“Toni té les coses clares”

Gràcies al rodatge d'El perfecto desconocido, de Toni Bestard, Biel Duran ha conegut una Mallorca que mai no havia imaginat. Aquest actor català de pare mallorquí no només està fascinat per la història que es conta, sinó que també ho està per l'ambient que proporcionen els paisatges. Amb gran experiència tant al cinema com a la televisió, Duran confessa que una de les coses que més li agrada de treballar amb Bestard és el bon ambient que hi ha entre els membres que formen l'equip.

Com va la feina amb Toni Bestard?
Jo ja havia treballat abans amb Toni, en el seu curtmetratge El niño vudú, i la veritat és que me'n va quedar molt bon record. Sempre hi ha hagut alguna cosa pendent, perquè ens vàrem entendre molt bé. Ambdós vàrem pensar que seria fàcil tornar a treballar i ha sorgit aquesta oportunitat. Tot és molt fàcil amb ell perquè ens entenem tot d'una i tenim la mateixa concepció del cinema. A més, hi ha molt bon ambient a l'equip. Fa molt temps que Toni s'envolta de les mateixes persones, i això es nota.

Quina és aquesta concepció?
Crec que entenem el cinema sense grans pretensions. Toni sempre tracta històries sense cercar la llàgrima fàcil, amb emocions molt contingudes. D'una manera molt senzilla explica històries molt entranyables i molt pròximes. Ho fa sense ser pretensiós i d'una manera visualment molt agradable. Té les coses molt clares.

Què us va atreure de la història d'El perfecto desconocido?
Per començar, el guió. Quan el vaig llegir, vaig pensar que era una història que podia funcionar molt bé. Jo sóc de poble i el guió parla d'aquesta hostilitat que pot convertir els pobles en un infern. Es tracta d'una hostilitat silenciosa. Toni explica una manera de funcionar molt particular, que jo mateix he viscut. A més, les localitzacions són increïbles. La meitat de la pel·lícula és el paisatge. Conec molt Mallorca, perquè hi tinc família per part del meu pare, però mai no havia anat a aquesta zona de Bunyola, que ha estat tot un descobriment. L'entorn és un tercer personatge, perquè determina la relació entre les persones.

Quin és el vostre criteri a l'hora de triar un paper?
En primer lloc, pensar que som capaç de fer-lo. Som dels que opina que un actor no ho pot fer tot. Admetre les pròpies limitacions és la primera passa per acceptar papers que puguis dur a terme satisfactòriament. En aquest cas, hi ha la qüestió rural i puc arribar a entendre des del punt de vista social com funciona. El meu personatge és un dels enemics que hi ha al poble del foraster que acaba d'arribar. Du una càrrega d'amargor jove, de manca d'expectatives, de futur.