“Miró sempre fou jove”

Hi ha moments en la vida en què les persones es troben i creen vincles especials i, sobre- tot, fructífers en l'àmbit creatiu. Aquest fou sense dubte el cas de Joan Miró i Raimon, que es creuaren per primera vegada l'any 1964 i que iniciaren una amistat que superà la diferència d'edat que hi havia entre ells. "El vaig conèixer amb 23 anys en un restaurant de París. Ens vàrem donar les adreces i, al cap de 15 dies, vaig rebre a Xàtiva una litografia firmada per ell", explicà Raimon, que ahir fou el protagonista dels actes de celebració de devuitè aniversari de la Fundació Pilar i Joan Miró. "L'any 1966 va ser present en el meu recital al teatre Olympia de París, just quan havia acabat de musicar les Cançons de la roda del temps, disc del qual Joan Miró va fer la portada.

"Malgrat la diferència d'edat, vàrem trobar un punt important de cogenialitat en dos aspectes: ser molt exigents amb un mateix i mantenir un ferm compromís amb el país", explicà Raimon, que dedicà el poema D'un roig encès a Miró l'any 1968. Aquest poema és l'excusa d'una exposició centrada en la relació de Joan Miró amb el color vermell, "un color que té força i que sempre modifica les coses al seu voltant". "El roig és molt més. És el símbol de tota l'esquerra", afirmà Raimon.

El cantautor valencià guarda un munt d'anècdotes dels moments viscuts amb Miró. "Sempre fou jove. Tenia un caràcter molt ferm i la capacitat de desconnectar quan algú li contava qualque cosa que no li interessava", comentà el de Xàtiva, entre rialles. "Això sí, quan una cosa li provocava interès hi posava moltíssima atenció", afegí sobre un Miró a qui "li agradaven les cebes ben fortes".

Raimon destacà que Miró tenia "una idea unitària de país", i, en aquest punt, el cantant valencià mostrà el seu descontent amb la situació actual. "Ara hi ha una regressió. Com a país, Catalunya travessa per grans dificultats. La consciència de país tal vegada és major, però també ho és la contrària", digué. Segurament, a Joan Miró, tot un "inconformista", no li hagués agradat gaire veure cap a on han anat les coses.