El Barça guanya a Gijón i ja és el líder (0-1)

SPORTING DE GIJÓN: Juan Pablo, Lora, Botía, Iván Hernández, Canella, Rivera, Nacho Cases, Óscar Trejo, André Castro, De las Cuevas i Barral. Ayoze per Óscar Trejo i Bilic per Nacho Cases.

FC BARCELONA: Valdés, Alves, Mascherano, Abidal, Adriano, Xavi, Busquets, Thiago, Pedro, Messi i Villa.
Piqué per Pedro, Keita per Adriano i Maxwell per Abidal.

GOL:
0-1: minut 11, Adriano.

ÀRBITRE: Clos Gómez. Amonestà Nacho Cases i André Castro, per part de l'Sporting, i Pedro i Busquets, per part del FC Barcelona.

El Barça, sense fer el seu millor partit, en tingué prou amb el gol d'Adriano a l'inici del matx del Molinón per sumar tres punts que li permeten encapçalar la taula, empatat amb el Llevant, mentre que l'Sporting continua coer amb només un punt. Les baixes en defensa del conjunt català obligaren Pep Guardiola a tornar a alinear una rereguarda de només tres homes a Gijón. Tanmateix, encara que no patiren gaire durant els noranta minuts, la idea no afavorí el joc atacant dels blaugranes, molt desencertats davant porta. Això va permetre als de Preciado arribar als darrers minuts amb opcions de puntuar, malgrat que no posaren a prova Valdés en tot el partit.

Ningú no pot discutir la possessió de la pilota al Barça -fregà el 80 per cent-, però el tècnic local dissenyà perfectament una estratègia defensiva que provocà que els davanters rivals caiguessin una vegada i una altra en fora de joc. Aquesta circumstància, afegida al fet que no era el dia de Leo Messi, explica un gris triomf d'un equip acostumat darrerament a golejar amb facilitat tots els rivals. Començà molt concentrat el Barça en El Molinón i, en una jugada trenada que acabà amb un xut al pal de Xavi, arribà el gol. Fou obra del brasiler Adriano, que aprofità el rebuig per batre Juan Pablo. Aquesta diana tan matinera semblava que certificava una altra victòria còmoda del campió, però l'Sporting no es descompongué i, encara que continuava amagat al seu camp, evità més gols per arribar així amb vida al final. Els asturians, molt limitats quant a la circlació de l'esfèrica, es conformaven amb pilotes penjades a l'àrea de Valdés per veure si sonava el flabiol, però no fou així.

Els minuts s'escolaven i ni tan sols la passada pel vestidor serví perquè Guardiola trobàs la clau que li permetés obrir encletxes a l'ordenada defensa local. No fou el dia de Messi. Part de la culpa de la mínima victòria blaugrana fou de Messi. El crac argentí passà desapercebut per El Molinón, llevat de dos o tres detalls propis del millor futbolista del món. En general, tota la davantera culer estigué desconeguda, per ventura despistada amb la baixa de Cesc. En els darrers minuts, el Barça es reorganitzà altra vegada i cercà el gol de la sentència, que no arribà.
Fou, en definitiva, un triomf poc lluït però just del Barça a Gijón que el situa com a líder de Primera. Malgrat perdre, l'Sporting en va sortir reforçat anímicament, perquè plantà cara a l'equip més fort del planeta.