“El dolor només es cura amb comunicació”

El IV Cicle de cinema d'autor organitzat per la UIB oferí ahir un dels seus capítols estel·lars amb la presència de la directora peruana Claudia Llosa i la projecció de la seva darrera pel·lícula, La teta asustada, guanyadora l'any passat de l'Ós d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Berlín i nominada el 2010 a l'Oscar com a Millor pel·lícula en llengua estrangera. La teta asustada conta la història de Fausta, una jove que pateix una estranya malaltia mitjançant la qual es transmet la por i el patiment de mares a fills per la llet materna.

Malgrat que la pròpia Llosa defineix la seva pel·lícula com a "emocional", hi són elements latents la situació política del Perú i les ferides deixades pel conflicte armat que inicià Sendero Luminoso el 1980, una guerra plagada de víctimes i d'un patiment que, segons la directora, "només es pot curar mitjançant la comunicació".
"Amb la pel·lícula vaig voler connectar amb una època difícil de la història del meu país, però vista des ara", explicà Claudia Llosa. "A més, quan l'estava rodant ja havia començat el procés purificador en Perú", continuà. Aquest "procés purificador" no és altre que la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, que fou l'encarregada d'elaborar un informe sobre la violència armada en el país des del 1980 al 2000.

Malgrat el context sociopolític, La teta asustada conta una història personal i íntima. "La pel·lícula parla de la polarització entre el que es vol veure i el que es veu, i de les ferides que emergeixen", comentà Claudia Llosa, filla d'un cosí del recent guanyador del premi Nobel de literatura, Mario Vargas Llosa. A més, en la història es dóna veu al quitxua, la llengua pròpia dels indígenes de Los Andes. "Es parla d'una societat andina que ha de menester els seus mites, el seu folklore i els seus càntics per parlar d'allò que fa mal", comentà.

A més, aquest film ha contribuït molt a generar il·lusió per fer cinema en el Perú. La teta asustada "va arribar al meu país amb la força internacional de l'Ós de Berlín". "Al Perú es necessiten referències per pensar que es poden fer coses, que hi ha alguna oportunitat", comentà Llosa. "A més, malgrat ser una pel·lícula minoritària, va entrar en l'escenari majoritari dels Oscar", indicà.

Quina part de realitat i quina part de ficció hi ha a La teta asustada? La directora ho té molt clar. "Aquesta pel·lícula és de ficció, com ja ho va ser Madeinusa" -el seu primer treball-. "Encara que es tracti de ficció, les històries han de ser versemblants. "Això sí, la versemblança es presenta sempre des de codis de metàfora, ficció i fàbula, per això em resulta encara més estranya la sensació de veritat que transmet a la gent la història de Fausta".