“La cultura és la primera a rebre coces”

Rafel Duran s'ha forjat un nom dins el panorama escènic després d'anys de treball i esforços. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, es mou entre les bambolines dels teatres catalans perquè "aquí no m'encarreguen gran cosa", reconeix. Tot i la seva feina al Principat, no és indiferent davant la situació cultural de l'Illa on, assegura, "hi ha un alt nivell creatiu", però denuncia la manca de suport pressupostari envers la cultura de Balears. Part d'aquesta creativitat fou guardonada amb els primers premis Escènica, en què Mort de dama, dirigida per ell, fou la gran vencedora de la nit.

Com va la ressaca dels premis Escènica amb Mort de dama com a gran triomfadora?
Mort de dama m'ha donat molts èxits. El gran premi d'aquesta obra, però, ha estat el públic, que va omplir les sales al 100% a Barcelona i a Palma, pertot arreu on hem estat. Evidentment, que et donin premis satisfà, perquè a tots ens agrada que ens facin cas.

Què té d'especial aquesta obra per vós?
Forma part de la biografia literària de Mallorca, ja que està aferrada al moll de l'os de la història de l'Illa. És una sàtira molt gran sobre la societat de Palma, una novel·la que fa riure per molt que molts hagin vist en això un motiu de crítica. La meva preocupació quan muntava l'obra era estar a l'altura de la polissonada que és literàriament. Per això em sorprèn que hagin sorgit enemics que en critiquen, precisament, el sentit de l'humor.

Creis que feien falta uns premis Escènica per motivar el panorama teatral a les Illes?
Aquests premis estan molt bé. Ara com ara, a les Illes hi ha un nivell creatiu molt gran que no es podia trobar fa quinze anys. Hi ha molts més joves que han estudiat teatre, mentre que quan jo vaig dir que me n'hi anava a Barcelona la gent no s'ho creia. És important el fet que ja et puguis formar a Mallorca, gràcies a la presència de l'ESADIB. Ara bé, si després no hi ha doblers per a la cultura, si el Govern retalla els pressuposts, no anam bé. Els polítics s'han d'espavilar i posar-se les piles. No és una qüestió de dretes o d'esquerres, sinó que la gent jove tingui oportunitats. La meva pregunta és si es podran fer els Escènica l'any que ve. Hi haurà produccions? Els guardons estan molt bé però, darrere, la realitat és molt dura, perquè la cultura és la primera que rep les coces dels polítics.

Quin és el vostre criteri a l'hora d'enllestir un projecte?
Em document moltíssim, però també m'he de guiar per la intuïció. Hi faig moltes voltes i faig més feina del que la gent es pensa. És la meva passió.

Encara teniu el somni de fer un Shakespeare?
Ara, a Barcelona, hi ha molta gent fent Shakespeare. Com més joves són, més s'hi atreveixen. Però ho faran i ja està. Jo crec molt en l'experiència de l'edat. Aquesta moda que com més jove ets, tens més coses a dir és mentida. Només fas més renou. He vist El rei Lear dirigit per Ingmar Bergman i el Hamlet de Peter Brooks. Després d'això, el llistó és massa amunt. Quan em varen encarregar Casa de nines d'Henrik Ibsen jo no tenia ni l'edat ni l'experiència per fer-la. Encara ara no estic content de com va sortir. Nosaltres feim feina amb les emocions i convé passar per elles per saber com va el món.

Quin moment recordau com a més especial en la vostra carrera?
Tres mesos després de començar a estudiar direcció de teatre, em vaig adonar que jo havia estat un director tota la vida. Va ser un moment de reafirmació personal molt important. De petit, em feia un escenari en una capsa de sabates i representava el que veia a la televisió.

A quina distància veis l'escena balear respecte de la catalana?
Sempre ha estat en desavantatge, això és evident. Barcelona ha estat capdavantera des dels anys setanta. Ara per ara, jo em sent més de la família catalana que de la balear. Aquí no m'encarreguen gaire cosa, no és que jo ho hagi volgut. Curiosament, fou el Teatre Nacional de Catalunya el que em va comanar Mort de dama.

Quins projectes teniu?
El proper projecte serà al Liceu. Em varen encarregar una òpera, Ana Bolena de Donizetti. L'estrenarem el dia de Sant Sebastià. A més, pel febrer estrenarem una obra de petit format de Marc Rosich. També estic preparant un Shakespeare per a la sala gran del Nacional. Encara no puc dir quina obra serà. Ja començ a tenir una edat per fer un Shakespeare.