La trajectòria literària de Baltasar Porcel s'inicià el 1952, només tenia quinze anys i féu un article per a la revista Andratx amb el títol "El Pantaleu". D'infant, Porcel havia anat a l'escola com qualsevol nin del poble, encara que fou el capellà Rabassa qui li deixà els primers llibres en català: L'hostal de la bolla i Flor de card. Porcel comentava que d'al·lot havia estat solitari i que fou a través de la literatura quan començà a canviar el seu destí.
Als inicis dels anys cinquanta se n'anà a Palma, on estudià Comerç al Born i entrà a prendre part dels cursets de cristiandat i de la companyia de teatre de Sant Magí, dos ens que el marcarien. La vida i la seva curolla per les lletres el portaren fins a Josep Maria Palau i Camps, qui l'ajudà a contactar amb els cercles d'escriptors de l'Illa. "Participà en les tertúlies literàries que normalment es feien al Riskal", comentava ahir el seu biògraf, Antoni Planas.
Precisament en aquestes reunions conegué Llorenç Villalonga, amb qui mantingué una bona amistat. "Fou el mateix Villalonga qui l'impulsà a escriure de bon de veres", explica Planas. Aquest impuls, en realitat, fou la seva primera petja d'èxit malgrat tots els corrents i totes les ventades. El mateix 1958, Porcel perfilà la seva primera obra completa: Els condemnats, amb la qual obtingué el premi Ciutat de Palma l'any següent. Aquell mateix any, Porcel participà en les famoses converses literàries de Formentor. Allà establí llaços amb Camilo José Cela i el mateix Joan Triadú, principal responsable de la partida de Porcel cap a Barcelona. "A Andratx i a Mallorca, va tenir-hi la matriu de la personalitat visceral i a Barcelona un lloc on construir-se una personalitat, prendre's l'escriptura com un ofici i contactar amb el catalanisme", explicava el professor Damià Pons sobre l'escriptor el dia que l'Ajutament de Barcelona entregà a Porcel la Medalla d'or al mèrit artístic.
Ho combinà, però, amb la feina als Papeles de Son Armadams, amb Camilo José Cela, fins que necessità noves bacanades d'aire i envià una carta a Triadú perquè li cercàs feina al Principat. Triadú n'hi trobà a Mobles Maldà. "Fou a Barcelona quan, per primera vegada, es va sentir escriptor", afegí Planas. Porcel iniciava així un vessant, el d'autor, que no abandonaria mai i que sabria compaginar amb la tasca periodística. A partir dels anys seixanta començà també la seva saga de viatges, als quals tampoc no renuncià mai. Això sí, ho alternava amb les seves estades a Mallorca i a Barcelona. Així ho demostren les fonts de què beu la seva literatura. Passà de l'intimisme de Solnegre al costumisme de Cala Llamp fins reproduir històries centrades en els elements de la terra que estima, com Els argonautes i Difunts sota els ametllers en flor.
Els canvis socials dels anys setanta també influïren en la seva obra, com ara en Cavalls cap a la fosca. Els anys vuitanta la seva narrativa fa un gir amb Les pomes d'or i Els dies immortals fins arribar a prendre l'anomenat "mite d'Andratx" l'any 1987 amb Les primaveres i les tardors. Unes anades i vingudes temàtiques entre l'Illa i la Ciutat Comtal paleses a mesura que madura la seva obra amb Lola i els peixos morts (1994), Ulisses a alta mar (1997), El cor del senglar (2000), Olympia de mitjanit (2004) i Cada castell i les seves ombres (2008). Val a dir que aquests cinquante anys d'escriptura han estat reconeguts pertot arreu. L'obra de Porcel ha estat traduïda a l'anglès, al francès, al vietnamita i a l'alemany, entre d'altres, i li han suposat reconeixements tan importants com ara el Josep Pla, 1969; el Prudenci Bertrana, 1975 i 1997; el Sant Jordi, 1986; el de Literatura catalana de la Generalitat de Catalunya de creació literària, 1987; el Ramon Llull, 2001; el premi Ramon Llull de la Comunitat, 1997; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2997) i el premi Sant Joan (2008).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.