Dijous vespre es va fer un acte al Teatre sindical de CCOO, convocat per l'OCB, amb l'objectiu de situar el debat públic sobre els drets lingüístics en la realitat, i combatre algunes ficcions escampades com si fossin notícies pels mateixos de sempre.L'acte no tenia com a objectiu representar cap drama, ni, sobretot, fer-los la feina a aquells enemics de la nostra llengua i amplificar les agressions que patim els catalanoparlants com a col·lectiu perquè s'acabi produint l'efecte pervers d'atemorir els mallorquins i mallorquines i que, en segons quines circumstàncies, acabem decidint que no ens volem arriscar a parlar la nostra llengua.

L'objectiu principal de l'acte era proclamar que els mallorquins i mallorquines tenim el dret inalienable de parlar sempre, en qualsevol circumstància i davant qui sigui en la nostra llengua. Aquest dret el tenim pel sol fet de ser humans, perquè el dret a la llengua materna és un dret Humà.Tenim aquest dret independentment de quin sigui l'estatus legal de la nostra llengua en cada moment. Tenim aquest dret tant si al Borbó de torn se li acut fer un decret de Nova Planta com si tenim estatut d'autonomia. Tenim aquest dret digués el que digués l'estatut d'autonomia provisional del 1983 o independentment del que digui l'estatut també provisional del 2007.

Crec que en aquesta qüestió dels drets lingüístics, és necessari recordar, repetir cada tant, una sèrie de qüestions que hi ha qui tendeix a oblidar amb massa lleugeresa.En primer lloc, que tota aquella gent que ha nascut a qualsevol altra part del món i que han vengut a viure a Mallorca, sempre han estat benvinguts a Mallorca. És necessari que els nascuts aquí i els que no, facem feina junts per aconseguir un futur més pròsper i més lliure per a la nostra terra. Que ningú dubti que la plena integració a aquest país passa per aprendre la llengua pròpia d'aquí, la llengua catalana. Malfiau-vos dels que diuen als nouvinguts que no l'han de menester per res i que no importa que l'aprenguin. Qui ho diu, ho fa perquè pensa en ells com a ciutadans de segona, com a empleats del sector serveis i com a personal subaltern sense més futur que el de servir-los a ells. La veritat és tota una altra, la veritat és que per conèixer els mallorquins de bon de veres, plenament, i per ser considerats veïnats i no passavolants cal aprendre el català. Els qui, en canvi, mai han estat benvinguts són els que vénen amb mentalitat colonial, a dir-nos el que hem de fer i a imposar-nos la seva llengua.

També és necessari recordar a tots els ciutadans i ciutadanes que cal que es continuïn mobilitzant per defensar els drets lingüístics dels mallorquins. Cal combatre tota la porqueria que s'ha llançat damunt la nostra llengua en els darrers anys des de l'extrema dreta.

Per part de l'Obra Cultural Balear hi ha el compromís públic de treballar perquè casos com els que darrerament s'han produït, no es repeteixin. Es denunciaran tots i cada un dels casos que es produeixin i cada vegada que es produeixi una agressió als nostres drets lingüístics es convocarà una mobilització.Finalment, crec que també és important recordar als nous governants de les principals institucions de les Illes Balears que són on són per defensar els ciutadans i ciutadanes d'aquesta terra. Són on són per liderar el procés de recuperació de la nostra llengua i cultura. Són on són per protegir el nostre territori i el nostre patrimoni. Des de l'OCB s'ha treballat sempre no perquè a tal càrrec hi hagi una o altra persona, sinó perquè la persona que hi hagi, compleixi el millor que pugui amb la tasca encomanada de treballar en favor de la nostra llengua i en la defensa i protecció dels nostres drets.