El Govern medita suspendre el Pla de Reconversió Integral (PRI) de la Platja de Palma. De fet, es va arribar a plantejar la possibilitat que la comissió de seguiment permanent politicoinstitucional de la Platja de Palma el retiràs dijous passat. Finalment, la reunió es va ajornar fins dilluns que ve i encara no està del tot descartada la retirada, tot i que és poc probable. Ara bé, sembla clar que s'haurà de refer del tot. Segons fonts del Consorci de la Platja de Palma, els polítics han decidit fer servir el terme "suspendre". Creuen que el fracàs que suposaria la retirada del pla no es pot assumir a mig any de les eleccions, però la diferència real és gairebé inexistent. És a dir: se salvaran els estudis preliminars i poca cosa més; la resta es refarà.
En tot cas, la decisió de suspendre'l no és fàcil. Des de Cort es diu que no té sentit mantenir un pla que no agrada a ningú, que té l'oposició d'hotelers, comerciants i veïns, i al qual s'han presentat devers 1.400 al·legacions. Des del Consorci, per part seva, es recorda que foren els representants del Govern balear (3), del Govern de l'estat (3), del Consell de Mallorca (1), de Cort (1) i de l'Ajuntament de Llucmajor (1) els qui aprovaren el pla inicial de reforma. Tant la consellera Joana Barceló com la batlessa de Palma, Aina Calvo, ara molt crítiques amb la feina feta, donaren el vistiplau fa mesos al projecte que avui no els agrada.
La decisió encara no s'ha pres, malgrat que avui tothom assumeix la suspensió com l'opció més possible. Fins i tot la gerent del Consorci, Margarita Nájera, admeté ahir que és conscient que el Govern pot suspendre el pla. Assegurà que se sent tranquil·la i expectant per la decisió que suposa que es prendrà aquests dies a Londres.
Als empresaris no els agrada el pla, però els disgustaria que els doblers que han d'arribar de l'Estat acabassin desviant-se a un altre indret. Per això suggereixen obrir una comissió en què, a més de les cinc administracions, hi hagi també els hotelers, els comerciants i els residents.
De fet, els hotelers són uns dels opositors més acèrrims a l'actual projecte. Entre les al·legacions que hi ha fet l'Associació hotelera de la Platja de Palma, en destaca la que denuncia les mancances de l'informe o memòria de sostenibilitat econòmica, un document obligatori per decret des del 2008 i que hauria d'acreditar amb concreció les fonts de finançament públic i la viabilitat de la iniciativa. Segons els hotelers l'informe s'ha de tornar a redactar. Diuen que tan sols la primera de les quatre fases del pla queda ben acreditada, mentre que les altres "queden reduïdes a simples declaracions d'intencions sense criteris que permetin determinar la capacitat inversora del Consorci ni de les cinc administracions".
Per la seva banda, fonts del Consorci de la Platja de Palma diuen que seria impossible hipotecar un ministeri, una conselleria o el Govern durant els propers vint anys comprometent-los ara amb els prop de 4.000 milions que es preveu invertir en el pla. Per això, admeten que el finançament públic s'haurà de garantir "gradualment", amb convenis anuals o plurianuals. Asseguren que no hi ha cap país del món que comprometi inversions per a un període de vint anys. Amb tot, segons Imma de Benito, gerent de la Federació hotelera de Mallorca, el pla "no justifica prou" les inversions que s'han planificat. I tampoc no es pot saber com es volen pagar les actuacions que es proposen. En resum, De Benito diu que "manca una definició global de com es finançarà" tot plegat. De fet, l'Associació hotelera de la Platja de Palma denuncia, en les seves al·legacions, "la inexistència d'una acreditació fefaent de les fonts de finançament públic" que en garanteixin la "viabilitat i execució". Els hotelers també creuen que les previsions del Consorci pel que fa a la inversió privada són massa "optimistes".
Reconversió de la Platja de Palma
El Govern estudia suspendre el pla de reconversió de la Platja de Palma
Els hotelers denuncien les mancances de l'estudi que ha d'explicar com es pagaran les actuacions que es proposen, el seu manteniment i si els municipis tindran prou ingressos per encarregar-se'n
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Qui es que va deixar edificar salvatgement entre el Toro i Santa Ponca. Si s'ha de fer el mateix a la Platja de Palma, millor deixar les coses com estan. Perque amb un pressupost magre sera pitjor el remei que l'enfermetat. I les lleis que regulen el territori no serveixen de molt davant l'especulacio. Al final mes murs, mes formigo, mes maons i, de retop, mes gent entregada al guany economic per a despres descobrir que estan en mans de la dreta mes dura i antimallorquina, cas de Calvia.
