Espurnes de festa

Les guspires dels dimonis i l'aura màgica que envoltava la nit foren ahir els ingredients essencials de la vetlada de Sant Joan d'enguany, una revetla que resultà menys calorosa del que ens té acostumat i que propicià que fossin milers els agosarats que es ficaren dins l'aigua per "purificar-se". A Ciutat, més de 10.500 persones, segons la Policia Local, brufaren la nit més curta de l'any al parc de la Mar amb l'espectacle diabòlic que havien preparat els dimonis de Myotragus. "És la festa més pagana i ens la van santificar", cridava des de damunt el cadafal el dimoni major (Antoni Artigues) a un públic entre aterrit i captivat. I és que les espurnes dels sortidors dels dimonis no deixaren ningú indiferent. Els valents entraven a ballar davall el foc, mentre que els més porucs s'arraconaven al pas de les danses infernals. Milers de persones s'havien congregat al parc de la Mar per celebrar l'entrada del solstici d'estiu.

Abans, però, el polifacètic Miquel Àngel Llonovoy posà el to irònic i punyent a la vetlada amb el seu tradicional pregó. Llonovoy començà el discurs amb un "pregó de corta i pega" i en "bilingüe"; tota una lliçó sobre la situació lingüística que pateix la nostra terra. "En aquesta ciutat comencen a ser massa les coses que no entenc (...)", enflocava alhora que explicava a un públic bolcat les seves peripècies amb el metge: "Diga treinta y tres, i jo he dit: trenta-tres, i ja l'hem tinguda! I això que just abans, ell mateix m'ha dit: Enséñeme la lengua. Tant difícil és de dir ‘aspirina' en català?", indicava enmig de les mamballetes del públic un pregoner vestit de Bin Laden. La directriu europea sobre els elements pirotècnics ni aquell ‘canvi' de Govern que no ha suposat una gran modificació tampoc no faltaren en el discurs pregoner.

Quan se sentiren més mamballetes fou, però, quan Llonovoy es referí a Son Espases: "Resulta que a Son Espases hi ha restes arqueològiques. No! Perdoni! A Son Espases ara resulta que hi ha un hospital!" oi la crítica cap a Cort perquè "un moment que es diu a Los Caídos ja no hauria d'estar dret". Vint intensos minuts que serviren de lliçó irònica envers la nostra societat i que acabaren a crit de "Mallorquins! alcem la veu tot dient: jo no som cap souvenir!" Just després, a les deu i mitja en punt, el parc de la Mar es convertí en un vertader infern. De dins el túnel de l'antic tren sortiren prop d'una trentena de diables assedegats de luxúria i desitjosos d'emportar-se tothom cap al suposat ‘mal'.

De foc, essència de la nit de Sant Joan, n'hi hagué a balquena i molts turistes miraven l'espectacle d'enfora o seguien els dimonis per aconseguir una bona fotografia. La vetlada, organitzada per la Federació de l'Associció de Veïns, conclogué amb el concert del Cranc Pelut, mentre a la ment de molts encara hi suraven les incitacions que havia fet el dimoni major damunt el cadafal: "Fornicau tant com pugueu, i fartau-vos de palpar; que no vos n'adonareu, i avui ja serà demà". I és que era la nit màgica de Sant Joan.