“Els mallorquins param per tots els forats”

Antonina Canyelles escriu poemes acurats com cites filosòfiques de grans autors, amb idees útils premsades com un pa de figa; poemes densos amb paraules cíniques, desimboltes com el ball d'una baldufa que gira graciosament, però que fa mal si et clava la punta. Putes i consentits, l'antologia que dijous, dia 6 d'octubre, serà presentada en societat pel dramaturg i escriptor Albert Mestres a les 19.30 hores, a la llibreria Quars, és la primera tasca de la jove editorial Lapislàtzuli. El nou segell ha volgut inciar el seu camí amb aquesta poetessa de 70 anys, que durant les darreres setmanes ha adquirit un notable lloc entre les obres més venudes a les llibreries mallorquines i catalanes.

"No anam enlloc, perquè hi vivim". Aquest mot, "enlloc", és especialment dolorós...
És allò que diu Toni Serra de "la terra inexistent". Aquí, la gent no sap -i parl dels mallorquins- ni quina terra trepitja. Som uns inclusers: sabem que som fills d'un home i una dona, però no sabem qui són! De vegades, pens que tanta sort que som a la fi de la meva vida! No m'agradaria gens ser jove. I com per descansar-me, hi afegeixo: "Mira, per a ells el pollastre!". Jo ja no hi seré. I què he de fer, com em puc consolar?

"Llops, vigilau l'infant, no fos cosa que els homes se'l menjassin". Us inspirà cap bròquer o cap polític?
És que sempre el llop és l'enemic, tot i que el vertader enemic de l'home és l'home.

La religió catòlica, com encaixa en tot aquest panorama?
Jo no en vull saber res. Al meu germà li tenc dit: "Quan em mori, no em fessis cap funeral per res, per res!". I no és cap qüestió personal, perquè el temps que vaig estar amb els escoltes, en un centre catòlic, no ens hi insistien: feien una missa de tant en tant, xerràvem molt... de manera que a mi no m'ha fet mal. Però quan he vist l'actual actitud de l'Església, m'he adonat que és perillosíssima...

"Ai dels que vénen i no són aquí". No sabia que haguéssiu dedicat un poema a Jorge Campos.
N'hi ha molts que vénen i posen arrels i no són aquí. I així com anam, el GOB ens haurà de protegir com a espècie a extingir... Vénen colles de canalles i nosaltres els deixam que facin les canallades, i és que hem après a parlar només amb la boca petita.

De vegades, els polítics semblen un poema mal forjat...
És que no governen els polítics, sinó els poderosos, amb un poderiu d'allò més ordinari, i la gent els admira. Quan es casa un d'aquests, la gent va davant la Seu a fer mamballetes. Et roben i fas mamballetes, t'insulten i fas mamballetes i encara els dius "hola i olé"! Escolta, param per davant i per darrere. Jo no sé per on més ens han de fotre: param per tots els forats!

Això m'agrada com a titular.
Els mallorquins param per tots els forats, ens l'enfonyen pertot i pareix que encara deim "venga, venga".

I no cobram.
I no cobram! Putes i consentits!