TW
3

Ja fa mesos que el mestre artesà Blai Bleda donà la seva maquinària d'enquadernació al Centre de Recursos de Creació Contemporània (CRCC). Es tracta de peces úniques i molt antigues que ja ningú no farà servir professionalment, perquè en l'era digital els enquadernadors artesans han perdut el seu lloc, en un mercat laboral marcat per les presses i les urgències.

"A mi ja em tremolaven molt les mans i no vaig trobar ningú que em volgués comprar les màquines", explica Blai Bleda amb malenconia, encara que content pel fet que la seva donació serà utilitzada pel CRCC, i no només exposada com una mera relíquia. "Ja no queden enquadernadors, perquè les màquines poden fer molta més feina en molt menys temps", afegeix l'artesà qui, malgrat que passà part de la seva vida professional dedicat a l'hostaleria, mai no deixà d'enquadernar. "El 1950 vaig haver d'enquadernar perquè no hi havia prou encàrrecs. Vaig passar al món de l'hostaleria de la mà del meu cunyat, però a casa enquadernava sempre; no ho vaig deixar de fer ni un sol dia".

Però quan era cambrer a l'hotel Victòria, devers l'any 70, Bleda es trobà amb el notari Joan Alemany, que li oferí tornar al seu ofici enquadernant al Col·legi de Notaris, on va muntar un taller. "La meva gran sort va ser que sempre vaig tenir molt bons clients", recorda l'artesà, qui inclou entre les seves fites professionals haver enquadernat llibres per a Camilo José Cela, Franco, Farah Diba i Joan Carles I, que llavors era príncep d'Astúries. "Fou el regidor Bartomeu Tous qui m'encarregà el llibre per a Joan Carles. Vaig fer una gran feina", explica.
Fou el mestre Mas qui li ensenyà aquest ofici, basat "en la paciència i en les ganes de tenir les coses ben fetes". "Tenia el taller al carrer Brossa i gràcies a ell vaig conèixer tots els secrets de l'enquadernació", comenta Bleda, per qui cada llibre és una "peça única". "Tots els meus treballs han estat especials".