Hernández passà 101 dies dins una cel·la d'aïllament, a les fosques. No podia parlar amb ningú i tenia només un litre i mig d'aigua al dia per a les seves necessitats. Varen ser més de cent nits amb l'única companyia de moscards, cuques i rates. Fou "mereixedor" d'aquest càstic perquè no es volgué vestir com un pres comú i perquè exigí que es respectassin els seus drets com a presoner de consciència. Aquesta fou una de les moltes tortures que hagué de patir durant els set anys de presó a Cuba. El seu delicte: exercir el periodisme d'una manera independent i crítica. Demà rebrà el I premi Veu lliure del PEN català a Mallorca.Tal vegada, us hauríeu estimat més no fer "mèrits" per rebre aquest premi... Efectivament. Quan una persona rep aquests guardons, vol dir que ha patit. Tanmateix, aquests premis són bons, perquè ens fan sentir compromesos per continuar defensant la paraula.Després de set anys a la presó, se'n treu res de clar?La veritat és que, després de set anys i quatre mesos a la presó, em sent millor persona.
El valor turístic del patrimoni
Afirmar que el patrimoni cultural de qualsevol lloc pot ser una font de riquesa i de turisme tal vegada pugui resultar obvi. Tanmaetix, no ho deu ser tant a les Illes Balears, on la relació entre béns i espais culturals i interès dels visitants és molt més baixa del que caldria esperar. El catedràtic d'economia de la UIB Antoni Riera presentarà aquesta paradoxal situació en la conferència El valor del patrimoni, que tindrà lloc avui a partir de les 19.30 hores a la seu d'ARCA. Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més béns d'interès cultural i més espais museístics per habitant, amb una ràtio de 284,2 per cada cent mil habitants, mentre que a la resta de l'Estat és de 48,8. Això no obstant, aquesta gran dotació cultural no es veu reflectida en el turisme. Només un 45,1% dels turistes que visiten les Illes realitza alguna activitat de tipus cultural, mentre que a l'Estat aquest percentatge puja al 55,1%. A més, hi ha casos aïllats en què la cultura és el motiu principal del turisme. Aquest seria el cas d'Astúries, amb un 75% de visitants que duen a terme alguna activitat cultural. Quins són els motius perquè el patrimoni cultural de les Balears no tingui la rellevància turística que es mereix? El principal és que les institucions polítiques no han sabut "posar en valor aquest patrimoni des d'un punt de vista turístic", com explica el mateix Antoni Riera.
Com un peix dins l'aigua
De mi casa al mar no és un projecte senzill d'explicar. I aquesta dificultat deriva precisament de la seva simplicitat. Aquest nova idea de la periodista i promotora Martha Zein ha hagut d'esperar des de maig per poder dur-se a terme, però ara ja és tota una realitat gràcies al suport de l'Obra Social de la Caixa, el servei de Promoció de l'Autonomia Personal del centre Joan Crespí i la Coordinadora de Minusvàlids de Balears. En què consisteix De mi casa al mar? Es tracta d'un procés creatiu que començà el passat dijous 4 de novembre i hi participen un total de 14 persones, set d'elles amb diferents discapacitats, encara que Martha és més partidària a dir que "hi ha set diagnosticats i set no diagnosticats, perquè tots tenim discapacitats". Es du a terme cada dijous, durant set setmanes, al centre Joan Crespí. Durant aquestes set sessions s'anirà transformant de manera paulatinament l'espai, per convertir-lo en una peixera. El protagonista del procés creatiu serà el peix Ló.pez El primer dijous es treballà el fet de fer creïble que l'habituació s'havia convertit en una peixera. Per aquest motiu es va fer una performança, durant la qual tots actuaren com si estiguessin dins una peixera.
“La ciutat és morta, només reviscola els caps de setmana”
Parlar de Toni Pla és fer-ho d'una part molt important de la història de la música independent a Mallorca. Noms com Sonotone, Casino Royale, Isladencanta i Cultura Club corroboren aquest fet. Estimat i odiat per parts iguals, continua, incansable, la seva tasca com a promotor musical.
El cànon de la polèmica
El cànon digital ha estat sempre envoltat de polèmica. Fou el juny del 2008 quan el Govern aprovà un cànon que fixà les taxes de 0,17 euros per CD, 0,44 euros per DVD, 1,10 euros per mòbils i PDA, i 3,15 euros per MP3. Des de llavors, les opinions respecte d'aquesta mesura han estat d'allò més enfrontades. Cal subratllar que els músics ingressaren per primera vegada el 2009 més doblers pel cànon digital que per la venda de discos. Per aquest motiu, la sentència emesa pel Tribunal de la Unió Europea el 21 d'octubre passat no és ni molt menys una qüestió trivial.
L'imaginari d'un rei
El 2008 es compliren 800 anys del naixement del rei en Jaume. La figura del monarca es recordà en multitud d'àmbits, i el III Curs de cultura popular, que se celebrà a Salou, se centrà en la seva importància dins les narracions populars. Precisament els principals resultats d'aquestes jornades són els que conformen el gruix del llibre El rei Jaume I en l'imaginari popular i en la literatura. Hi participen els mallorquins Caterina Valriu i Tomàs Vibot, ambdós membres del Grup de Recerca Etnopoètica de les Illes Balears, de la UIB, que s'afegeixen a les nou aportacions d'altres especialistes.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català