“Tornam a l'arqueologia precientífica dels seixanta”

L'acord entre els ministeris de Defensa i Cultura per ‘preservar' el patrimoni subaquàtic ja ha rebut les primeres crítiques. Els experts denuncien l'‘usurpació' competencial que suposarà que l'armada militar sigui l'encarregada de cercar les restes dins la mar i no les comunitats autònomes, a banda del poc rigor científic que això pot comportar. Mallorca, amb un patrimoni subaquàtic més que considerable, no resta aliena a aquestes queixes, tot i que encara li manca un carta arqueològica subaquàtica com cal.

Avui mateix, Patrimoni es reunirà amb el subdirector general de Protecció del Patrimoni Històric de Madrid, Luis Lafuente, per tractar aquestes dues qüestions i, el més important, el finançament necessari per dur-les a terme. L'arqueòleg i director de Patrimoni de Cort, Ferran Tarongí, és un dels promotors de l'embrió de carta arqueològica subaquàtica en aigües de Ciutat.

Quina és la situació del patrimoni subaquàtic a Mallorca?
Durant milers d'anys s'han anat enfonsant vaixells a les nostres costes. Actualment tenim un inventari ben minso de totes les embarcacions que hi poden haver. Tradicionalment, s'ha fet un inventari amb notícies històriques, també s'han fet una sèrie de prospeccions subaquàtiques i poca cosa més. Ara, hem realitzat un projecte per conèixer una mica com està l'estat de la qüestió, valorar què pot costar i com s'hauria de fer. És com un full de ruta a Palma per veure la situació real.

I quin ha estat el resultat d'aquest primer full de ruta?
Tenim una quarantena de vaixells inventariats als voltants de la badia de Palma i Cabrera. Encara que, segur, n'hi ha molts més. Falta, però, fer una feina sistemàtica de recerca documental en arxius. Mai no s'ha fet res de tot això. També s'ha de fer una feina de recerca en tot l'àmbit marítim, és a dir, enquestes a pescadors, submarinistes, etc, que ens poden delimitar l'estat de molts vaixells enfonsats. Una vegada es té aquesta documentació completa, serà l'hora de fer prospeccions subaquàtiques.

Què trobau d'aquest acord entre Defensa i Cultura perquè sigui l'armada qui realitzi aquestes prospeccions?
Ha causat susceptibilitats entre els tècnics d'arqueologia subaquàtica, ja que sembla que tornam a l'arqueologia precientífica d'abans dels anys seixanta. És més, les competències per a les prospeccions serien de Defensa i, en trobar unes restes, se les endurien al Museo Naval Nacional o a Cartagena, no quedarien a les Illes. Sembla una arqueologia anacrònica.

Què proposau vosaltres en aquest primer esborrany de carta arqueològica subaquàtica?
Les prospeccions es poden fer de dues maneres segons el que es pretengui trobar. Amb busejadors, que normalment localitzen aquelles restes que estan devora la costa, a menys profunditat. O bé també hi ha les tècniques de teledetecció, com les de protons, que mesuren les distintes densitats i així es pot arribar a trobar vaixells que estiguin completament tapats. En una primera fase, es plantejarien només prospecciones visuals.

Però aquest camp de treball l'heu preparat sols per a aigües de Palma i Cabrera. Com veis el futur de la carta arqueològica subaquàtica?
Nosaltres vàrem fer aquest petit pla pilot per il·lustrar el Consell del que podria arribar a ser la carta. Però d'això s'està treballant. D'ençà de final de l'any passat hi feim feina i ara ja tenim un primer projecte, però és millorable.
Quina seria, segons vós, la següent passa a fer?
Ara passam el testimoni al Consell i és ell qui ha d'organitzar el grup de feina. Les fases del projecte són diverses, n'hi ha que costen més i d'altres menys. Si llevam la recerca amb protons (per a restes completament soterrades), els altres punts de treball són relativament factibles. També hi ha la part del finançament, ja que el Ministeri va dir que volia finançar un raig de la carta arqueològica, però no en sabem res.

Mentrestant, quin control s'exerceix sobre l'espoli?
Jo diria que no hi ha cap tipus de control. S'haurien de fixar unes zones on hi ha una gran densitat de vaixells, canalitzar-les i donar la informació que són arqueològicament potencials.

Per què creis que s'ha arribat a aquesta situació de no-control o deixadesa?
No tenim un servei d'arqueologia dotat. Això no vol dir que sigui una condició sine qua non, però sempre ajuda més. Què tenim, dos arqueòlegs de Patrimoni per tot Mallorca? Una de les primeres passes és fer una carta arqueològica. Ara hem fet un projecte, un primer inventari, recull d'informació i estat de la qüestió i un projecte de com s'hauria de desenvolupar aquestes feines arqueològiques. Un treball fet juntament amb el Consell.

Per què creis que s'ha trigat tant?
No s'ha fet abans perquè no hi ha molta gent per fer aquesta feina; segona perquè no hi ha hagut interès des de l'Administració. Fa anys que deim que hi ha espoli subaquàtic, que s'ha de tenir en compte, que s'ha d'actuar..., que s'ha de fer un pla de prevenció i de conscienciació i que s'ha de fer feina amb la gent que està a la mar. Aquesta gent coneix infinitament millor el terreny que qualsevol arqueòleg. El problema és que mentre no es fa res, l'espoli està acabant amb el nostre patrimoni. Si es vigila l'espoli, no hi ha cap problema.