La llengua catalana, a la presó

Esquerra demanarà que s'apliqui un pla de dinamització lingüística específic per a la població reclusa de Balears. L'exemple a seguir és un projecte impulsat per la Generalitat a la Model de Barcelona

Antoni MateuPalma01/02/09 0:00

La llengua catalana, per garantir la seva supervivència i combatre’n el desprestigi social, no pot prescindir de ningú. L’idioma propi de Balears ha de ser a l’escola, a l’Administració, al comerç, a l’hosteleria, a l’oci... i, ara, també a la presó. Per això, Esquerra demanarà que s’apliqui un pla de dinamització lingüística específic per a la població reclusa.

No es tracta d’una iniciativa nova, sinó que pren com a mostra un projecte impulsat a mitjan dels anys noranta als centres penitenciaris de Catalunya. La proposta, que serà presentada per la diputada formenterenca Esperança Marí, integrada dins la coalició Eivissa pel Canvi (EXC), al Parlament. Així, es vol incidir a aprofitar el potencial d’ús de la llengua en un entorn que tradicionalment s’ha vist com a hostil en relació a les polítiques lingüístiques.

"Una presó —explica Marí— no ha de ser un aparcament de persones, sinó que s’ha d’entendre com un parèntesi allà on s’han de donar eines perquè els interns es puguin reinserir en la societat. La inserció, evidentment, passa per l’arrelament en un entorn determinat".

"Ningú no dubta que conèixer la llengua pròpia és un dels factors que fa que estiguem més vinculats a la terra on vivim. Per això, és necessari que s’impulsi un estratègia perquè tant els interns de la presó com els treballadors puguin tenir accés al català", diu la diputada.

Entre les presons catalanes i les de les Illes Balears hi ha, però, un diferència: la Generalitat té tranferides les competències de Justícia i, per tant, de presons, mentre que el Govern de les Illes Balears no n’és res.