Ja fa mesos que el mestre artesà Blai Bleda donà la seva maquinària d'enquadernació al Centre de Recursos de Creació Contemporània (CRCC). Es tracta de peces úniques i molt antigues que ja ningú no farà servir professionalment, perquè en l'era digital els enquadernadors artesans han perdut el seu lloc, en un mercat laboral marcat per les presses i les urgències.
"A mi ja em tremolaven molt les mans i no vaig trobar ningú que em volgués comprar les màquines", explica Blai Bleda amb malenconia, encara que content pel fet que la seva donació serà utilitzada pel CRCC, i no només exposada com una mera relíquia. "Ja no queden enquadernadors, perquè les màquines poden fer molta més feina en molt menys temps", afegeix l'artesà qui, malgrat que passà part de la seva vida professional dedicat a l'hostaleria, mai no deixà d'enquadernar. "El 1950 vaig haver d'enquadernar perquè no hi havia prou encàrrecs. Vaig passar al món de l'hostaleria de la mà del meu cunyat, però a casa enquadernava sempre; no ho vaig deixar de fer ni un sol dia".
Però quan era cambrer a l'hotel Victòria, devers l'any 70, Bleda es trobà amb el notari Joan Alemany, que li oferí tornar al seu ofici enquadernant al Col·legi de Notaris, on va muntar un taller. "La meva gran sort va ser que sempre vaig tenir molt bons clients", recorda l'artesà, qui inclou entre les seves fites professionals haver enquadernat llibres per a Camilo José Cela, Franco, Farah Diba i Joan Carles I, que llavors era príncep d'Astúries. "Fou el regidor Bartomeu Tous qui m'encarregà el llibre per a Joan Carles. Vaig fer una gran feina", explica.
Fou el mestre Mas qui li ensenyà aquest ofici, basat "en la paciència i en les ganes de tenir les coses ben fetes". "Tenia el taller al carrer Brossa i gràcies a ell vaig conèixer tots els secrets de l'enquadernació", comenta Bleda, per qui cada llibre és una "peça única". "Tots els meus treballs han estat especials".
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
L'Ajuntament de Palma no té cap interès ni per l'artesania ni per l'art. Quines activitats es duen a terme al nou quarter d'intendència? Cap ni una sinó és pagant amos de la possessió que fan el que volen i cobren el que volen. Aquestes instàl.lacionbs haurien d'esser lliures pels joves artistes. lliures i gratuites. No han estat possible gràcies als imposts de tots. Bloc, a les próximes eleccions, vos votarà na rita sa pantinadora.
El regidor Sr. Grosske és un especialista en governar contra els ciutadans. Els sotasignants, veinats de la plaça de l'artesania, ens té farts amb la seva política de renou per dinamitzar el barri. Aquest senyor que només s'escolta ell; cada quan vol ens monta tablaos renouers amb la música a tota pastilla. No entén que els veinats tenim dret a descansar a casa nostra. Si vol renou que el faci a casa seva. A les pròximes eleccions arruix amb aquest bergant. Arruix amb qui no enten coses que són de sentit comú, com respectar el dret al silenci de totes i cada una de les nostres llars.
El que si queda és gent interessada en aprendre i practicar l'enquadernació. L'IMFOF té perfectament tudada a les seves dependència de Sa Gerreria toat la maquinària d'un taller d'enquadernació que es va tancar fa gairebé un any. Els alumnes que ens quedàrem sense classes ens reunirem amb el regidor responsable Sr. Grosske, i encara n'esperam la resposta. A tot això hem d'afegir que no hi ha altre lloc públic on poder aprendre aquest ofici ique el taller de Sa Gerreria sempre tenia més alumnes que places disponibles.