Francesc Antich, Aina Rado i Francina Armengol, amb els premiats. | J.Torres

TW
0

La crisi econòmica fou l'eix principal del discurs que el president, Francesc Antich, va fer ahir al vespre amb motiu de la Diada de les Illes Balears. En canvi, va passar de puntetes sobre els escàndols de corrupció que continuen sacsejant la política balear. "Encara es troben d'actualitat judicial uns comportaments rebutjables per part d'alts càrrecs d'institucions", va dir Antich. Va afegir que tothom n'ha de "prendre nota" i assumir que "entram en un altre temps, en una altra època en què episodis com aquests no es poden tornar a repetir mai més". Tot seguit va dir que els ciutadans ho reclamen, que les institucions ho han de fer realitat i que el Govern "ja ha posat a l'abast alguns instruments". Però deixant de banda aquestes poques frases, el president va parlar, sobretot, de crisi. I també d'educació i, fins i tot, de l'Estatut i el federalisme.

Antich indicà que la crisi s'havia originat en un model de creixement "basat en l'especulació i en guanys ràpids", i que per superar-la cal "cohesió social per crear un creixement sòlid i just". Per això reclamà sumar esforços "implicant-hi el sector privat, els col·lectius socials i fins els individus". Mentre el president augurava que enguany baixaria "moderadament" l'atur, tornaria a créixer l'economia i la temporada turística seria "bona", la plana major d'UM estava reunida. L'operació Pícnic ha fet que un dels partits que va permetre que Antich governàs es replantegi el futur.

El president, que cità Miquel dels Sants Oliver, Costa i Llobera, Guillem d'Efak i Miquel Martí i Pol, també demanà "un gran pacte social i polític sobre l'educació". A més a més, digué que l'Estatut "respon a un model federal de l'Estat que hem de continuar construint" i que "és el que millor respon a l'Espanya real i a la realitat de les Illes", el que "ha ofert l'època de més cohesió i creixement". Abans del discurs, es van lliurar els premis Ramon Llull i les Medalles d'Or en una sala plena de polítics i de les principals autoritats. L'economista i consultora Isabel Roser Hernández i el tennista Carles Moyà van agrair els guardons en nom dels premiats i dels medallistes, respectivament.

Medalles d'Or

Carles Moyà
Tennista.

Guillem d'Efak
Cantant, escriptor i actor. Lliurada a títol pòstum.

Càritas
ONG de beneficiència.

Premis Ramon Llull

Josep Lluís Sureda
Economista i catedràtic d'Economia política de la Universitat de Barcelona.

Josep F. Quetglas
Arquitecte i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Joan Nicolau
Exdirectiu del servei de Protecció Civil del Govern.

Federació Balear
d'Espeleologia

Manuela de la Vega
Presidenta de l'Associació de persones amb diabetis de les Illes Balears.

Antoni Torrens
Músic i promotor cultural.

Associació de Veïns del Terreno

Antoni Gili
Vicari i expert en cultura popular. A títol pòstum.

José Carlos Llop
Escriptor.

Bel Cerdà
Activista de la cultura popular. Lliurada a títol pòstum.

Agustí Villaronga
Director de cinema.

Jov. Musicals de Maó,
Palma i Ciutadella

Eulàlia Serra
Empresària.

Orfeó Maonès

Els Ressonadors
Projecte musical per reactivar la cultura popular.

Editorial Mediterrània

Úrsula Pueyo
Esquiadora paralímpica.

Isabel R. Hernández
Economista i consultora independent.