La delinqüència de les Balears cau fins un 3 per cent el 2008
El nivell de delinqüència a les Balears durant 2008 baixarà entre un 2 i un 3 per cent, segons va predir avui el delegat del Govern, Ramón Socías, en valorar les “xifres que tenim de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional” fins a setembre.
Aprovat el descompte de resident per als residents no comunitaris
El Parlament balear va aprovar avui per unanimitat la Proposició no de Llei relativa a la igualtat de drets i obligacions per a tots els residents no comunitaris que tenen legalitzada la seva situació a les Illes. Contempla el descompte de resident del 50 per cent, el mateix que ja perceben la resta de ciutadans residents de l'arxipèlag.
Esbroncada a Corbacho
L’anunci de Corbacho no ha deixat indiferent ningú i de tots els sectors ha rebut ja una estirada d’orelles, el seu mateix equip de govern inclós. Tot i que el ministre de Treball i Immigració ja ha matisat que en la seva proposta de reduir per al 2009 les contractacions en origen fins que "s’aproximin al punt zero" no s’inclouran els treballadors de temporada, la mesura de Corbacho continua sense agradar ningú.
“Si arribes a un lloc, tu t'hi has d'adaptar i no al revés”
Luz Amparo de Cuevas (1963, República Dominicana) és una dona forta, valenta i compromesa amb els seus valors. Fa cinc anys arribà a Mallorca tota sola, deixà la família a la ciutat de Santo Domingo. Començà "amb dues cadires", explica, i ara ha pogut reagrupar-se amb l’home i el fills a Mallorca.
Nines allunyades de l'escola
La problemàtica que fa referència a la discriminació de gènere no esdevé exclusiva de casa nostra. De fet, el menyspreu atorgat a les dones s’escampa arreu del planeta des de temps immemorials. Ja sigui de manera descarada o ja sigui amb un toc de subtilesa, la realitat ens mostra que la desigualtat s’evidencia a través d’un ampli ventall d’actituds, algunes de les quals ja hem incorporat a la nostra quotidianitat.
Rajoy i el populisme: “educació i sanitat per a tothom”
El cas Vic ha acabat convertint-se en una arma llancívola més entre els dos grans partits. Després que l'Executiu central es mostràs contrari a l'aplicació del decret aprovat al Consistori sobre l'empadronament de nouvinguts, la formació conservadora optà per "oblidar" les seves inicials crítiques i recuperar el seu "contracte d'integració". En aquestes estaven quan ahir Rajoy, dirigent estatal del PP, plantejà una nova solució extreta de la màniga: que no faci falta empadronar-se per accedir als serveis bàsics, sinó que la sanitat i l'educació es prestin a qualsevol ésser humà, i que s'expulsin els immigrants irregulars que cometin un delicte castigat amb més de 6 mesos de presó.
Manacor, per la convivència
El municipi de Manacor ja ha passat la barrera dels 42.000 habitants i una quarta part són provinents del fenomen migratori, tant de comunitats establertes com a nouvinguts com de països membres de la Unió Europea o d'altres continents.
“Pots parlar de dignitat en català i ser senegalès”
Madiop Diagne no és un altre immigrant. Parla català i s'interessa per la política, la cultura i la filosofia. Va arribar a la nostra terra provinent de Senegal fa vint anys i des de llavors promou la integració dels immigrants a través de la llengua catalana i el diàleg.
Al capdavant en pèrdua d'immigrants
Espanya és l'estat de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que ha sofert una major caiguda del flux migratori com a conseqüència de la crisi, segons va informar ahir aquesta entitat en la presentació del seu informe anual.
Desarticulen a Palma i a Saragossa una banda d'explotació sexual de dones russes
Efectius de les unitats contra les xarxes d'immigració i falsificació de la Direcció Superior de Policia de les Balears i de Saragossa han desarticulat un grup organitzat dedicat a l'explotació sexual de dones russes a Palma i la capital aragonesa, amb la detenció de set persones. L'activitat del grup se centrava en l'explotació sexual de dones de nacionalitat russa a qui subministraven documentació falsa de països de l'Est a canvi d'uns 1.700 euros per document, segons ha informat la Direcció Superior de Policia de les Balears en un comunicat.
El català serà “determinant” per certificar la integració dels immigrants a Catalunya
La Generalitat de Catalunya considerarà "determinant" que els immigrants sàpiguen català a l'hora de certificar el seu esforç d'integració de cara a la futura aprovació dels seus expedients d'arrelament, de reagrupació familiar o de renovació de residència. En aplicació de les lleis d'Estrangeria i d'Acollida, la Generalitat haurà de fer les certificacions de l'esforç d'integració, tenint en compte informes dels ajuntaments.
