Cada dia que passa entenc més i millor per què hi ha una part considerable de la ciutadania que és especialment contrària a la formació cívica i moral a l’escola. Cada titular de premsa, cada informació i cada compàs comunicatiu m’ofereix pistes que expliquen per què des de determinats poders no interessa conrear la consciència individual ni societària. Ara m’explic coses que fins ara era difícil fins i tot imaginar com a possibles, perquè no teníem la capacitat suficient per idear un caos d’aquesta magnitud. Entenc que la confusió exigeix confusió. Els grans debats sobre economia, finances i sobre el fet cultural amaguen intencions dictatorials, interessos inconfessables dels grans poders. Són aquests els que estan apagant la llum a un món que s’havia confiat i no imaginava haver de viure sotmès a una circumstància experimental d’aquestes característiques.
Servidor ha deixat de creure en la ciència econòmica d’ençà que sabem que ningú no sap res en matèria econòmica i tothom es pensa ser un expert amb capacitat suficient per ara fer un duro amb un llibre de receptes per sortir d’aquest aiguamoll i viure una vida més austera i feliç. També he deixat de creure en els politicòlegs i en els moralistes, perquè només parlen de principis i de dogmes, un col·lectiu entre el qual n’hi comença a haver un bon grapat que es comuniquen molt bé i es guanyen la vida aconsellant sobre quines virtuts s’han de treballar per guanyar un futur nou. Comprendreu que servidor se n’afluixi de matricular-se en aquests màsters, perquè no hi confia gaire, tot i que segurament obtindria uns certificats de bona conducta i d’integració social, una credencial que potser serà valorada com a altament positiva pels protagonistes d’aquesta mateixa societat destructiva actual i pels dirigents de la societat filantròpica i altruista de demà.
Perdonau una vegada més, però entenc que conceptes com solidaritat, justícia i democràcia, malauradament, sonen a buit, molt més encara que el concepte de política. Entre els vells valors de les generacions que ens precediren tampoc no hi havia una excessiva consciència social, ni una convicció arrelada de caràcter democràtic, com tampoc no hi ha una cultura personal sedimentada en el valor de la justícia. Venim d’una societat fracassada que ha fet malbé el seu capital humà i que ha menyspreat els representants de les generacions passades que apostaren per aquests valors. Els individus i col·lectius que van creure en aquests valors formen part del bàndol dels perdedors; els individus i els col·lectius que vénen d’un passat feixista o caciquista, però s’havien desenganxat emocionalment i experialment d’aquella experiència, també se senten ara perdedors davant els corrents neoliberals i neofonamentalistes; i la minoria que ha apostat per formar i educar en valors nous a partir de la tradició també percep que els nous temps mai no reconeixeran l’esforç que s’ha fet durant els darrers cinquanta anys. Potser necessitam repensar l’escola, una escola nova adaptada al segle XXI, amb colònies i campus d’estiu on grans i petits puguem aprendre a caminar de bell nou després d’aquest accident que ens ha deixat sense mobilitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.