“Ara és època de fer propostes”

Parlar de Xavier Bru de Sala (Barcelona, 1952) no és gens senzill, perquè la seva trajectòria i el seu present acaparen àmbits que van des del periodisme, fins a l'assaig i el teatre. Presidí durant vuit mesos el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de la Generalitat de Catalunya. Una vegada deixada de banda aquesta etapa dins les institucions, Xavier Bru de Sala continua amb la seva defensa de la cultura, encara que aquesta vegada des de la societat civil, com a vicepresident del Cercle de Cultura, un "lobby moral", com el definí l'exconseller de Cultura del govern català Ferran Mascarell el passat 5 d'octubre, quan es produí la seva reunió fundacional.

Amb quines intencions va néixer el Centre de Cultura?
Per primera vegada la cultura té representats tots els sectors i sensibilitats. Aquest és ja un fet quan parlam del Centre de Cultura. A partir d'aquí sorgeix l'oportunitat d'explicar a la societat i al món polític el paper que hauria de tenir la cultura en la nostra època. El que hem fet per ser més efectius és agafar el model del Cercle d'Economia, que ja té mig segle d'existència. N'agafam el funcionament i intentam tenir la mateixa autoritat moral en la societat. El funcionament consisteix a debatre uns posicionaments, que tenen un valor afegit pel fet de no ser individuals, sinó del Cercle. De fet, aquesta mateixa setmana en sortirà el primer. El millor és el debat intern previ a les conclusions, en el qual veus interessos molt diferents. L'actitud de la qual es parteix és la d'intentar fer més gran el pastís en lloc de voler agafar-ne un tros. Tant el president, Pere Vicens, Ferran Mascarell o jo, que som vicepresidents, estam molt satisfets del treball que estam fent. Esperam que el paper que donarem a conèixer faci un una mica de soroll i remogui algunes coses.

Com pot influir la cultura en la política sense veure's mediatitzada pel poder?
Ara no és època de tenir actituds reivindicatives, sinó més aviat de fer propostes. Quan ens vàrem consituir, el Cercle de Cultura va fer una declaració de principis. El principal és que la cultura és el millor instrument per vertebrar una societat. La nostra societat ha estat vertebrada històricament per la cultura, i després ha vingut la política. Si volem tenir un futur com a societat, poble i país, la cultura ha de tornar a ser l'instrument vertebrador. No hi ha alternativa. Què es necessita per això? En primer lloc, que la política i els mitjans de comunicació no ocupin tot l'espai. En segon lloc, que la cultura s'ocupi de la societat i no només d'ella mateixa. Ens hem de moure conjuntament per crear una conciència més afinada. Per sort, es va entenent cada vegada més en el món polític i dels mitjans de comunicació que la cultura és un factor de primer ordre també per a la nova economia, i no tan sols pels continguts.

Com encaixa en tot això la idea de mercat?
La qüestió del mercat és de primer ordre. Estam en un moment molt més democràtic, molt més en xarxa, gràcies a les noves tecnologies, i això genera més oportunitats. Però el finançament de la cultura ha de provenir substancialment del mercat. Hi hem d'introduir continguts competitius. El camí per aconseguir això és que la cultura s'ocupi de la seva societat, que sigui un producte de proximitat, sense banalitzar. Si hem fet el Cercle de Cultura és també per intentar afavorir això.

Massa asociacions culturals poden debilitar les forces?
La societat és molt complexa i que hi hagi diversos instruments sempre és bo. Probablement, allò que feia falta tant a les Illes Balears com a Catalunya era una associació que no demanàs mai cap subvenció. El Cercle de Cultura no demanarà mai cap subvenció. Això dóna una independència total. Un altre punt important és el fet de proposar-se no tenir un programa. És com una superestructura que posa sense treure res, que ajuda tothom. El benefici ha de ser veure que hi ha millors condicions per al desenvolupament de la cultura.

I, com no podia ser d'altra manera, el paper de l'educació és fonamental...
L'educació és bàsica. Cal aixecar el nivell general, i l'educació és conseaqüència d'aquest nivell general. S'han d'introduir factors de coneixement i de pràctica artística a l'escola, cosa que fan molt els territoris petits. Aquest camí es pot prendre per cultivar la sensibilitat. Fins ara, l'escola havia tendit a posar la sensibilitat en darrer lloc. Aconseguir canviar això ens farà millors persones.

Com veis la situació a les Illes Balears, ara que ha nascut l'associació Cultura i País?
El PP és un partit que cada vegada té menys sensibilitat pel pluralisme i agafa més la deriva centralista. El quadre general, inclòs el PSOE, és de reculada. Però els instruments reals per fer polítiques culturals i lingüístiques estan en mans de les comunitats. Però tant a les Illes com a Catalunya és molta vitalitat cultural. La batalla no està perduda.