Campanya electoral 22 maig 2011
Convergència vol aturar l'arribada d'immigrants
Convergència per les Illes (CxI) vol fer un téntol en la immigració "per posar-hi seny i gestionar-la". Així ho anuncià ahir el candidat a l'Ajuntament de Palma, Miquel Munar, que explicà que "la realitat objectiva del que passa preocupa les dues parts: els nouvinguts, per la pressió latent cap a ells; i a no- saltres, perquè creim que hi hem de posar seny". Segons el també portaveu de CxI, que en presentà ahir en una roda de premsa el programa electoral en matèria d'immigració, "l'estat del benestar és finit i l'hem de fer sostenible" per tenir "una Mallorca cohesionada", ja que a parer seu "no tenim capacitat de sedimentar tot el que arriba". Munar declarà que la proposta implica "un téntol per assegurar-nos del que podem rebre i en quines condicions". El candidat es mostrà ferm en la idea de controlar el flux migratori i afirmà que "no tenc por: ho dic des del convenciment".
Detenen a Palma una parella per tràfic de dones per a explotació sexual
La Policia Nacional ha detingut a Palma un home i la seva al·lota com a presumptes autors d'un delicte de tràfic d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual, basat en la denúncia presentada per una dona provinent d'Europa de l'Est. Segons informa avui aquest cos de seguretat en un comunicat, funcionaris de la Unitat contra les Xarxes d'Immigració i Falsedat Documental van iniciar una investigació entorn de la denúncia presentada per la dona.
Les Balears seran la comunitat on més creixi la població en 10 anys
L'estudi indica que els habitants de les illes s'incrementaran en un 3,65% fins el 2020. Foto: Grup Serra. Les Balears lideren el rànquing de comunitats autònoma amb més increment poblacional en el propers deu anys. Així ho posa de manifest un estudi de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) anomenat Projecció de la població a Espanya a curt termini 2011-2021. L'informe assenyala que el nombre de residents de les Illes haurà augmentat un 3,6% a principi de 2021. S'arribarà, així, a una xifra d'1.128.205 empadronats entre tots els municipis.
Els pisos pastera que amaga Ciutat
Ibrahima Diop, un senegalès de 31 anys, viu en un pis de 50 metres quadrats del carrer Moncayo a Son Gotleu amb nou compatriotes més. És un dels molts pisos pastera que Palma amaga amb recel. Diop s'atreveix a mostrar la seva intimitat i narra com arribà de manera "il·legal" a Mallorca, el seu treball de venda ambulant, els controls policials del carrer i la convivència miraculosa en una llar comprimida..., però sobretot, explia una memòria que dol: la terra, l'esposa i el fill que va deixar a l'Àfrica per un somni irreal.
Un 26 per cent dels aturats de les Balears són estrangers
L'atur passa factura a tots els col·lectius i, encara que la quantitat de desocupats del maig ha disminuït respecte del mes anterior, les xifres encara són superiors a les del mateix mes de l'any passat. Per nacionalitats, fins a un 26% del total de persones sense feina registrades a les Balears per maig eren estrangeres. D'aquestes, un 18% era de fora de la Unió Europea, mentre que el 8% restant era de la UE. En nombres absoluts, prop de 21.000 aturats de les Illes són de fora de l'Estat, dels quals 6.193 són comunitaris i 14.030, d'altres països.
Més estrangers residents
El nombre d'estrangers amb targeta de residència en el primer trimestre d'enguany respecte del mateix període de 2009 va créixer a les Illes Balears un 8,29%, fins a situar-se en 203.379 persones. Extremadura, el País Basc i Castella-la Manxa van ser les comunitats, amb la ciutat autònoma de Ceuta, on més es van incrementar aquests residents, segons el darrer informe de l'Observatori Permanent d'Immigració.
“Encara no hem entès la immigració”
Javier de Lucas ho té ben clar quan afirma que "encara no hem entès la immigració". El professor ens fa aquesta i altres reflexions des de Menorca, on ha participat en una xerrada dins el clicle Conviure és viure, que és organitzat per Càritas.
Les Balears, dins el grup de més estrangers amb permís de residència
El nombre d'estrangers amb autorització de residència a les Balears ascendeix més de 200.000 persones, segons dades del Ministeri de Treball i Immigració a 31 de març de 2010, el que situa a les illes entre les províncies de residència amb el major nombre d'estrangers, per darrere de Madrid (884.271) i Barcelona (725.012) i igual com Alacant, València, Múrcia i Màlaga. A nivell nacional, la xifra s'eleva a 4,8 milions de persones, la qual cosa suposa un increment de l'1,07 per cent (51.267 persones) respecte al mateix període de fa un any i del 7,7 per cent (347.150 persones) en els últims dotze mesos.
Vic delatarà els sense papers
L'Ajuntament de Vic (Barcelona) informarà "cas per cas" la Delegació del Govern de Catalunya dels immigrants que s'empadronin a la ciutat mentre es troben en situació irregular i que "no tinguin els requisits de residència legals". El primer tinent de batle, Xavier Sola (CiU), va assegurar que la mesura entrarà en vigor "a partir d'avui" (per ahir) i que, si bé al principi no tindrà caràcter retroactiu, es podria aplicar també als nouvinguts empadronats anteriorment si l'Executiu ho reclama.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc