L'estudi indica que els habitants de les illes s'incrementaran en un 3,65% fins el 2020. | ARCHIVO
Les Balears lideren el rànquing de comunitats autònoma amb més increment poblacional en el propers deu anys. Així ho posa de manifest un estudi de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) anomenat Projecció de la població a Espanya a curt termini 2011-2021. L'informe assenyala que el nombre de residents de les Illes haurà augmentat un 3,6% a principi de 2021. S'arribarà, així, a una xifra d'1.128.205 empadronats entre tots els municipis.
Actualment, la quantitat d'empadronats a les Balears és d'1.088.524. L'estudi també calcula que el creixement mitjà anual de la pròxima dècada serà de 3.969 habitants. Tot i aquesta xifra en positiu, cal dir que el volum demogràfic de l'Arxipèlag s'alentirà i minvarà respecte de la dècada anterior.
L'increment de la població balear entre 2001 i 2010 va ser notablement superior (28,06%). Després de l'Arxipèlag, les comunitats autònomes que en registraran una pujada més alta seran les Illes Canàries ( 2,71%), Andalusia (2,66%) i Múrcia (2,33%).
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No tots els demógrafs prediuen això. És una predicció feta a la lleugera, que ignora un munt de variables, entre les que hi ha l'evolució de l'economia! En definitiva, hi ha bon cientifics, cientifics mediocres i cientifics nuls. Els de la predicció són del darrer grup!
Encara record que fa uns deu anys "predigueren" aquests de l'Iinstituto Nacional de Estadística" que, donades les taxes de natalitat i de mortalitat, era científicament provat (per ells) que Espanya mai de la vida arribaria als 40 milions d'habitants. Me'n refii jo d'aquests com d'unes cases que cauen.
Les projeccions demogràfiques són matemàtiques i, per tant, des d'un punt científic són correctes. Què passa però?. Que moltes vegades els càlculs són molt distints de la realitat. Això és així perquè han estat erronis alguns dels plantejaments del càlcul. Per saber quina projecció hi haurà s'han de tenir en comptes les taxes de fecunditat i les de defunció. Aquestes són poc variables i tenen una repercussió relativa en l'evolució de la població dels països desenvolupats i, en especial, a les Illes Balears. El factor més determinant són els fluxos migratoris. Aquests no admeten cap càlcul i és molt difícil determinar quina serà l'evolució futura. Imagin que per a les Balears han imputat una certa aturada actual, però un llleuger increment en el futur, ja que se suposa que en uns anys es reactivarà l'economia. Pels qui són exceptics els hi he de dir que les darreres projeccions foren molt inferiors a la realitat, sobretot a les Illes, pel flux migratori internacional. Ningú ho podria preveure i, de fet, no es va fer. Però les projeccions són necessàries i permeten fer previsions de futur.
Doncs us acompanyo en el sentiment.
Però les illes Balears i Pitiüses seran independents o no?
No sé, però aquestes prevsions depenen molt de com evolucioni l'economia. En primer lloc tenim una població desmesurada per les infraestructures productives i de serveis que tenim. Vull dir que l'actual sistema econòmic de les Illes no pot manternir una població com l'actual i els serveis que tenim estan col·lapsats. Per una altra banda, hem de tenir en compte que el futur encariment de l'energia pot tenir una influència més que negativa sobre el futur econòmic d'aquesta terra i els nostres responsables polítics només pensen on han d'encimentar més per continuar la destrucció del territori i així no anem!
Sempre he malfiat d'economistes i demògrafs perquè em fa l'efecte que, ben sovint, no són seriosos. Dit d'una altra manera, que s'entretenen amb aquests jocs (per a mi són jocs) perquè no tenen res d'altre a fer. Ja sabeu la dita: Qui no té feines el moix pentina. Hi intervenen tantíssimes de variants, tantíssims d'imponderables, que precisar-nos que la població augmentarà, o minvarà, en tal o tal exactíssim percentatge (amb dos decimals, que no són rialles!) em pareix una befa. Saben en quin percentatge se'n tornen, a l'hora d'ara, els immigrats? Saben quin percentatge de joves qualificats s'han d'exiliar (al Brasil, a Noruega, a la Xina i tot, que un constructor amic meu ja s'hi ha establit? Saben que la natalitat en el món musulmà s'esfondra, més ràpidament i tot que no va caure la natalitat occidental (naturalment, segons el país musulmàde què es tracti)? Saben que no podem saber què passarà d'aquí mig any, o d'aquí quatre mesos i tot, i que aquests esdeveniments imprevisibles ja els tenim a damunt?). Xerrar per xerrar per xerrar, que en italià es diu "Parole, parole, parole".
Empresaris i empresàries de les Illes Balears, despertau. Preneu llum de na Pintora: http://economia.e-noticies.cat/empresaris-pel-pacte-fiscal-57878.html#ini_comen És bo per a tothom d'aquí.
Si amb tres mesos d'antelació aquests "professionals" no foren capaços de preveure l'esclat de la crisi, com gosen pronosticar què haurà succeït d'aquí deu anys) O és que tots plegats s'han begut l'anteniment?. O per ventura és que han de justificar els sous que cobren i que, com es veu, no es mereixen? La impressió que tenc ara com ara (no davall gaire a Ciutat) és que una bona part d'immigrats se'n tornen: sud.americans, forasters i ja comencen els marroquins i moros en general. El que és absolutament necessari és que la població de les Balears davalli, i molt.
La població de Balears primer se ha de estabilitzar en tenir uns 440.000 habitants, no hi ha més recursos. Té uns 700.000 habitants de més, mantenguts artificialment.