Les Balears són el territori amb més estrangers empadronats de l'Estat, un 18,9% sobre el total de població
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat aquest dimarts...
Cort fa una crida perquè les persones vulnerables que viuen a Palma s’empadronin
L’Ajuntament de Palma ha fet una crida perquè les persones que formen part de col·lectius...
Empadrona't
Tot i els vuit anys que fa que es du a terme la campanya d'empadronaments, adreçada principalment a la població extracomunitària, la polèmica iniciativa de l'Ajuntament de Vic (Osona) per limitar-ne el nombre ha posat d'actualitat aquesta gestió tan important per als nouvinguts que desitgin escolaritzar els fills, tenir accés als serveis socials i a la sanitat pública. La campanya "Per accedir als teus drets, empadrona't" s'adreça, segons la consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, "a tots els ciutadans en general, però específicament als que no procedeixen de la Unió Europea i que tal vegada tinguin més desconeixement dels deures d'un habitant davant l'Administració i també dels seus drets". Per poder arribar a aquest col·lectiu, enguany s'han editat 40.000 tríptics i 2.000 cartells que es distribuiran de manera progressiva per locutoris, associacions i serveis socials.
Rajoy i el populisme: “educació i sanitat per a tothom”
El cas Vic ha acabat convertint-se en una arma llancívola més entre els dos grans partits. Després que l'Executiu central es mostràs contrari a l'aplicació del decret aprovat al Consistori sobre l'empadronament de nouvinguts, la formació conservadora optà per "oblidar" les seves inicials crítiques i recuperar el seu "contracte d'integració". En aquestes estaven quan ahir Rajoy, dirigent estatal del PP, plantejà una nova solució extreta de la màniga: que no faci falta empadronar-se per accedir als serveis bàsics, sinó que la sanitat i l'educació es prestin a qualsevol ésser humà, i que s'expulsin els immigrants irregulars que cometin un delicte castigat amb més de 6 mesos de presó.
Demanen quatre anys de presó per a l'exbatle de Muro per captar vots il·legalment
Jaume Perelló, en el despatx de la batlia de Muro, en una imatge d'arxiu. La Fiscalia sol·licita quatre anys de presó i una multa de mil euros per a l'exbatle de Muro Jaume Perelló (UM), qui s'asseurà a partir d'aquest dilluns i durant tota la setmana al banc dels acusats per ser jutjat per un presumpte electoral per haver engreixat el cens electoral del municipi entre febrer i maig de 1999 amb l'objectiu de captar vots en les eleccions que van tenir lloc el juny d'aquell any. D'aquesta manera, l'acusat haurà de comparèixer davant del tribunal de la Secció Primera de l'Audiència Provincial en el marc d'aquest judici, en el qual seran interrogats un total de 28 testimonis proposats per l'acusació pública. Per la seva part, l'acusació particular, en representació de l'Ajuntament de Muro, reclama tres anys de presó per a l'exprimer edil d'UM.