Bernat: Me apunto a hacer lo que sea.
Quin FUM de colla de brètols ens governen. Ja ni ha prou!!! em de fer qualque cosa.
Estic d'acord amb Miquel i Jaume Ramon. Si aquest pla s'atura és que som una guarda de beneits. S'acabarà no només el turisme. Serà un símptoma que la nostra societat està acabada. Tot és una vertadera llàstima.
Sinvergüenzas! Esta tropa es increible!
a En Miquelet: Najera fue la primera política balear que se atrevío a desclasificar ingentes hectareas de territorio urbanizable. La capacidad de un ayuntamiento para limitar el crecimiento urbanístico en los tiempos de locura constructiva es limitada, responsabilizar de eso a Nájera es muy corriente pero no se ajusta a la realidad de los hechos. Nájera generó en Calvia y sus zonas costeras un cambio urbanistico que si alguien lo hubiese provocado entonces en la Playa de Palma ahora no tendríamos que estar tan preocupados por el futuro. Si lo que se pretende es culpar a un alcalde de que permite urbanizar terrenos urbanizables es que hemos perdido un poco el juicio o que conocemos poco de las leyes que regulan el territorio y su clasificación.
Jaume Ramón: Completamente de acuerdo con tus palabras. Es patético el comportamiento de todos los partidos políticos con esta cuestión. Sólo ha habido uno que en su día hablase claro y con un poco de cabeza. Todos los demás son una pandilla de populistas demagogos irresponsables y cobardes. Por fin teníamos un plan de actuación bien diseñado que planificaba el futuro de la zona y lo reordenaba para los próximos 20 años y se lo acabarán cargando por su cortoplacismo partidista que sólo mira a los próximos 7 meses. El plan tiene defectos, como cualquier plan de estas dimensiones, pero la valoración global de cualquier persona sensata ha de ser por fuerza positiva. Así lo valoraron la mayoría de los ténicos y una gran parte de la sociedad civil cuando se publicó. Todo lo que ha venido después han sido los juegos de intereses privados de particulares, sean hoteleros, vecinos o comerciantes, muy lógicos y previsibles y que no se han sabido gestionar con el liderazgo político que todos esperamos de las instituciones. Ésos intereses privados encuentran razones debajo de las piedras para justificar su rechazo. Resulta un insulto a la inteligencia que verdaderamente pretendan que la memoria económica prevea y comprometa las aportaciones para el muy largo plazo. ¿Creen que somos idiotas? Eso es imposible y aunque así se hiciese no significaría absolutamente nada. Los criterios de gasto se revisarían siempre cada x tiempo y el trabajo conjunto a realizar es construir un proyecto que se continue calificando como estratégico y continue así teniendo prioridad presupuestaria sobre otros. El camino en el que estamos acabará cerrando el grifo del dinero, eso es lo que pasará. Pero el fracaso, en caso de certificarse, no tan sólo de los políticos. Es un fracaso global, de toda la sociedad balear. Unos por ser incapaces de liderar el futuro con convicción y olvidando el cortoplacismo, otros por defender sus intereses económicos desde el conservadurismo absoluto y sin una voluntad innovadora verdadera, algunos que se dejan asustar por cambios que en casi todos los casos les beneficiarían y la inmensa mayoría que está completamente ausente del debate.
I que volieu? es veia venir, ja fa mesos que per aquí, els lectors demanaven que passava amb la Nájera, ara resulta que s'han gastat els doblers amb fum.
M'imagin que s'haurà de fer un estudi--l'encarregaran a algun amiguet del partit a costa dels nostres doblers com sempre-- per tal de desfer l'estudi de Nàjera que ens ha costat un ronyó. Així va la política, com un robatorum.. Bé fins una altra perquè al carrer de l'Arxiduc m'acaben de posar una farola on hi havia un gran arbre que arrebassaren les màquines, per a plantar després un arbret més jove que acaben de llevar després d'un any de vida. Així van les coses, de robatori continuat de doblers públics.
Jo donaria tot el pressupost de les Illes Balears a Rafa Nadal perquè ens segueixi tocant els collons fins que ell vulgui. Mai ningú no se n'havia rigut tant de nosaltres com ell.