Una victòria per alenar tranquils (1-2 )

El Mallorca alena tranquil. El conjunt de Michael Laudrup guanyà (1-2) l'Espanyol a Cornellà en un gran partit. Deixa enrere recels i desconfiances i apunta ja cap a Europa. Els futbolistes, una vegada més, demostraren la seva qualitat, la bona predisposició i convertiren en mediocre i simple a un Espanyol que lluita per jugar a Europa.

El Reial Mallorca fou millor, fallà un penal amb el resultat inicial i pagà amb un gol d'Àlvaro una badada defensiva. Però els homes de vermell no s'enfonsaren i lluitaren contra les adversitats. L'àrbitre González González anul·là un gol legal a Webó, es fallaren nombroses oportunitats, però Webó, ja a la represa, empatà el partit.

N'Sue firmà la sentència en un duel que servirà per afrontar els pròxims compromisos de l'equip amb tranquil·litat.

Sense De Guzmán i Pep Lluís Martí, Michael Laudrup optà per donar la responsabilitat d'organitzar i distribuir el joc del Mallorca a Joao Victor i Tejera, que tenien també el deure de neutralitzar al centre del camp rival. A les bandes, Pereira i N'Sue jugaren a dreta i esquerra amb N'Sue i Webó com a homes de vanguardia. I en defensa, no hi hagué novetats, tota vegada que Nunes i Ivan Ramis -ja recuperat- ocuparen la parcel·la central amb Pau Cendrós i Ayoze -titular per segon partit consecutiu- a dreta i esquerra.

L'Espanyol, sense Javi Márquez i Osvaldo, lesionats, alineà l'onze previst. El conjunt de Mauricio Pochettino, jove i de qualitat, es retrobà amb la victòria a la darrera jornada després de quatre derrotes consecutives.
El partit començà amb millor joc del Reial Mallorca, que va assolir el control de la pilota. Les primeres aproximacions de perill foren per al conjunt de Laudrup, però ben aviat quedà clar que el contracop de l'Espanyol era un arma mortífera.

El partit no tardà a quedar sense control. La pilota anava i venia en un duel vibrant en el qual els futbolistes del centre del camp semblava que s'esforçaven poc en feines defensives. Ni l'Espanyol ni el Mallorca volien la pilota i ambdós conjunts se sentien més còmodes quan aconseguien recuperar l'esfèrica i fer una ràpida transició. Un penal d'Amat sobre Webó fou executat per Castro, però Kameni endevinà la intenció de l'uruguaià i rebutjà l'esfèric. Quin desastre! Quina pena!

El partit era viu i just després de fallar el penal, l'Espanyol hilvanà un ràpid contracop i Callejón envià la pilota al pal. S'acabava de complir el primer quart d'hora de joc quan Àlvaro Vázquez, completament sol, aprofità una gran passada de Callejón per inaugurar el marcador. El futbol, ja se sap, és injust en moltes oportunitats.

El conjunt de Laudrup tenia un forat immens a la banda esquerra, on Ayoze i Pereyra eren superats amb claredat. El cronòmetre avançava, faltava agressivitat en el centre del camp, però el Mallorca es pogué posar per davant en el marcador. Kameni neutralitzà una bona oportunitat de Castro i l'àrbitre González González s'equivocà en anul·lar un gol del tot legal a Webó per un inexistent fora de joc.

El darrer tram del primer temps fou intens, de constant lluita, sense un clar dominador i amb un altra oportunitat del Mallorca -Kameni aturà un cop de cap de Ramis-. Així, s'arribà al descans amb mínim avantatge de l'Espanyol.
La segona part començà sense canvis als respectius onzes, però amb el Mallorca millor situat i decidit a capgirar el partit. Webó envià la pilota fora amb el cap, però poc després encertà el camerunès en rematar amb el cap una falta botada per Tejera. Era just. Ben just.

Pocchetino cercà solucions, introduí canvis i també ho va fer Laudrup, que donà entrada Aki, que completà un gran partit, en substitució d'un desafortunat Castro. Faltaven encara deu minuts per al final quan Webó disposà d'una clamorosa oportunitat. Fou quasi acte seguit quan N'Sue, a boca de canó, marcà el gol del triomf, després d'un xut d'Akim que rebutjà en curt Kameni.